L'AMPOSTA BLAVA

Aquest article ha estat publicat avui a Vinaròs News.

El 28 d’octubre de 2000, la Plataforma en Defensa de l’Ebre convocava a Amposta una manifestació en contra del Plan Hidrológico Nacional del PP, era el seu primer gran repte. I Amposta no va defraudar, superant en escreix les expectatives . Els assistents es van xifrar en 18.000 persones vingudes d’arreu de les Terres de l’Ebre i de l’Aragó. La participació de la resta de Catalunya encara no va ser important, ja que no havien tingut temps de prendre consciència del que significava un gran transvasament cap al Sud i un altre de més petit cap a Barcelona. Després d’Amposta en vindrien tantes d’altres, Barcelona (3 cops) Madrid, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Brussel•les i un grapat de pobles de les Terres de l’Ebre. Però Amposta va quedar com a símbol, va ser la primera gran manifestació. La meva aportació va ser la redacció del manifest, que va significar per a mi tot un desafiament, ja que era el primer que es feia. El va llegir als manifestants el professor d’INEF de Lleida, l’ampostí Antoni Costes, que aquell any havia estat el pregoner de la festa major.
Quasi 8 anys després, la PDE, ha volgut tornar a portar la manifestació a Amposta. El nou repte tenia un altre cop un significat especial: calia veure la força de la PDE ara que alguns partits polítics que havien estar els seus aliats quan governaven el PP a Espanya i CiU a Catalunya, estan al govern i promouen part de les obres que el seu dia van signar que no farien al “Compromís per l’Ebre”: la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Tampoc els dos grans sindicats de classe a Catalunya (UGT i Comissions Obreres) li donaven els seu suport de forma explícita. Només Unió de Pagesos havia anunciat que participaria de forma activa.
Els indicis dels dies immediats al 18 de maig, eren optimistes. La PDE havia rebut la confirmació de diverses entitats, plataformes, associacions, grups, etc. d’assistir a la manifestació. També algun partit polític vingut des de l’Aragó i d’altres del territori donaven el seu suport de forma implícita. La venda de material, sobre tot camisetes a Amposta i Tortosa, havia estat tan gran que s’havien acabat les existències. Però faltava veure la gent que hi serien a les 12 en punt davant del parc dels Xiribecs, a la zona firal i esportiva d’Amposta. I els pronòstics es va complir! Fins i tot els auguris més optimistes, ja que ningú podia pensar que Amposta, aquesta segona vegada, pogués arribar a congregar unes 30.000 persones, superant així la xifra assolida 8 anys abans!
Com sempre, de la manifestació cal remarcar el to festiu i lúdic. La majoria de gent està tan acostumada a anar-hi que hi van amb tota l’equipament: samarretes, gorres, pins, banderes, globus. I sobre tot amb ganes de passar-s’ho bé i demanar als governants de ser escoltats (que per alguna cosa es fan les manifestacions) Tampoc no hi falten grups musicals que es van intercalar entre els assistents: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Samfaina, Suc d’Anguila i d’altres més o menys improvisats. El grup de seguretat de la pròpia manifestació, així com la policia local d’Amposta i vigilants de seguretat, vetllaven per a que no hi haguessin incidents. És comú veure famílies senceres, de vegades amb nadons, d’altres amb gossos adornats amb un mocador amb el nus, símbol de la PDE.... Però de la manifestació d’Amposta d’aquest any una cosa destacava sobre l’altra vegada: la presència de gent jove, molts d’ells encara adolescents. Una part d’aquest jovent subjectava la pancarta d’Amposta oposant-se als transvasaments. Mai a Amposta tanta joventut s’havia implicat en la defensa del territori i de l’Ebre! També gent gran, la majoria sense símbols identificatius... I, sobre tot, dels de sempre, aquells que hem anat a quasi totes les manifestacions a demanar als nostres governants que els “transvasaments no són la solució”, tal com figurava a la pancarta de la capçalera.
Al final de la manifestació, a la plaça del mercat, un escriptor ebrenc, Emigdi Subirats. llegia el manifest. Però abans, de forma improvisada anaven dient la seva representants dels diversos col•lectius vinguts d’arreu dels Països Catalans: valencians, aragonesos, de Girona, de Lleida, de Barcelona i, com no podia ser d’una altra manera, de les Terres de l’Ebre.
Es van escridassar als principals responsables dels “nou disbarat”: Montilla, Carod-Rovira i Saura. Però principalment al Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, a qui sé li va demanar la dimissió.
Moments abans, els líders del tripartit (en forma de ninots) havien arribat amb un “Mercedes” a la plaça on estaven congregats els manifestants. Al cotxe es podia llegir: “El nostre compromís és amb la Caixa, no amb l’Ebre”. Aquesta entitat financera també havia rebut la desaprovació de la manifestació. A l’oficina que hi ha a la pròpia plaça del mercat s’hi havia enganxat cartells recordant el deute que tenen el PSC, ERC i ICV amb ella i que donar la concessió de les obres a Aigües de Barcelona era la forma de “pagar-los els favors”. Per si algú no ho sap, el principal accionista d’AGBAR és el grup financer de la Caixa.