dijous, 4 de juliol del 2019
LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA
Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola. |
Coneguts els
resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a
encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?
I així m’ho van
expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un
regidor electe: És veritat, ara per ara
no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.
I és que, a
priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les
polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern
no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant
poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.
Una vegada
conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del
pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.
Però ara com ara
res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o
creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor.
I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i
l’altra molt diferent poder...
Amb el nou mandat
municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola
(foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc
confirmar aquest extrem.
Si us fixeu a la
foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha
instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita
dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon
respecte a les empreses existent, és molt gran.
Recordo que
durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la
candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja
demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon
se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va
fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques,
van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.
Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. |
Mentre recorria
el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se
tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s,
etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una
bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta.
Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com
passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien
de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.
Acabaré repetint
el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els
conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar
plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem
estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.
Aquest fet és
molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un
empresari ampostí: al final haurem d’acabar
marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.
Cartipàs municipal 2019-2023. |
Etiquetes:
Adam Tomàs,
Amposta,
empresa,
empresaris,
indústria,
l'Oriola,
ocupació,
polígon industrial,
territori,
Tortosa
dimecres, 3 de juliol del 2019
ATREVIMENT O COMODITAT ?
Fa uns dies, en
anar a comprar el diari al quiosc que hi ha prop de la caserna de la Guàrdia
Civil d’Amposta me va cridar l’atenció veure 3 furgonetes i un nodrit grup de
Guàrdia Civils de la Unitat Especial d’Investigació amb l’armilla posada.
En entrar al quiosc
ho vaig comentar amb la seva propietària i els clients que en aquell moment se
trobaven a l’establiment. Ells també se preguntaven que estaven fent... Si és
que havia passat alguna cosa... A hores d’ara encara no puc dir res. Tal vegada
era una visita rutinària.
-Acaben de cridar als municipals per a que multés
un cotxe que estava aparcat a la zona reservada per als vehicles policials –me va dir la propietària-. Els Guàrdia Civils d’aquí sempre han permès
aparcar si han de fer alguna gestió per la zona –va continuar-.
Cert, a mi mateix
el caporal Morales, que se va estar molts d’anys a Amposta, un dia me va dir
que si volia aparcar allí ho podia fer... No he tingut mai necessitat de
fer-ho. Visc a prop del lloc i prefereixo aparcar per les rodalies de casa i
després anar-hi a peu. Costa tant fer-ho?
Els permisos
sempre han estat verbals i els agents de fora no tenen perquè saber si tenen o
no permís per aparcar. I tampoc crec que s’hagi donat permís a tothom. Arribat
a aquest punt me pregunto: Els qui hi aparquen, ho fan per atreviment o per comoditat? O les dues coses?
-Només és un moment –acostumen a dir els que deixen el cotxe mal
aparcat.-
I un moment quan
de temps és? 2 minuts?... 5?... 10? Impossible concretar.
Mireu, estic
segur que el vehicle denunciat s’hi va estar una bona estona. El temps abans de
que els Guàrdia Civils arribessin al lloc i el vaguessin allí. El temps entre
que van decidir trucar els municipals i van acabar fent-ho. I el temps que van
trigar en arribar. Quant de temps se va poder acumular?
Després venen les
queixes i les lamentacions...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)