Des de fa uns anys els anomenats pressupostos participatius s’han posat de moda. La ciutat d’Amposta no podia quedar-se al marge així que també va engegar els seus pressupostos participatius amb una gran difusió ja sigui a través de les xarxes socials ja pel fulletó que s’ha repartit a les bústies de totes les cases.
Però què son els pressupostos participatius? És una consulta als majors de 16 anys per a que puguin escollir 4 projectes per a la ciutat (3 dels quals del barri on es resideix i un quart d’un altre barri). A cada projecte es destina una partida de 50.000 € o sigui un total de 200.000 €.
Si tenim en compte que el pressupost de l’Ajuntament d’Amposta per al 2022 ascendeix a la quantitat de 29,5 milions estem davant, des del meu punt de vista, d’una xifra ridícula. De totes maneres vull recordar que la ciutadania acudeix a les urnes cada 4 anys per a donar confiança a una determinada formació política i que a Amposta va ser l’actual govern d’ERC qui va obtenir un suport molt majoritari (16 de 21 regidors) i per tant es suposa (com el valor a la mili) que l’alcalde i el seu equip tenen la conformitat d’una gran part de la ciutadania per a planificar i executar el que pensen que és millor per a la nostra ciutat.
Si fem un anàlisi ràpid de les propostes que contemplen els pressupostos participatius veurem que n’hi ha 91, la qual cosa indica que a Amposta encara queda molta feina que fer o si voleu que sempre hi ha coses per a fer, perquè de no ser així estaríem parlant d’una ciutat morta i incapaç d’afrontar les mancances que tenim al present i els reptes que ens depararà el futur. Algunes d’aquestes propostes s’haurien de fer per pròpia iniciativa de l’Ajuntament sense caler consultar-ho a la ciutadania.
Les propostes son d’allò més variades. Algunes d’elles poden executar-se amb la partida assignada com per exemple la reparació de voreres, l’eliminació de barreres arquitectòniques o la instal·lació de parcs de calistènia (pocs saben el que és). L’obra s’acaba quan s’acaba el pressupost i a otra cosa mariposa...
En canvi n’hi ha d’altres que amb la partida inicial només n’hi ha per a redactar el projecte i poca cosa més com per exemple (i cito textualment): Adequar un espai municipal com a “lo Casal de la Cultura Popular d’Amposta”. Com que la proposta s’engloba dintre de les del barri del Centre cal pensar en la rehabilitació de l’antic col·legi de les monges afortunadament rescatat del sector privat per a destinar-se a equipaments públics.
També n’hi ha alguna de sorprenent com recuperar una sénia al centre d’Amposta... No és que estigui en contra de recuperar patrimoni abocat a desaparèixer, sinó que el que em sorprèn és que no sigui una opció preferent per a l’actual equip de govern la restauració i posterior instal·lació de l’antiga font que hi havia a la plaça del mercat que va desaparèixer quan es va remodelar dita plaça i que podria fer la mateixa funció ornamental.
Una altra proposta que m’ha cridat l’atenció és la millora estètica d’algunes de les entrades a Amposta. Mireu, a les municipals de 1995 vaig presentar-me en la llista de IC-V i el nostre programa ja parlava de la millora dels accessos a la nostra ciutat. Sempre he pensat que diu molt d’un municipi (sobre tot per als visitants) disposat d’unes boniques entrades.
No voldria acabar aquest escrit (que podria fer-se interminable) sense mencionar la proposta 31: arbrar l’avinguda de Catalunya. Hauria de veure el projecte però em costa imaginar on es col·locarien els arbres. Durant els darrers temps s’ha vingut actuant en aquesta zona suprimint un carril a cada costat dels dos que hi havia, augmentant el nombre de places d’aparcament, adequant més passos de vianants i pintant ratlles al terra on en teoria no es pot aparcar però que a la pràctica hi ha molts de conductors que no ho respecten en detriment a la visibilitat dels altres conductors. Si després de fer totes aquestes modificacions ara hi plantem arbres, caldria tornar-nos a replantejar el model de l’avinguda. El que no s’ha de fer mai és posar un pegat sobre un altre pegat perquè correm el risc que ens surti un Frankenstein.
Conclusió: els pressupostos participatius son una bona eina per a incentivar la participació ciutadana però d’escassa efectivitat pràctica.
