diumenge, 17 de juliol del 2016

‘ELS AVIS FLORENCI’

L'Ametlla de Mar. 
Després de passar una setmana al S de França sense tenir notícies del país, al passar la duana el mòbil va començar a fer tota classe de sons: missatges, entrades i comentaris a les xarxes socials, etc. Durant uns instants va ser un no parar.
M’havia de posar al dia, així que vaig anar descartant tot allò que no m’aportava res i només vaig contestar aquells missatges personals, encara que no fossin importants.
Una de les primeres coses que vaig fer va ser interessar-me per la salut d’una companya de treball:

-Estic millor, gràcies. Penso que prompte podré tornar a treballar...

Li vaig dir que havia estar desconnectat durant una setmana...

-Rajoy ja és president..?

-No, encara no... Saps que han tancat a la presó a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar? La Guardia Civil també va registrar les dependències de l’Ajuntament de Tortosa però no hi van trobar res... De moment... 

No ho sabia, però tampoc me va estranyar. Pels antecedents que tenia sobre el tema podien es podia esperar una notícia així.
La corrupció política poc a poc es va anar estenent pel país com una taca d’oli. Primer semblava que coses així només passaven a Barcelona i d’altres grans poblacions: Santa Coloma de Gramenet, Sabadell... Pels pobles més menuts, tot i que sé sospitava, semblava que la fiscalia no actuaria mai, però al final també s’ha arribat al nostre territori  
El primer gran cas de la província es va produir a Reus. Es tracta de l’Innova que, tot i que va néixer amb un govern socialista al capdavant de l’ajuntament, el seu cervell de socialista en tenia ben poc. Les ramificacions de l’Innova van arribar fins a Roquetes, concretament van esquitxar al propietari d’una empresa d’ambulàncies.
Només uns dies abans de començar la campanya electoral de les municipals de l’any passat, la Guardia Civil va escorcollar l’Ajuntament d’Amposta i l’Hospital Comarcal, integrar dintre del grup Innova...
Sobre l’empresa Efial (que seria el centre de l’huracà d’una sèrie de presumptes contractacions irregulars fetes pels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa, però també pels d’Ascó i l’Hospitalet de l’Infant-Vandellòs), se’n va començar a sentir a parlar fa un parell d’anys a Torredembarra. Allí, una regidora d’ERC va denunciar uns hipotètics tripijocs entre l’ajuntament i dita empresa. El tema va acabar amb l’alcalde Daniel Massaguer a la presó.
Andreu Martí era l’alcalde de l’Ametlla de Mar quan es van produir les presumptes contractacions irregulars. Tot i que només l’he tractat superficialment, el conec personalment. També conec a unes tietes seves que van dir-me això abans de que l’any 2011 tornés a guanyar per majoria absoluta.

-A veure si torna a guanyar... Treballa molt pel poble i s’ho mereix...

Frases així les he escoltat moltes vegades i normalment sempre han fet referència a alcaldes d’aquells que s’anomenen populistes però que solen actuar com autèntics cacics locals.
Tornant a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, hi ha una cosa que no me quadra. Segons les informacions periodístiques entre el 2010 i 2012 es van fer dos contractes amb Efial per un import superior a 850.000 euros. En canvi l’exalcalde tindria 2,3 milions d’euros a Andorra a part d’un parell d’empreses a Panamà.
Quan es tenen comptes a l’estranger (Andorra, Suïssa, Mònaco...) només pot ser per dues raons: o perquè no confien amb la solvència de la banca del país o perquè la seva procedència no està clara.
Per tant, aquí hi cap una pregunta: Si comissió irregular que s’emportava l’ajuntament (o s’hauria de parlar directament de l’alcalde?) era d’un 5%, d’on surten la resta des diners?
Tot i que sempre se parla de finançament i comissions irregulars, s’hauria de parlar directament de robatori. Perquè el que fan els polítics com l’Andreu Martí  és embutxacar-se un bon grapat de calerons que surten de les arques municipals (ajuntament), van a parar a mans privades (empresa contractant) que, a la vegada, agraeixen la mediació de l’alcalde de torn fent-li arribar una part. L’acte es diu sense embuts: ROBAR AL POBLE.

Ara només cal esperar per veure si també ho justifica com una herència del seu pare, tal i com ho va fer Jordi Pujol declarar que la seva fortuna a Andorra procedia d’una deixa de l’avi Florenci (el seu progenitor)           

VIATGE AL PAÍS DELS CÀTARS. MIREPOIX (4)











SÒL DE RIU (5)











La triple fallida del govern: pressupostos, majoria parlamentària i full de ruta

Joan Coscubiela i Conesa

Tot i que ho intenten amagar amb l’anunci de la qüestió de confiança, el President i el seu Govern han patit aquests dies una triple derrota política.

L’aprovació de les esmenes a la totalitat i el retorn dels Pressupostos al govern, la pèrdua de la majoria parlamentaria i la fallida estrepitosa del seu full de ruta.

