“Els catalans som com som i ens agrada ser com som” Aquesta frase sentència molt bé la forma de pensar nostra, però crec que es pot fer extensible a qualsevol ciutadà del món coneixedor de la seva realitat nacional i orgullós de sentir-se ciutadà d’aquell país, regió, ètnia, tribu, etc. Però sovint els altres països són desconeixedors d’aquesta realitat i, en el nostre cas, ens creuen integrants de la cultura espanyola i fins i tot ens deuen de posar els mateixos tòpics de “balladors de sevillanes i matadors de toros”.
Al menys a aquestes conclusions s’arriba d’haver escoltat la retransmissió per a Argentina del partit d’ahir entre Catalunya i “l’albiceleste”. Tal com s’ha escoltat a les noticies de TV3, el locutor argentí deia que el català està reconegut com a llengua des de fa uns 3 anys, al igual que el mallorquí (!)
Al finalitzar la guerra civil espanyola del 36 al 39, Argentina no va ser el país que més immigrants catalans va rebre (primer van se França i Mèxic) Però també en va rebre uns quants. Fins i tot van fundar casals catalans per reunir-se i conservar l’idioma i les costums pròpies del nostre principat. Jo he escoltat parlar català en accent argentí. Fa molts anys, una noia de pares catalans va viatjar fins al meu poble (i dels seus avantpassats) Se’t feia estrany, escoltar el català parlat d’aquella manera. Pareix que els argentins no coneguin la realitat del seu propi país. Aquesta mena de coses durien de formar part dels llibres de text, ja que un país no el conformen tan sols la gent originària d’allí, sinó tots els que, per una o una altra cosa s’hi estableixen, formant grups més o menys importants.
No fa tant, vaig preguntar-li un dia a una immigrant argentina establerta aquí “si sabia, abans de venir, que el català es parlava de forma habitual i per tanta gent allà a Argentina” Em va contestar que no; que s’havia sorprès a l’arribar aquí, ja que es pensava que també es parlava el castellà.
Sé que el govern català té programes per a donar conèixer Catalunya arreu del món, però vists els resultats, un es pregunta si es suficient amb el que està fent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada