A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper
i cartró, envasos, orgànica i fins i tot oli vegetal.
Un dels fills, quan va a comprar embotit,
agafa la carmanyola de casa per a evitar els envasos i els plàstics. La meva
dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i beu la de l’aixeta per a reduir
el consum de plàstics...
Tot sigui per al bé del planeta Terra i amb la
mesura que ens és possible, alleugerar l’emergència
climàtica.
Però vet-ho que un dia compres el diari i té
torbes amb el següent titular: “La desídia internacional agreuja la crisi
del clima”. I continua: “La meitat dels països rics incompleixen el
compromís de reducció d’emissions”.
O sigui, els mateixos governs que surten demanant-nos
tenir més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres
deixalles, incompleixen sistemàticament la part que els hi pertoca.
Aquesta omissió de les seves funcions essencials
només té dos qualificatius. El primer, ja esmentat, desídia i el segon, hipocresia.
