La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom
al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt
subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per
bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre
hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música,
dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost
del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament,
menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que
cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot
oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar
la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma
col·lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot
inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel
món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la
ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura
Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016),
la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta
activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”,
per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a
la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana
el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i
Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el
Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per
al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem,
observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a
Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a
la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia
que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per
elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco
Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili
de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional!
Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo.
La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al
capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que
recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer
Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la
concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser
aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i
fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt
prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras,
ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant
l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real
d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan
de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió
entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar
a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de
l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina
y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de
les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran
quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada
dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel,
però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que
segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es
comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar
aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la
trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han
anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha
disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la
capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les
expectatives!
