Serà que estem passant per un període de vaques de vaques flaques. Però una vegada superada l’emergència nacional de la sequera, ara se’ns amenaça amb l’arribada d’una altra: l’energètica. No fa molt ja es va proposar una pujada de l’11,3 per aquest estiu. També es va advertir que si, finalment, el govern espanyol apujava un percentatge més minso, era més per un tema polític que una altra cosa. El Punt porta avui un titular molt revelador (això si, a l’apartat d’economia i a la pàgina 28: “Auguren una demanda de l’energia tan forta que serà “impossible de satisfer”.
Cal meditar-hi molt. És evident que els darrers anys la demanda s’ha incrementat, sobre tot degut al consum domèstic que anat incorporant de forma progressiva aparell d’aire condicionat i calefacció.
Mentre els combustibles sòlids estan en crisi: petroli, carbó, etc. i les energies alternatives no acaben d’arrancar, hi ha qui torna a demanar la tornada a l’energia nuclear com a garantia de subministrament. Ens diuen ara que ja no es tan perillosa i també que és més neta. El passat accident d’Ascó qüestiona moltes d’aquestes afirmacions. Encara que sigui una central vella, sempre s’hi podien incorporar els darrers avenços per a fer-la més segura.
És evident que amb l’energia passa com el subministrament d’aigua a Barcelona. Que no es prenen les mesures a temps. Les llars, al menys dels països industrialitzats que són els que més en consumeixen, haurien de ser, pràcticament, autosuficients. Amb l’energia eòlica i la solar (inesgotable) s’hauria de poder fer front, perfectament, a qualsevol crisi que vingui. Només hi ha un problema: la situació dels parcs. L’impacte visual que produeixen la majoria d’ells i la degradació del medi on s’instal•len, son els factors que determinen més rebuig social. Penso que hi ha llocs on aquests impactes serien mínims, només cal saber-los trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada