APROPIACIÓ INDEGUDA

La Ràpita

L’apropiació indeguda, tot i ser un terme jurídic per a tipificar un determinat tipus de delicte, ja us avanço que no té res a veure amb la temàtica d’aquest escrit.

Sovint, segurament massa, el ser humà té tendència a apropiar-se de coses que, en un principi, pertanyen a la ciutadania en el seu conjunt. Aquest tipus d’apropiació es pot fer per motius ideològics, esportius, religiosos, etc.

De vegades he sentit que el nacionalisme es cura viatjant. No és del tot cert, ja que viatjant també es pot incrementar el sentiment nacionalista d’una persona. M’explico.

Els que em coneixeu sabeu que m’agrada viatjar i ho faig sempre que puc o els diners em deixen i fer-ho per Espanya m’encanta. A part de tindre una excel·lent gastronomia, parlen un idioma que vaig haver d’aprendre de menut i, també, llocs encantadors i fins i tot màgics.

Amb la meva dona hem viatjat per molts de llocs. Alguns d’aquests els denominem, no sense motius, ‘l’Espanya profunda’, és a dir, aquella Espanya que no cal que sigui rural, però tampoc la inclouria dintre del que són les grans ciutats de l’estat. Us parlo de Burgos, Toledo, Logronyo, Càceres, Badajoz, Sòria, etc. 

Toledo

Quan visites aquestes ciutats no és difícil veure la bandera espanyola lluint d’algun balcó. De vegades trobes, sempre segons la meva opinió, que se’n fa massa ostentació, però... ¿No deuen pensar el mateix quan són ells els qui visiten les terres catalanes i es troben la senyera per tot arreu?    

Trobar un equilibri entre unes i altres posicions és molt complicat, per això sovint, es pot arribar a creure que certes conductes alienes són un ultratge a les idees pròpies.

L’última situació polèmica va tenir lloc a la Ràpita el passat diumenge 19 de juny i els dies que el van precedir, precisament quan la selecció espanyola de futbol havia de jugar la Copa del Món que va acabar guanyant.

La polèmica va sorgir quan des de l’ajuntament es va  decidir instal·lar una pantalla gegant per a poder veure el partit a un lloc que, molts rapitencs i rapitenques el consideren sagrat. Estic parlant de la plaça 1 d’octubre, l’indret on aquest dia de l’any 2017, agents de la Policia Nacional van atonyinar a molts dels presents que es van concentrar pels voltants del pavelló municipal per tal de votar una consulta independentista més simbòlica que real. Amb govern d’ERC, l’ajuntament rapitenc, va decidir posar nom a la plaça en commemoració d’aquella data.  

¿S’hauria pogut escollir una ubicació més idònia, o almenys que no causes tantes susceptibilitats? Segurament, tot i que com a foraster em costa trobar un emplaçament de característiques físiques similars i que hagués agradat a tothom.

La plaça 1 d’octubre no és un santuari, és una plaça i prou, amb tot el simbolisme que sé li vulgui donar. En aquest lloc s’hi fan concerts i d’altres activitats, ja que té una ubicació ideal perquè es puguin fer tota mena d’activitats a l’aire lliure. 

El que per alguns es pogués veure a Espanya jugar el Mundial de futbol era un detall menor; en canvi, per als altres, els més posicionats políticament cap a les idees nacionalistes, es va tractar d’un ultratge. Només pensar que s’ompliria la plaça de banderes espanyoles i samarretes de la selecció de futbol, ja els causava una angoixa delirant. Sí s’hagués acabat fent a un altre lloc, el resultat final (caravana de cotxes tocant els clàxons i mostrant les ensenyes pàtries) hauria estat força semblant.  

L’apropiació, ni que sigui de forma simbòlica, de llocs públics, pot tenir efectes perversos i arribar a provocar reaccions contraproduents. No tothom ho interpreta així.     

Burgos