 |
| L'Ametlla de Mar. |
M’havia de posar
al dia, així que vaig anar descartant tot allò que no m’aportava res i només
vaig contestar aquells missatges personals, encara que no fossin importants.
Una de les
primeres coses que vaig fer va ser interessar-me per la salut d’una companya de
treball:
-Estic millor, gràcies.
Penso que prompte podré tornar a treballar...
Li vaig dir que
havia estar desconnectat durant una setmana...
-Rajoy ja és president..?
-No, encara no... Saps que
han tancat a la presó a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar? La Guardia Civil també
va registrar les dependències de l’Ajuntament de Tortosa però no hi van trobar
res... De moment...
No ho sabia, però
tampoc me va estranyar. Pels antecedents que tenia sobre el tema podien es
podia esperar una notícia així.
La corrupció
política poc a poc es va anar estenent pel país com una taca d’oli. Primer
semblava que coses així només passaven a Barcelona i d’altres grans poblacions:
Santa Coloma de Gramenet, Sabadell... Pels pobles més menuts, tot i que sé
sospitava, semblava que la fiscalia no actuaria mai, però al final també s’ha
arribat al nostre territori
El primer gran
cas de la província es va produir a Reus. Es tracta de l’Innova que, tot i que
va néixer amb un govern socialista al capdavant de l’ajuntament, el seu cervell
de socialista en tenia ben poc. Les ramificacions de l’Innova van arribar fins
a Roquetes, concretament van esquitxar al propietari d’una empresa
d’ambulàncies.
Només uns dies
abans de començar la campanya electoral de les municipals de l’any passat, la
Guardia Civil va escorcollar l’Ajuntament d’Amposta i l’Hospital Comarcal,
integrar dintre del grup Innova...
Sobre l’empresa Efial
(que seria el centre de l’huracà d’una sèrie de presumptes contractacions
irregulars fetes pels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa, però també
pels d’Ascó i l’Hospitalet de l’Infant-Vandellòs), se’n va començar a sentir a
parlar fa un parell d’anys a Torredembarra. Allí, una regidora d’ERC va
denunciar uns hipotètics tripijocs entre l’ajuntament i dita empresa. El tema
va acabar amb l’alcalde Daniel Massaguer a la presó.
Andreu Martí era
l’alcalde de l’Ametlla de Mar quan es van produir les presumptes contractacions
irregulars. Tot i que només l’he tractat superficialment, el conec
personalment. També conec a unes tietes seves que van dir-me això abans de que
l’any 2011 tornés a guanyar per majoria absoluta.
-A veure si torna a
guanyar... Treballa molt pel poble i s’ho mereix...
Frases així les
he escoltat moltes vegades i normalment sempre han fet referència a alcaldes
d’aquells que s’anomenen populistes però que solen actuar com autèntics cacics
locals.
Tornant a
l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, hi ha una cosa que no me quadra. Segons les
informacions periodístiques entre el 2010 i 2012 es van fer dos contractes amb
Efial per un import superior a 850.000 euros. En canvi l’exalcalde tindria 2,3
milions d’euros a Andorra a part d’un parell d’empreses a Panamà.
Quan es tenen
comptes a l’estranger (Andorra, Suïssa, Mònaco...) només pot ser per dues raons:
o perquè no confien amb la solvència de la banca del país o perquè la seva
procedència no està clara.
Per tant, aquí hi
cap una pregunta: Si comissió irregular que s’emportava l’ajuntament (o
s’hauria de parlar directament de l’alcalde?) era d’un 5%, d’on surten la resta
des diners?
Tot i que sempre
se parla de finançament i comissions irregulars, s’hauria de parlar directament
de robatori. Perquè el que fan els
polítics com l’Andreu Martí és embutxacar-se
un bon grapat de calerons que surten de les arques municipals (ajuntament), van
a parar a mans privades (empresa contractant) que, a la vegada, agraeixen la
mediació de l’alcalde de torn fent-li arribar una part. L’acte es diu sense
embuts: ROBAR AL POBLE.
Ara només cal
esperar per veure si també ho justifica com una herència del seu pare, tal i
com ho va fer Jordi Pujol declarar que la seva fortuna a Andorra procedia d’una
deixa de l’avi Florenci (el seu progenitor)