I tot això ha passat als cinc mesos de constituir-se el Govern d’una legislatura que es presentava com excepcional i que hores d’ara sembla un vaixell a la deriva.

El Govern i el seu Vicepresident han estat especialment temeraris, presentant uns pressupostos sense tenir garantits els vots de la CUP, negant-se reiteradament a negociar amb grups que com CSQEP li havíem ofert aquesta possibilitat. Tot això amb un govern dividit en temes claus de fiscalitat – tram català de l’IRPF- i en un marc, el del 26J, que ha propiciat picabaralles entre CDC i ERC.

S’han passat de superba política i de màrqueting electoral en presentat els pressupostos del 2016 com els més socials de la historia, quan en realitat la despesa social està 2.700M€ per sota del 2010.

El projecte de pressupostos estava ple de trampes, com ignorar la liquidació del pressupost del 2015, que ha acabat sent 4.025M€ més que el Pressupost inicial. El que significa que el suposat increment del pressupost del 2016 és més fictici que real.

Però sobre tot la discrepància profunda de CSQEP amb el projecte de pressupostos i el de mesures fiscals és el seu caràcter continuista amb les polítiques de retallades, que no reverteixen, i amb una política fiscal que renuncia a recaptar més dels sectors més rics de la societat, a partir de l’IRPF, Impost de successions i donacions i Impost de Patrimoni.

Els pressupostos no recollien els recursos necessaris per complir els compromisos adoptats en el Ple d’emergència social i en altres resolucions o mocions parlamentaries. O sigui uns pressupostos obedients amb la Troika i les polítiques d’austeritat del Govern espanyol i absolutament desobedients amb el Parlament de Catalunya.

En resum, uns pressupostos tan falsos i amb el doble llenguatge de tota la legislatura des de els seus inicis. Fariseisme Total.

Un cop retornats els pressupostos al Govern, aquest ha continuat actuant amb absoluta irresponsabilitat. Intentant culpabilitzar a la resta de grups parlamentaris de la seva incapacitat per aconseguir suport als pressupostos. Han utilitzat a les entitats socials, als empleats públics i a la comunitat educativa com hostatges de la seva batalla electoral.

Aquests dies hem assistit a la vergonya de veure al Govern i als seus Consellers i Conselleres mentint sense escrúpols. La Conselleria d’ensenyament ha convocat als directors d’escoles i instituts per comunicar-lis que, per culpa de no tenir pressupostos, no es podien complir els compromisos de plantilles i recursos que el Departament havia compromès.

Aquest és un argument absolutament fals. Es cert que no disposar de pressupostos i haver de prorrogar els anteriors comporta algunes limitacions. Però en cap cas afecten als compromisos socials adoptats pel Parlament.

El Govern té al seu abast un seguit de mecanismes per gestionar la pròrroga pressupostaria, especialment a partir de les modificacions de crèdit. La prova es que durant l’any 2015 es van produir modificacions de crèdit per import de 4.099M€ convertint un pressupost inicial de 32.483m€ en un pressupost liquidat de 36.508m€.

Es pot fer a través de les diferents modalitats que preveu la Llei de Finances Públiques de Catalunya i la pròpia llei de pressupostos del 2015, a través dels mecanismes d’ampliacions de crèdit, de les transferències entre partides i capítols. O fins i tot si calgués a partir de l’aprovació parlamentaria de crèdits extraordinaris.

Un exemple, la partida del capítol III per interessos del deute previstos en el pressupost del 2015 ara prorrogat és molt superior a la despesa per interessos que es pagaran durant el 2016 per interessos. Això permet al Govern utilitzar aquest estalvi per finançar, via transferències de crèdit, les polítiques socials. I la manera de fer-ho es transferir els més de 800M€ que diuen s’estalvien en interessos a altres capítols o programes de despesa. De fet és el que estan fent durant els primers mesos del 2016, com consta en l’execució del Pressupost a 30 d’abril 2016 (darrera dada publicada)

La prova del que diem és que el Departament d’Educació ha passat de criminalitzar-nos i culpabilitzar-nos de ser els responsables de no poder fer les contractacions compromeses per educació inclusiva i centres d’especial complexitat a trobar els recursos i els mecanismes necessaris per finançar aquestes contractacions. I aquest canvi de criteri ha passat en menys de 72 hores, durant les quals el govern ha actuat de manera indigna de la representació que ostenta.

En els propers dies, CSQEP presentarà un seguit d’iniciatives parlamentaries, algunes amb altres grups per garantir que els recursos pressupostaries disponibles amb un pressupost prorrogat es posen al servei de les necessitats socials de la ciutadania.

I de pas, desemmascararem a un govern que, després de la temeritat de presentar uns pressupostos sense suport suficient s’ha dedicat a mentir i enganyar a la ciutadania.
Per un altre dia queda la reflexió del paper jugat per alguns mitjans de comunicació que han estat còmplices necessaris d’aquestes maniobres d’intoxicació. Que és especialment greu quan la intoxicació prové dels mitjans públics de la CCMA.