La política de l'amor

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Nicolau Maquiavel aconsellava al seu Príncep que no podia estar segur que els seus súbdits l'estimessin, però en canvi sí que podia assegurar que el temessin. A més a més, l'amor sempre resulta volàtil i impredictible, de manera que funciona millor governar usant el temor. Sis segles després, a Podem reobren aquest delicat debat amb Pablo Iglesias en el paper del conseller florentí i Iñigo Errejón en el rol de Llorenç de Mèdici.

Després de la campanya del bon rotllo i les rondalles per les televisions puntejant la guitarra, Podem va obtenir els seus millors resultats, i després de la campanya de la calç viva i l'aliança amb els comunistes es van anotar els pitjors, al·leguen uns. Si deixen de témer-nos serem tan prescindibles i intercanviables com la resta i ja no voldran votar-nos, sostenen altres. Anar o no anar al programa de Bertín Osborne, aquest sembla ser el dilema.

Els barons socialistes es barallen entre les ombres per apunyalar millor i amb més desimboltura Pedro Sánchez, mentre que a Podem s'ataquen per posar una flor als nostres traus i un somriure en els nostres cors. Potser sembla diferent, però és el mateix, i al final sempre guanya Mariano Rajoy, que no debat tant i resol més. A Maquiavel tampoc el preocupava l'amor. El que de veritat li importava era el poder.

Potser Podem va perdre un milió de paperetes pel que va dir, pel to utilitzat, per la campanya o per anar a un programa de televisió o altre. És possible. Diuen que el màrqueting ho aconsegueix curar tot. Encara que també podria ser que se li escapessin o quedessin a casa tants electors precisament per allò que van votar i van fer els diputats i líders de Podem entre les primeres i les segones eleccions. Al cap i a la fi, fins i tot en el món de la política, arriba un moment en què ets jutjat principalment per allò que fas, no per allò que dius.

ESPAÑA: ¡ANTES AZUL QUE ROTA!

Suposadament de Vergara a eldiario.es. (Mireu les mans)

Un dels crits revolucionaris de l’esquerra durant la Transició era: Fachas, qué tenéis la sangre roja y el corazón a la izquierda. I els fatxes en tenien un altre: España: ¡Antes roja que rota!

Jo he volgut fer una adaptació d’aquell lema, però ara en boca dels socialistes o potser millor dir d’alguns dirigents socialistes, perquè dubto molt que les bases i els votants hi estiguen gaire d’acord. Però com veien és una adaptació dolenta que ni tan sols rima, però crec que pot resultar força entenedora: Abans un govern del PP que no un acord amb els independentistes a canvi d’un referèndum secessionista.  

Com li he escoltat dir aquest matí a Josep Borrell, què per cert, no s’ha arrugat ni gens ni mica durant l’entrevista que li a fet Pepa Bueno a la SER, el què està passant al si del PSOE és una guerra pel poder.

-Encara no se’n ha assabentat –li ha etzibat Borrell a la Bueno-.

-Sí, sí que me’n he assabentat... –li ha respost la periodista-.  

Borrell també ha demanat als càrrecs del partit (a esmentat a Madina que ha estat entrevistat abans que ell) que es defineixin, que diguin si estan a favor de l’abstenció del grup parlamentari socialista per a facilitar la investidura de Rajoy.

-Ningú parla d’aquest tema –ha tornat a etzibar Borrell-.

Bé, ningú, ningú, tampoc... Felipe González si que en parla... Però Felipe González ara no ostenta cap càrrec dintre de l’executiva del partit, encara que vulgui pintar i influir amb els seus membres.

-Jo no sóc Déu encara que molts s’ho puguin pensar... –va dir Felipe a Xile-.

Està bé que ho digui, tot i que jo no estic gens convençut de que cregui el que diu...

El compañero Isidoro (nom pel qual se’l coneixia quan el PSOE estava a la clandestinitat) ha opinat reiterades vegades que Sánchez hauria de dimitir... Però ell mai ho va fer... També diu que es va sentir enganyat per Sánchez, però ell va enganyar a tots els espanyols...  

Els internautes senyalen a González com a responsable màxim de l’enrenou que hi ha al PSOE i li recorden temes con el del GAL o l’OTAN.

Voleu que ho recordem també aquí? Comencem per l’OTAN què és molt més fàcil. L’OTAN, com tots sabeu és una estructura militar que inclou a la majoria de països d’Amèrica i Europa i que, en teoria, vetlla per la defensa dels seus països membres. El PSOE, abans d’arribar al poder l’octubre de 1982 sempre s’havia declarat contrari a l’entrada d’Espanya. Però amb l’arribada al poder, González va defensar l’entrada... Fins i tot el dia anterior a la jornada electoral (o dos dies abans si és que hi va haver jornada de reflexió, segurament que sí), va sortir per televisió en horari de màxima audiència a fer un discurs enaltint els avantatges d’entrar-hi a formar part. Segurament aquell discurs va fer canviar l’opinió de molts espanyols, ja que el resultat va ser molt ajustat, però favorable a l’entrada. Curiosament, l’Aliança Popular (antecessora del PP) va demanar el vot en contra.

