LA VIA AUGUSTA

dimarts, 27 de juny del 2017

Nació de nacions

Periodista.

Em costa entendre què vol dir Pedro Sánchez quan es defineix com a «defensor d'Espanya i del catalanisme» i defensor d'un «Estat plurinacional» que no és res més que «una nació de nacions»

En política, deixar anar frases buides i a la vegada altisonants no amaga res més que mercaderia avariada. Pedro Sánchez ha sigut proclamat secretari general del «nou PSOE», ens diuen. En el seu discurs d’inauguració d’aquesta etapa plena de novetats que ens augura, Sánchez va proposar fer fora el PP del Govern amb la vella fórmula, ja fracassada, d’unir els socialistes amb Podem i Ciutadans. No conec bé el líder del «nou PSOE», però si ens atenim als antics patrons de la política de tota la vida, semblaria que Sánchez només vol guanyar temps fent com que té un pla que sap que no sortirà, per així anar recomponent-se davant les pròximes eleccions. Però bé, està bé que ho segueixi intentant, no fos cas que Ciutadans i Podem recuperin el ritme àgil del canvi d’opinió. I tot al marge dels militants als quals tant apel·lava durant la campanya de primàries, de manera que desconeixem si aproven aquesta oferta i aquests socis.

Aquesta etapa del «nou PSOE» s’obre també amb una proposta per a Catalunya. Sense conèixer bé el líder d’aquesta novíssima fase, em costa entendre què vol dir quan es defineix com a «defensor d’Espanya i del catalanisme» i defensor d’un «Estat plurinacional» que no és res més que «una nació de nacions».

¿Què significa defensar el «catalanisme»? ¿Com es fa? ¿Què implica això? ¿És incompatible amb el fet de defensar, per exemple, no ho sé, l’andalusisme o el navarrisme? ¿Com s’aplica el catalanisme per evitar la ruptura d’Espanya per part dels independentistes? ¿Sánchez és més o menys catalanista que Puigdemont?

UNA DIFERÈNCIA CULTURAL

Respecte a la defensa que fa el líder del PSOE de la «nació de nacions», també em sorgeixen dubtes. ¿Quantes nacions? ¿Quina diferència hi hauria entre la nació catalana i la nació de Castella i Lleó? ¿Seria una diferència cultural, com la que va defensar Sánchez fa no gaire? ¿Aquestes nacions dependrien de la nació mare? Si efectivament hi hauria una relació de subordinació, ¿a quants independentistes espera convèncer? ¿Quins barons podran defensar als seus territoris que Espanya conté diverses nacions? ¿Sap Sánchez com articular la seva proposta o ho ha fet només per tornar a Iceta el seu suport en les primàries? ¿Quina opinió tenen els militants sobre la «nació de nacions»? ¿Com vol pactar amb Ciutadans, l’origen del qual se situa a la Catalunya no independentista, amb aquest pla? ¿És Bolívia el nostre model, com ha dit la socialista Adriana Lastra? ¿Subscriu Sánchez la teoria de Lastra que Astúries és un Principat, Espanya un Regne i és per això que es governen de manera diferent? Intentar-ho està molt bé. I si a més a més ho expliquen i ho entenem, és perfecte.

dilluns, 26 de juny del 2017

EL PSOE I EL CETA

De Vergara a Eldiario.es.

Aparentment, Pedro Sánchez ha començat aquesta segona etapa fent un gir cap a l’esquerra canviant algunes de les decisions que ha haver de prendre durant la seva primera etapa molt més controlada per l’aparell del partit.

Una de les primeres mesures (tot i que quan estic escrivint això encara no s’ha pres de forma definitiva) serà l’abstenció del grup parlamentari del Congrés a la ratificació del CETA que, com suposo que sabeu, és el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà.

Quan se va fer pública aquesta decisió, a Pedro Sánchez, li van ploure retrets per tots els costats, sobre tort del membres delssegments de la dreta: PP i C’s.

Què si el CETA no és el TTIP (el fallit tractat entre la UE i els EE.UU.) Què si Canadà és un país tan demòcrata i té una conducta fora de tot dubte... Paraules...

En el meu cas, és difícil argumentar una posició en contra del CETA, ja que no conec els detalls del mateix i m’hauria de limitar al que he llegit. De totes maneres he de dir que els articles que he llegit als meus diaris de capçalera, no s’hi mostren gens favorables, perquè el que es vol, és aplicar una economia neoliberal de lliure comerç.

-A què juga el PSOE? -Em va preguntar una comunista divendres passat-.

-A la puta i la Ramoneta, com ha fet sempre –Li vaig contestar, suposant que -.

Demà dimarts, quan el Congrés ratifiqui l’adhesió de l’Estat Espanyol (ja que els sí tindran majoria de vots), l’abstenció del PSOE serà purament testimonial, simbòlica... Per tant el CETA s’aprovarà amb l’abstenció del PSOE. És una manera d’espolsar-se les puces, de mirar cap a un altre costat quan, realment (i pel que sembla) s’estan posant en joc moltes coses que, molt possiblement afavoreixen a les gran empreses en detriment dels ciutadans i del propi Estat Espanyol (o de la justícia de l’Estat Espanyol)

Sóc de l’opinió que a la vida s’ha de ser valent, sobre tot quan s’han de prendre grans decisions que afecten a grans col·lectius. La ratificació del CETA és un d’aquests casos. Si com diuen des de l’esquerra (economistes i polítics) no tot són les avantatges anunciades, sinó que també té inconvenients, una vegada estudiats i valorats aquests (aquesta feina ja hauria d’estar feta), s’hauria de votar en conseqüència i si ‘ha de dir no, és diu no, que no passa res.

Una altra solució seria sotmetre’s a un referèndum, tal com es va fer amb l’OTAN l’any 1986. Llavors els partits farien campanya i cadascun d’ells exposaria els seus motius, per la qual cosa al ciutadà li arribaria molta més informació que la que té ara.