Com sabeu, avui es commemora el 80è aniversari del cop d’estat feixista que va acabar amb la il·lusió de molts ciutadans que com ara desitjaven un país de progrés i deixar enrere per sempre al caciquisme que imperava. Com veieu, 80 anys després les coses no han canviat tant...
Gràcies als historiadors, però també als testimonis que van viure aquell dia, podem saber de forma exacta com van ser aquells primers moments de l’alçament armat.
Afortunadament he pogut saber què va passar a la Galera (ja sabeu que és el meu poble i el de la majoria dels meus avantpassats) gràcies al testimoni directe dels meus pares. Mon pare el 18 de juliol de 1936 tenia 7 anys, li faltava una mica més d’un mes per a fer els 8.
Juanito (que així és com coneixen a mon pare) d’aquell dia recorda el poble ple de milicians armats amb fusells arribats d’Amposta. També recorda com treien els sants de l’església de Sant Llorenç (no n’hi ha d’altra però volia posar el nom...) i com els portaven a cremar a la zona del povet de Sant Vicent. I no només cremaven les imatges religioses, sinó també les medalles, escapularis, estampes i qualsevol símbol religiós que hi havia a l’interior de l’església.
Mon pare, amb una petita verga va aconseguir recuperar algunes d’aquelles medalles que, evidentment, no eren ni d’or ni de plata, sinó d’alumini o potser d’algun aliatge semblant. Recordo haver vist per casa aquestes medalles i haver-hi jugat mentre ma mare cosia a màquina a les golfes de casa.
El record de Carmeta, ma mare (amb tota seguretat fruit del relat de ma iaia, ja que tenia tot just 4 anys i mig i per tant, és impossible que el record sigui d’ella) és molt més dramàtic. Mons iaios amb les 4 filles vivien cap al final del carrer Major. Ma mare va veure molt gent pel carrer, similar a quan passava algun fet extraordinari.
-Mare! Hi ha un enterrament...
-Com es possible sinó he escoltat tocar les campanes ni m’he assabentat que s’hagi mort ningú...
Quan ma iaia es va treure el cap per la finestra del primer pis que donava al carrer va veure una gran fumera i flames que sortien de d’església.
-Bandits, criminals! –va exclamar ma iaia-
Des de la casa del davant (la de Mildo) li van fer un advertiment:
-Rosa: calla, amaga’t i tanca la finestra...
El motiu principal pel qual es va cremar l’església (que com sabeu s’ubica a una torre de vigilància del segle XIV) va ser que no van poder fer baixar la imatge de Sant Llorenç que llavors estava unida a l’altar barroc (n’he vist una imatge), tot i intentar-ho estirant-la amb cordes. Quan finalment es van donar per vençuts en veure la impossibilitat de desprendre-la, va ser quan van decidir cremar l’església, un fet, de totes maneres gens inusual, ja que per aquelles dates d’esglésies i convents se’n van cremar molts.
No sé si algú ha vist la foto de com era l’altar major de l’església, però res a veure en com és ara... I per cert, la Mare de Déu de la Galera encara va trigar molts anys a ser inventada per Mossèn Manel...