El canvi de discurs de González va fer que molts espanyols sé sentissin enganyats, entre ells, molts dels que uns anys abans li havien donat confiança per a modernitzar Espanya. González no va dimitir...

El tema del GAL ja és més complicat. Ho explicaré una mica per hi ha algun jovenet que no sàpiga què és. Les sigles GAL significaven Grups Armats d’Alliberament i van cometre atemptats contra membres d’ETA. A aquesta estratègia sé la va denominarguerra bruta contra ETA.

Tot fa pensar que al darrer dels GAL hi havia el servei secret espanyol i que el Govern d’Espanya hi estava al corrent. Fins i tot molts opinen que González va ser l’inductor. Sempre he pensat que els GAL es van crear abans de que els socialistes arribessin al poder i que els serveis secrets van fer creure al govern que era l’única manera d’acabar amb ETA que, recordem-ho, cometia atemptats tot sovint (32 morts d’any 1981 i 41 l’any 1982) Les primeres morts dels GAL van ser el etarres Lasa i Zabala l’any 1983, pocs mesos després d’haver pres possessió el govern socialista.

Tot i l’escàndol produït, sobre tot quan es van desclassificar alguns documents (a un dels quals s’havia posat a bolígraf Pte i alguns hi van voler llegir Presidente), González tampoc va dimitir...

Per tant, lliçons, les mínimes, Sr. González...

Sobre l'entrevista a Borrell a la Ser: http://www.eldiario.es/politica/Lucha-interna-PSOE_13_563923603_8206.html

Font: El Periódico de Catalunya. 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-09-2016

Amposta, aparcament de motos davant del CAP. 

Com podeu veure el cotxe ocupa les places d'aparcament per a les motos. 

Per cert, a partir de demà aquest espai sé passarà a dir 'Res canvia, tot segueix igual'. 

ELS APARCAMENTS DE LA VERGONYA

Si algun lloc compartim les comarques del Baix Ebre i el Montsià aquest és l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, conegut per tothom com la Residència. 

Des de fa anys i panys s'està denunciant la manca d'aparcament. Tal com es van incrementant els usuaris, també ho fan els cotxes, sobre tot dels familiars dels pacients que són de fora de Tortosa i que s'han de desplaçar en cotxe. 

Per molt que s'incrementi la freqüència de bus, la gent de fora seguiran anant amb el cotxe particular i no en faran ús. 

Aquest matí hi he anat per acompanyar a mon pare que tenia visita per consultes externes. He fet una ràpida inclusió fins el pont (el de l'aparcament al fossar) i com no n'he vist, he anat a aparcar a la urbanització del Parc Nivera. No era la primera vegada que ho feia... 

Mon pare ha usat el transport sanitari. Així una ambulància l'ha deixat a la porta del soterrani i l'ha recollit una vegada l'havien visitat. 

Mentre l'esperava me'n he adonat (una vegada més) del deficient aparcament per ambulàncies. Quan arriben s'amunteguen, entre d'altres coses perquè no tenen una zona d'aparcament propi i quan s'ompli, les que arriben, sé les veuen i sé les desitgen per a poder deixar els pacients... 

Una vegada han visitat a mon pare i quan aquest ja ha estat a dalt de l'ambulància per a tornar a casa, després d'esmorzar, me'n he tornat cap al cotxe i és quan he fet les fotos que configuren aquest reportatge. 

Com podeu veure, els cotxes estan sobre les voreres, sobre les línies grogues, a les finques particulars... 

L'única millora que han fet durant els darrers anys ha estat millorar els accessos als parquing del fossar posant una escala.   

Els més prrevisors ho han fet com jo i han aparcat als voltants de la urbanització, però com veieu, algun ho ha fet sobre el pas de vianants mig esborrat... 

Algú me dirà què no tots els cotxes aparcats a la urbanització són d'usuaris o familiars de la Residència... És veritat, qui diu el contrari, però alguns sí, com aquest que porta un adhesiu de la Sénia. És més fàcil que sigui de la Sénia que no veí d'allí i que porti l'enganxina. 

Senyors polítics? Per a quan una solució? Com he dit al començament portem molts anys amb aquesta situació i millores no se'n han vist fins ara. 

Això només té un nom (i amb majúscules): VERGONYA!!