LA INDÚSTRIA DE LES TERRES DE L’EBRE

La setmana passada, el prestigiós professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona Germà Bel, de les Cases d’Alcanar, va presentar un estudi econòmic de les Terres de l’Ebre per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.
Entre les conclusions a que va arribar, en destaquen dues: la implantació industrial es similar a la resta de Catalunya i està molt diversificada.
No seré jo qui discuteixi els resultats d’un estudi com el que ha fet l’amic Germà (puc dir-ho així per que el conec de quan tenia vint i pocs anys), però potser caldria matisar alguna cosa.
De les 4 comarques ebrenques, la menys industrialitzada és la Terra Alta i la que més, la Ribera d’Ebre. Però aquestes dades són un tant enganyoses. L’elaboració de vi, una de les principals fonts d’ingressos dels terraltins, és agricultura o indústria Evidentment es tracta d’indústria (indústria agroalimentària) I pareix que any rera any vagi a més.
En el cas de la Ribera d’Ebre el panorama és molt diferent. Unes poques indústries “fan pujar” la mitjana de forma considerable: les nuclears d’Ascó i les químiques de Flix i Riba-roja d’Ebre.
On si que està molt més diversificada la indústria és a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però també es pot matisar molt aquesta afirmació. Normalment, els polígons industrials, es concentren a les poblacions més importants: Campredó i Catalunya Sud a Tortosa (i l’Aldea), Tosses i l’Oriola a Amposta, Valldepins a Ulldecona, la Sénia, Camarles, el Salt a la Ràpita, etc. Però la implantació d’indústria arribada de fora (ja sigui d’inversió estrangera o nacional) és molt minsa en alguns d’aquest polígons. Així, s’hi ha acabat implantant la indústria local, tallers, etc. Seria el cas d’Amposta i la Sénia.
La Sénia, a més a més, té una indústria molt poc diversificada, massa depenent del sector mobiliari. Així, les crisis, que són cícliques, afecten a la Sénia de forma molt més important que a altres pobles. Del meu record, sé de moltes empreses que van acabar tancant i d’altres que van renéixer de les seves cendres (com a Vinaròs, comarca del Baix Maestrat –País Valencià-) A Ulldecona i Santa Bàrbara, en menor mesura, també hi ha hagut, tradicionalment una indústria del moble important.
Santa Bàrbara sempre havia estat el referent en la indústria del botó. Bona part d’aquesta indústria era de capital japonès. Als anys 70 i 80, era tant potent que donava treball a diversos centenars de joves del poble i d’altres del voltant. Fins i tot es va d’haver de canviar les dates de la festa major per adaptar-les a l’època de vacances d’aquestes fàbriques. Avui en dia, després del tancament de la Toar, ja no hi queda cap fàbrica oberta dedicada a la manipulació del nacre o poliester destinat a la producció de botó.
Però com deia ahir mateix, manca més inversió forana. Cal la implantació d’indústries potents, tecnològicament avançades i que puguin ofertar llocs de treball especialitzats.
Tot això sempre s’ha de fer amb col•laboració de la universitat que hi ha implantada al territori (la Rovira i Virgili) i els altres centres formatius que caldria que impartissin cicles formatius destinats a aquesta indústria.
Seria també desitjable que els nostres universitaris, els que surten més preparats a l’hora d’afrontar el món laboral poguessin treballar sense caler desplaçar-se a Barcelona o a altres indrets on, tradicionalment, s’han col•locat les indústries o centres de direcció.