L’experiència del dia de la Diada a la Meridiana, no la viure mai més. Així de contundent!
Mai més en la meva vida podré recórrer diversos quilòmetres d’aquesta artèria viària de Barcelona pel mig i creuant-la de tant en tant sense que hi passessin cotxes. Ni un! Els únics vehicles motoritzats que hi vaig veure, van ser els equip de neteja quan la manifestació estava pràcticament acabada.
Quan sobre les 3 de la tarda agafàvem el metro a l’estació d’Urgell (l’anterior a Universitat), la que teníem més prop del lloc on havíem pernoctat, aquest (el metro) ja anava ple. La sensació en pujar era que ja no hi cabia ningú més. Tot i això, a Universitat encara hi va pujar gent i així a totes les parades. Els usuaris demanàvem (quasi suplicàvem) que no s’aturés, però això era del tot impossible, ja que si hi havia algú que volgués baixar, ho havia de poder fer.
A una de els estacions hi van baixar dues persones... I en van pujar 6! (Les va comptar la meva dona) Per increïble que fos, sempre hi cabia algú més...
-Aguanta una mica –li vaig dir a la meva dona- quan arribéssim a l’estació de les Glòries, la gent ha de començar a baixar... Efectivament va ser així, però tot i això, mentre uns baixaven, altres encara pujaven, encara que en menys quantitat.
Mentre, per les estacions del recorregut, la gent ens feia fotos amb el mòbil i ens saludaven efusivament. Alguns dels que anàvem amb el metro, també fèiem fotos, però era molt més complicat... La dificultat ja era poder-te’l treure de la butxaca.
Finalment varem baixar a l’estació de Fabra i Puig, la més propera al tram 17, que era on es concentraria la nostra colla castellera (Xiqüelos i Xiqüeles del Delta) per a poder fer els pilars. Just davant de l’estació d’autobusos de Sant Andreu.
Per cert, un detall que no vaig trobar correcte. Mentre els que van arribar del Sud, els van assignar els primers trams del Nord, els del Nord van ocupar els darrers trams, els que hi havia més al Sud. No era més lògic fer-ho a l’inrevés.
Quan hi arribàrem hi havia molt poca gent de la colla, però de seguida veiérem que no ens havíem equivocat. Acte seguit varen passar dos joves amb un nus antitransvasament (una de les poques notes discordants de la manifestació. Una manifestació un pèl massa dirigida...
Resguardat per la poca ombra que hi havia, vaig veure a Josep Bayarri i la seva dona. Els vaig anar a saludar. Estem on em d’estar –em va dir Josep-. Fora de la nostra colla, va ser de les poques persones conegudes que em vaig trobar.
Poc a poc van anar arribant efectius de la colla. De tant en tant passaven els responsables de tram per a donar-nos instruccions. Des de megafonia, també s’anaven donant instruccions així com agraint els suport dels grups que havíem de portar a terme alguna actuació, com la nostra colla.
Ens van dir que a les 17:14 havíem de mirar de tenir enllestit el primer pilar i una mica més tard, quan passés per allí el punter, el segon. I així va ser.
Si miraves cap el cel, podies veure helicòpters de la policia (tant estatal com autonòmica) i de TV3, així com una avioneta. Quan s’anaven apropant, la gent cridava.
Al pas del punter, tothom que en portava (tot i que hi havia gent que se’ls havia fet a casa, aquests eren els mínims) apuntaven cap l’acabament de la manifestació, al parc de la Ciutadella. El nostre sector era el blau que representava l’equilibri territorial.
Tot hi que hi havia diversos colors de punters (blau, blau cel, groc, lila, roig...), la sensació era de que hi faltava color, ja que la majoria de la gent portava samarretes blanques (ja fossin les de l’ANC) o bé les que tenien per casa. També predominava el roig, el groc i el blau de les senyeres que portaven una bona part dels manifestants, ja fos amb pal o posades com una capa.
Una vegada va passar el gran punter, poca cosa hi quedava per a fer. Des de megafonia es demanava a la gent que no marxés i que si ho feien per raons de necessitat, tornessin a incorporar-se fins la rumba catalana que sonaria sobre les 6 i que donaria pas als parlaments dels responsables de l’organització que estaven al final de la manifestació o sigui, al parc de la Ciutadella.
(Continuarà...)
