Tabàrnia va començar sent una broma, un mirall caricaturesc d'algunes demandes nacionalistes, però deixa de tenir punyetera gràcia si comencem a agafar-nos-ho seriosament
L’artifici de Tabàrnia despulla les trampes del discurs processista, però també la facilitat per pintar de colors les diferències, a més de la capacitat de les xarxes per propagar relats i atorgar versemblança en la seva pròpia expansió. Vestir l’entelèquia de raons, dibuixar similituds amb l’àrea metropolitana, reflexionar sobre la fortalesa de les ciutats en l’actual context mundial i la seva capacitat per convertir-se en els pilars dels nous entramats socials pot resultar un exercici intel·lectual molt interessant. Llàstima que solament siguin més paraules entregades a les fronteres mentre fem el ronso a l’abordar el diàleg sobre la justícia social. Potser ja va sent hora d’inventar una bandera per a la lluita contra l’atur, la desigualtat, el cost de la vivenda o la precarietat laboral. Potser així la col·locarem al centre del debat. Fins i tot, és probable que aconsegueixi sumar la majoria de la població en una sola causa.
