Director
Els que oculten la norma "fundacional" de la República es desentenen d'un esborrany que, no obstant, les seves paraules i programes electorals avalen
La difusió d’un esborrany de la llei de desconnexió que clandestinament esbossa el front independentista deixa moltes incògnites. Més que desmentir-lo, el Govern i Junts pel Sí precisen que està «desfasat». Els que oculten el text «fundacional» de la república catalana ens exigeixen, doncs, un acte de fe: la llei existeix, creieu-nos, però no és la que està circulant.
Partim d’aquesta premissa: la llei de transitorietat jurídica equival a una declaració unilateral d’independència (DUI), sigui d’efectes automàtics o diferits. Mitjançant la seva aprovació, el Parlament declararia que l’única sobirania resideix en el poble català, constituiria un Estat en forma de «República parlamentària» i convocaria un referèndum unilateral per legitimar a posteriori tals proclames.
Al no poder cotejar l’esborrany publicat amb la ignota versió actual, ho farem amb les paraules dels seus autors.
«Clàusula de desbloqueig». En la disposició final, el document alerta: «Si l’Estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata». Amenaça idèntica a la recollida en el programa de JxSí: «En cas que l’Estat espanyol (...) bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica». El mateix Oriol Junqueras va ratificar a l’abril l’existència d’aquesta «clàusula de desbloqueig».
«Autoamnistia». La llei fundacional preveu que els jutges nomenats per la Generalitat –adeu a la separació de poders– sobreseguin o anul·lin totes les causes obertes contra els promotors de la secessió. Alguna cosa devia intuir Artur Mas quan, després de ser condemnat pel 9-N, es va mostrar convençut que seria exonerat per una Catalunya independent.
El castellà. El català, segons el document, seria l’única llengua oficial, procurant al castellà «un reconeixement especial». Cosa que concorda amb la tèbia resposta que el Govern va donar fa un any al lobby antibilingüisme: «La llengua castellana continuarà tenint reconeixement i garantia d’ús». De la cooficialitat, ni paraula.
