Tothom té al record la imatge del Tinent
Coronel Tejero dirigint-se als diputats del Congrés des d’un dels llocs més
alts de la tributa amb la pistola a la ma. Però... Algú se’n recorda quan se va
produir aquest fet?
Va ser, precisament, durant la votació de la
moció de censura que el PSOE amb Felipe González com a candidat li va fer a un
Adolfo Suárez en hores baixes, fins i tot dintre del seu partit. Data: 23 de
febrer de 1981.
Com que jo no sóc tan ràpid com els guionistes
i actors del Polònia que, amb tots seguretat aquesta nit ens faran riure amb
gags relacionats amb el dia d’avui, he preferit donar la meva opinió sobre el
que ha passat aquest matí i estar pendent del que passarà a la tarda en espera
de que pugui haver alguna novetat (o no...)
El primer que he de dir és que he vist
possiblement al millor Rajoy. Sempre he dit d’ell que és un mal orador i que no
sap improvisar. Avui ha estat bé i en la línia que s’esperava. Tal com se sol
dir, la millor defensa és un bon atac i això és el que ha estat fent Rajoy en
totes les seves rèpliques al candidat Sánchez.
A quest fet que per a molts els pot semblar
una bona tàctica de Rajoy, només és una manera d’eludir les responsabilitats
que té com a President del Govern, però també com a president del PP. I amb
això vull dir que Rajoy, com tots els que l’envolten i li riuen les gràcies és
un irresponsable.
Sobre Sánchez diré que puc discrepar de moltes
coses de les que diu i fa. Una aportació: tot i que sigui de forma indirecta no
l’he votat mai en unes eleccions generals. Però estic amb ell amb el fons. O
sigui, amb la presentació de la moció de censura.
De Ricardo al Mundo. |
Crec que era una moció necessària per a
intentar regenerar una mica la corrompuda política espanyola. Potser dintre de
poc me’n penediré, igual com me va passar quan el vaig votar a les primàries...
Llavors era Susana Díaz o ell. Ara és Rajoy o ell. Fàcil no és, però si tinc
que decantar-me cap a un costat, ho tinc clar: Rajoy ha d’anar fora.
Li ho ha dit Sánchez a Rajoy i ho he dit jo
moltes vegades: Rajoy hauria d’haver dimitit fa temps. Avui Sánchez encara li
ha donat una darrera oportunitat: Dimiteixi
i tot s’haurà acabat.
Però Rajoy no se’n va. Podria fer-ho en un
acte de valentia que l’honraria, però prefereix ser un covard fins el darrer
moment.
Una de les moltes coses que Rajoy ha acusat a
Sánchez ha estat de que no ha exposat el seu programa polític amb el que pretén
governar Espanya. He escoltat el debat i li he sentit dir a Sánchez els trets
principals del seu programa si propera la moció de censura: Retirar la llei
mordassa, revisar les resolucions del pacte de Toledo sobre les pensions,
establir ponts amb Catalunya, etc. Agradarà més o menys. S’hi estirà d’acord o
no. Però ho ha dit.
Un dels retrets de Rajoy a Sánchez és sobre el
manteniment dels Pressupostos Generals de l’Estat. És evident que ha estat una
picadeta d’ull cap els del PNB per a que votin a favor seu. Però també és
evident que estem damunt del mes de juny que comença demà i per tant ja haurem
cobert 5 mesos de l’any i potser sigui millor, com ha dit el candidat,
treballar de cara els pressupostos de l’any 2019 per a fer-los molt més socials
i equitatius per a tothom.
Per acabar només dir que semblava que Rajoy no
sabia de que anava el tema.
-Si
vostè només presenta la moció de censura per la sentència de la Gürtel, s’equivoca
–li ha arribat a dir a Sánchez-.
La sentència de la Gürtel ha estat la
cirereta. Fins i tot Ciudadanos va dir que la legislatura estava acabada. Durant els seu mandat Rajoy ha acumulat
mèrits suficients per a que sé li acabés presentant una moció de censura, però
també per haver-se-li fet alguna vaga general. Però amb l’excusa de la crisi
(una crisi que va provocar el capitalisme i que ho han pagat els treballadors i
pensionistes) tenien a la societat atemorida i amb la llei mordassa
pràcticament indefensa.
Han de ser els ciutadans el qui han de fer
fora el PP; no Sánchez ni els socialistes. Hi ho han de fer quan se tornin a
convocar unes eleccions generals (espero que aviat) Però recordeu: Tan
perillosos o més són Rivera i els seu partit com el PP.