ESPAÑA: ¡ANTES AZUL QUE ROTA!

Suposadament de Vergara a eldiario.es. (Mireu les mans)

Un dels crits revolucionaris de l’esquerra durant la Transició era: Fachas, qué tenéis la sangre roja y el corazón a la izquierda. I els fatxes en tenien un altre: España: ¡Antes roja que rota!

Jo he volgut fer una adaptació d’aquell lema, però ara en boca dels socialistes o potser millor dir d’alguns dirigents socialistes, perquè dubto molt que les bases i els votants hi estiguen gaire d’acord. Però com veien és una adaptació dolenta que ni tan sols rima, però crec que pot resultar força entenedora: Abans un govern del PP que no un acord amb els independentistes a canvi d’un referèndum secessionista.  

Com li he escoltat dir aquest matí a Josep Borrell, què per cert, no s’ha arrugat ni gens ni mica durant l’entrevista que li a fet Pepa Bueno a la SER, el què està passant al si del PSOE és una guerra pel poder.

-Encara no se’n ha assabentat –li ha etzibat Borrell a la Bueno-.

-Sí, sí que me’n he assabentat... –li ha respost la periodista-.  

Borrell també ha demanat als càrrecs del partit (a esmentat a Madina que ha estat entrevistat abans que ell) que es defineixin, que diguin si estan a favor de l’abstenció del grup parlamentari socialista per a facilitar la investidura de Rajoy.

-Ningú parla d’aquest tema –ha tornat a etzibar Borrell-.

Bé, ningú, ningú, tampoc... Felipe González si que en parla... Però Felipe González ara no ostenta cap càrrec dintre de l’executiva del partit, encara que vulgui pintar i influir amb els seus membres.

-Jo no sóc Déu encara que molts s’ho puguin pensar... –va dir Felipe a Xile-.

Està bé que ho digui, tot i que jo no estic gens convençut de que cregui el que diu...

El compañero Isidoro (nom pel qual se’l coneixia quan el PSOE estava a la clandestinitat) ha opinat reiterades vegades que Sánchez hauria de dimitir... Però ell mai ho va fer... També diu que es va sentir enganyat per Sánchez, però ell va enganyar a tots els espanyols...  

Els internautes senyalen a González com a responsable màxim de l’enrenou que hi ha al PSOE i li recorden temes con el del GAL o l’OTAN.

Voleu que ho recordem també aquí? Comencem per l’OTAN què és molt més fàcil. L’OTAN, com tots sabeu és una estructura militar que inclou a la majoria de països d’Amèrica i Europa i que, en teoria, vetlla per la defensa dels seus països membres. El PSOE, abans d’arribar al poder l’octubre de 1982 sempre s’havia declarat contrari a l’entrada d’Espanya. Però amb l’arribada al poder, González va defensar l’entrada... Fins i tot el dia anterior a la jornada electoral (o dos dies abans si és que hi va haver jornada de reflexió, segurament que sí), va sortir per televisió en horari de màxima audiència a fer un discurs enaltint els avantatges d’entrar-hi a formar part. Segurament aquell discurs va fer canviar l’opinió de molts espanyols, ja que el resultat va ser molt ajustat, però favorable a l’entrada. Curiosament, l’Aliança Popular (antecessora del PP) va demanar el vot en contra.

El canvi de discurs de González va fer que molts espanyols sé sentissin enganyats, entre ells, molts dels que uns anys abans li havien donat confiança per a modernitzar Espanya. González no va dimitir...

El tema del GAL ja és més complicat. Ho explicaré una mica per hi ha algun jovenet que no sàpiga què és. Les sigles GAL significaven Grups Armats d’Alliberament i van cometre atemptats contra membres d’ETA. A aquesta estratègia sé la va denominarguerra bruta contra ETA.

Tot fa pensar que al darrer dels GAL hi havia el servei secret espanyol i que el Govern d’Espanya hi estava al corrent. Fins i tot molts opinen que González va ser l’inductor. Sempre he pensat que els GAL es van crear abans de que els socialistes arribessin al poder i que els serveis secrets van fer creure al govern que era l’única manera d’acabar amb ETA que, recordem-ho, cometia atemptats tot sovint (32 morts d’any 1981 i 41 l’any 1982) Les primeres morts dels GAL van ser el etarres Lasa i Zabala l’any 1983, pocs mesos després d’haver pres possessió el govern socialista.

Tot i l’escàndol produït, sobre tot quan es van desclassificar alguns documents (a un dels quals s’havia posat a bolígraf Pte i alguns hi van voler llegir Presidente), González tampoc va dimitir...

Per tant, lliçons, les mínimes, Sr. González...

Sobre l'entrevista a Borrell a la Ser: http://www.eldiario.es/politica/Lucha-interna-PSOE_13_563923603_8206.html

Font: El Periódico de Catalunya.