Fa anys i panys que el govern de l’Estat està demanant al PP un pacte per poder renovar la cúpula del Consell General del Poder Judicial. L’òrgan suprem de la judicatura espanyola necessita un mínim de 2/3 de la cambra baixa per poder efectuar el canvi.
Diumenge passat va traspassar (com es diu ara) el magistrat del Tribunal Constitucional García-Calvo que formava part del grup de magistrats que ho eren a proposta del PP. Amb aquesta baixa hi ha empat tècnic entre magistrats “conservadors” i “progressistes” que, en cas d’empat, faria valer el seu vot de qualitat la presidenta del TC Maria Emilia Casa. O sigui, la interpretació de la llei depèn, molts de cops, del “color” dels magistrats. Curiós però cert! Evidentment això és de vital importància a l’hora de dirimir la constitucionalitat o no de grans lleis de l’Estat com ara l’Estatut de Catalunya. Així que la “sort” del nostre Estatut està en mans d’una gent que interpreten la nostra norma segons hagin estat proposats pel PP, pel PSOE o per altres parits més minoritaris com ara CiU. I es clar, Això no li convé gens ni mica al PP que va fer bandera de la seva anti-catalanitat per guanyar vots a les espanyes profundes. I ara té pressa. Vol nomenar el més ràpidament possible la vacant deixada per García-Calvo per a tornar a tenir majoria dintre del TC. I en canvi el PSOE no té pressa i diu que cal fer un gran pacte per a renovar tots els altres estaments pendents de fer-ho. Tot plegat és molt lamentable. Primer que tot un jutge hauria de ser imparcial i impartir justícia interpretant de forma estricta la llei. Sabeu que l’al•legoria de la llei la dibuixen amb unes balances equilibrades i amb una vena als ulls. I resulta que les balances estan decantades a la dreta o l’esquerra depenent de la composició de l’alt tribunal i la bena ja li ha caigut dels ulls!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada