OBSESSIÓ MALALTISSA

Cada dia que passa sabem alguna cosa nova i sorprenent sobre la connexió de les xarxes dels dos sistemes hídrics de Catalunya.
Aquest mati, de la primera cosa que m’he assabentat és que ara diuen que amb la dessalinitzadora del Prat no hi haurà aigua suficient per a Barcelona en moments de sequera. Qui ho diu? El Periódico de Catalunya. Qui sinó? Ho porta a la pàgina 32 del diari d’avui i després d’una gran foto del Noguera Pallaresa, després de les darreres pluges, porta un titular del tot eloqüent: “La dessalinitzadora del Prat no permetrà prescindir de l’Ebre”. Fa uns quants anys vaig deixar de comprar el País perquè vaig considerar que “No tractava amb suficient rigor la lluita anti-transvasament de l’Ebre”. Ara m’estic plantejant deixar de comprar el Periódico per la intensa campanya que està fent per a portar l’aigua a Barcelona, peti qui peti!
En canvi, el Punt, també d’avui porta una altra noticia del tot reveladora: “L’alcalde de Montblanc (Josep Andreu) denuncia “favors” de l’ACA a canvia del vot favorable al transvasament”. Més tard, a Catalunya informació han donat més informació. Josep Andreu, va dir que l’ACA estava disposada a desbloquejar fins a 7 plans parcials urbanístics, en el cas de que votessin que sí a portar aigua de l’Ebre a Barcelona i, sense esmentar-ho específicament, es referia el Vendrell, on 7 plans parcials estan bloquejats des de fa temps!
Aquesta compra de favors per part de l’ACA i, evidentment, per part de la Generalitat de Catalunya, que és de qui depèn, és un fet intolerable que, des de l’Ebre, no podem permetre que es faci. Una vegada més els més forts volen aprofitar-se dels dèbils i prendre’ls un dels pocs recursos que tenen per a poder-se desenvolupar.
El mateix Punt, també diu a la pàgina 6 que “El 80 % dels municipis barcelonins han centrat l’edificació en cases unifamiliars” i afegeix “La construcció extensiva suposa que aquestes poblacions tripliquin la despesa d’aigua de les ciutats compactes”. I és molt clar que sigui així, ja que aquest tipus de construccions disposen quasi be totes de jardí i la majoria piscina, la qual cosa val dir que la despesa d’aigua s’incrementa. És allò que se’n diu “creixement no sostenible”.
I és, evidentment, una prova fefaent de la manca de planificació hídrica que ha patit el desenvolupament de la metròpolis catalana i tota la seva àrea durant molts d’anys. I ara ho paguen i ens ho volen fer pagar als del suc. Com sempre!