Así es la Ministra de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad

La ministra de Sanidad, Doña Ana Mato Adrover, ha protagonizado una complicada rueda de prensa en la que, nerviosa, ha dicho entre otras lindezas que:
1.- El Gobierno "ha universalizado la sanidad". No es un mal comienzo. Claro, que también podría haber dicho que el Gobierno ha construido el acueducto de Segovia y la torre de Hércules y que ha inventado el pito del sereno, la carabina de Ambrosio, la flauta de Bartolo, .....
2.- "no hay cosa que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades". Ni cosa más inútil que una ministra boba.
3.- "hemos aprobado una medida aprobada". ¡Vamos, para quitarse el sombrero y con chuleria!

4.-”Lo más importante es que por primera vez los parados sin prestación parlamentaria….”. Redondo, lo acabas de bordar Ana. Dos pases más y esta tarde sales a hombros.

 5.-“No es lo mismo una persona que no está enferma en su consumo de medicamentos que una persona que está enferma”. Ya lo decía Felipe González, en las familias de los ricos, al listo/a lo metían en el negocio y al tonto/a en política.
 6.-“Los pensionistas que no pagan nada son aquellos que ya no tienen derecho a prestación por desempleo”. Supremo. Como se nota la mano del maestro; ahora Mariano sal y cuéntanos si esta niña es a la que el malvado Zapatero le subió el IVA de “los chuches”
Nada como tener “Las ideas claras” y desde luego “con Rajoy todo es posible”
Si quieres oír y ampliar las sandeces de viva voz, conéctate con este enlace:
http://www.youtube.com/watch?v=hBPg7pX8FBM
 

EL VOL DE L’ESTRUÇ

Segons tots els sondejos, el PSOE no acaba d’arrancar el vol i mira que el PP li està posant fàcil.
Si el PP va guanyar per majoria absoluta, va ser més fruit de la descomposició del govern de Zapatero i, conseqüentment del propi partit que per mèrits propis. El PP, sense fer res, només aprofitant el desgovern socialista, va saber treure-li la rendibilitat necessària per aconseguir una aclaparadora victòria.
Ara, en circumstàncies molt paregudes, però a l’inrevés, el PSOE no sap treure la mateixa rendibilitat. Segons l’enquesta publicada pel Periódico de Catalunya i fet per GESOP, mentre el PP baixa uns 15 diputats (168-172, ara en té 186) només 7 mesos després de les darreres eleccions generals, el PSOE es queda igual o, en el pitjor dels casos, fins i tot podria perdre un diputat sobre el que ara té (109-112, ara en té 110) que, recordem-ho, va ser el pitjor resultat de la seva història. Els partits que traurien un millor resultat són Izquiera Unida (19-20, ara en tenen 11) i Unión Progreso y Democracia de Rosa Diez (11-12, ara en tenen 5)  

I per què “l’estruç” no aixeca el vol? Sobre tot per la manca de credibilitat. Un partit polític no pot tenir dos discursos diferents depenent de si es governa o s’està a l’oposició. Cal recordar que les primeres retallades les va fer el govern Zapatero. I el pitjor dels casos és que després se’ns ho va intentar vendre com a unes mesures “imprescindibles” per al país. Hi ha qui opina que, Zapatero, si estava en contra d’adoptar-les, en aquell moment, hauria d’haver dimitit.

Però hi ha més. Per a mi va ser un error donar-li la responsabilitat d’aixecar el PSOE a una persona que va ser ministre amb González i Zapatero. I no li tec mèrits a l’actual secretari general Alfredo Pérez Rubalcaba. Penso d’ell que és una persona amb la capacitat suficient i l’experiència necessària per haver dirigit el partit... Però en altres temps.
Després de les eleccions del 20-N, millor dit, després de la davallada electoral, hauria estat necessària una “regeneració” al si del PSOE. I no només de cares (que era totalment imprescindible) Sinó, fins i tot d’idees.
Des del meu punt de vista, ara, és més precís que mai una refundació del partit per a que l’estruç, una vegada per totes, pugui aixecar el vol, però la càrrega és massa feixuga... 

Per si voleu veure la totalitat de l'enquesta.  

SIURANA IV

ESPANYA, 3; PORTUGAL, 2

No és el meu desig. Ni el meu pronòstic. És el resultat que volen que es doni els de “Punto Pelota”, el programa esportiu més rigorós dels que s’emeten per les diferents televisions, en aquest cas Intereconomía (bé, ja ho sabeu...)
Dissabte, després de que Espanya guanyés França (la primera vegada que ho feia en competició oficial), mon fill va voler veure “Punto Pelota”, un programa força divertit depenent de l’actitud com t’ho agafes. La veritat, jo no sé si tic el cos tan preparat per a poder aguantar un programa com aquest.
Dit això, i com anunciava al començament, el desig del Pedrerol, Roncero i companyia, és que Espanya guanyi per 3 a 2 , però que els dos gols de Portugal, els faci Cristiano Ronaldo (qui sinó?) per a que, així, pugui guanyar la pilota d’or i se proclamat el millor jugador del món.
Negar que CR7 hagi estat una peça clau per a què el Madrid guanyés la lliga, seria falta a la veritat. Però, a partir d’aquí, què? Cristiano és arrogant, prepotent, mal company per a la majoria dels components del seu equip, individualista, etc.

Com a barcelonista podria dir perfectament que m’agradaria que guanyés Messi (per quart cop consecutiu) i em quedaria tan ample. Però Messi, aquest any ha guanyat molts menys títols que altres temporades. Ara bé, si el Madrid va guanyar la lliga, el Barça va guanyar la copa i també el mundial de clubs i les supercopes espanyola i europea i, a sobre, ha estat el màxim golejador de la lliga i ha batut tots els rècords golejadors a nivell mundial.

Però la decisió no és meva ni tampoc dels de “Punto Pelota”. Una votació a nivell mundial d’entrenadors i capitans dels diferents equips, serà qui atorgui el trofeu a un jugador (que, pot ser diferent de tots dos –per què no?)
El comportament dels integrants del programa esportiu d’Intereconomia, em sembla de poc professional. Després dels dos gols que va fer Cristiano Ronaldo contra Holanda (2-1) i que donava la classificació als lusos, Tomás Roncero es va atrevir a dir: “Mentre Cristiano Ronaldo donava la classificació a Portugal en un gran partit, Messi estava de vacances”. I merescudes, Sr. Roncero, merescudes.
Sembla ser (no n’estic del tot segur) que Argentina no forma part d’Europa (encari que parlin castellà i que la majoria de cognoms siguin d’origen espanyol o italià), per tant és poc provable que Argentina es pugui classificar mai per a jugar l’Eurocopa, igual que és poc provable que Espanya, Alemanya, Portugal o Itàlia puguin jugar mai la “Copa Amèrica de futbol”, el torneig equivalent d’aquell continent,


Joan Ferré