Les oliveres fins ara bimil•lenàries de la partida de l’Arion, al terme d’Ulldecona, de sobte s’han rejovenit. I sense fer-los-hi cap “lifting”, simplement els hi ha fet un estudi. Això és al menys el que dia Diari de Tarragona d’ahir i es remetia a un estudi que es va fer durant l’any 2008.
Segurament no sóc la persona més entesa en oliveres, però només veure la notícia, hi vaig discrepar de totes totes. Però pocs poden presumir de trobar-les sense cap mena d’ajut, ni d’haver-hi posat paranys (rateres) per als torts a sota mateix de les seves branques. Ni d’haver buscats espàrrecs pels marges dels voltants.
I perquè dic que hi discrepo. Els meus arguments no són científics, ni he fet cap tipus de prova als arbres per a extreure’n conclusions. Però els científics també, en molts dels seus treballs, utilitzen estudis comparatius i treballs de camp a base d’observacions dels animals, vegetals o minerals.
Ja fa uns quants anys, el Museu del Montsià d’Amposta va organitzar una sortida per a veure les olivers monumentals (diguem-les-hi així a partir d’ara) de la comarca del Montsià i també com es molia l’oli abans i ara. L’excursió ens va portar a Masdenverge com a primera destinació. Allí visitàrem la casa de turisme rural Molí de Rosquilles, feta allí on hi havia abans un antic molí d’oli i on encara es pot veure a la perfecció com eren abans: premsa de biga o “giny”, els cofins, les piques, etc. Després, al mateix costat del poble, sortint per un camí en direcció Tortosa i al costat del camí, s’hi trobava la primera olivera del recorregut. Se’ns va explicar que era molt difícil calcular una edat aproximada, ja que l’estudi dels anells del tronc (un anell per any), en aquest cas, no servia per fer l’estudi. Però l’edat la fixaven en 500 anys aproximadament. Des d’allí, a la cooperativa de Santa Bàrbara per veure el nou molí i les premses de la primera almassera que ja funcionaven de forma mecànica. Més tard, i després de passar per Godall, per la carretera de les Bruixes que va a Ulldecona, a la vora del camí hi trobarem uns altres exemplars monumentals. Finalment arribàvem al final de la nostra excursió visitant les estrelles de la mateixa: les fargues monumentals de l’Arion propietat de la família Porta-Ferré de la Galera. Un lloc, que, com he dit, em resultava molt familiar.
També, a la residència sanitària Verge de la Cinta de Tortosa, a l’arribar-hi i a l’esquerra, podeu veure un exemplar que, fins i tot, té no: La Sisqueta. Segons la inscripció és dels segle VIII. I us asseguro que la farga més gran de l’Arion és considerablement més gran.
Per acabar, us explicaré com he arribat a la meva conclusió. Tinc un trosset de terra (muntanya per als tortosins), herència dels meus pares, que era de ma iaia paterna, Cinta. Té 5,5 jornals i es troba a la partida de la Seniola, també al terme d’Ulldecona. Les oliveres les va plantar mon iaio ara fa (o farà) noranta un anys, els mateixos que tindria mon padrí (el germà gran del meu pare) si no hagués mort. Us ben assegura que, amb quasi un segle, el tronc és considerablement més petit (no té punt de comparació) amb qualsevol de les altres oliveres que he citat. I així ho creuen també els meus pares que, si d’alguna cosa són experts és en olieres, olives, garrofes i raïm!
8 comentaris:
Suposo que l'estudi ha utilitzat arguments científics per concloure l'edat de les oliveres. I amb arguments científics s'ha de rebatre.
L'apreciació de comparació de mida del tronc ens pot fer extrapolar resultats de forma incorrecta.
Potser si, però com he explicat, els tècnics dels museu ja van dir que era molt difícil calcular-ne la edat. Fins i tot havia sentit parlar d'un mètode japones que, amb una llarga i fina broca, s'extreia una mostra per estudiar-la i esbrinar-ne la edat.
A més, d'estudis erronis està plena la història!
Convindràs amb mi però, que per demostrar un error s'ha de fer bé, no n'hi ha prou amb percepcions.
Jo tampoc sóc massa expert en Oliveres, però de fa 2 temporades q ne veig moltes!!
Depent de moltes coses lo creixement!! del tipo d'oliva q face, del terreny, de si és de secà o de regadiu, de la localització de l'olivera inclús dins la mateixa finca (pot fer una mica de pendent i encara que sigue de regadiu les "superiors" tindre menos aigua o q toque més o menos sol, vent), de si ha estat més o menos "atacada" per malalties, de si...uf!! hi ha moltíssims factors q poden fins i tot a 1ra vista ser superficials o poc importants i q realmnt ho són!!
Tot això sense dubtar de la teua apreciació!! simplmnt ho comento com a treballador del món agrari i per afegir més possibilitats!! tampoc he llegit l'article del diari o sigue q no puc opinar en este sentit!!
Se pot determinar si unes restes humanes tenen milions d'anys i no es pot saber si una olivera en te 2.000?. No ho entenc.
Krusty l'article del diari pots llegir-lo des de la mateixa entrada meva, però no et portarà gaire informació més.
Merci sapo, vaig poder llegir la informació en paper al diari de tarragona i a la Veu de l'Ebre. Vaig vore que l'estudi l'ha ft el CRESA q està a la UB q és un centre bastant serio i q sol treballar molt bé. No tinc cap raó per dubtar dels seus resultats, però podrien ser erronis. o no!!
Evident Krusty. I també caldria saber si la olivera de la foto ha estat objecte o no d'estudi. Aquest és el "quit" de la qüestió!
Publica un comentari a l'entrada