Avui és jornada de reflexió. Per la qual cosa no podem parlar de les eleccions al parlament europeu que es faran demà. Però si que podem parlar, evidentment, d’altres coses. També de política, perquè no?
Us explicaré una anècdota que vaig viure en primera persona. Ahir, un regidor convergent (cap de la llista del seu poble) va anar a fer un tràmit a una administració pública. La persona que el va atendre (seguint instruccions del cap de l’oficina), no li va voler fer perquè li demanava els documents d’identitat dels seus pares i no els portava. L’empipament de l’individu era considerable. I al veurem, no va poder d’estar-se i explicar-me el que li havia passat. Jo li vaig dir que no li donés la culpa a la persona que l’havia atès, ja que així li havien manat. Llavors va començar a criticar el malament que anava el sistema i que “això només s’arreglaria si CiU tornava a governar Catalunya”. Com sabia que ell només porta uns anys afiliat li vaig dir: “Sí que t’ha agafat fort, abans no opinaves així ja que no pertanyies al partit!”. I ell em respongué: “De quin partit era jo abans?”. No sé si en aquell moment ignorava que jo coneixia la seva trajectòria política o què. I li vaig respondre. “Independent!”. “Ah1” -em respongué- “Però és que finalment vaig veure la llum”. “Com Sant Pau quan va caure del cavall i va creure”, li vaig respondre. Qui em coneix sap bé que acostumo a fer aquesta similitud. Conec a molts polítics d’aquestes terres que abans de militar a Convergència quasi que no sabien res de política i alguns, com aquest, deien que eren independents. Jo amb el independents no hi crec, que voleu que us digui...
Va acabar dient que no era el primer cop que tenia problemes d’aquell tipus... Cal pensar llavors que si una persona, la majoria de cops té problemes, és que alguna cosa no fa bé. A partir d’aquí que cadascú es faci la seva opinió. Llavors li vaig dir: “Si no estàs content, presenta una queixa; estàs en el teu dret”. Va dir que no valia la pensa. Segurament perquè al fons sabia que no tenia raó. Però el podia més el costat convergent que el d’humà...
Què volia dir que fins que “no governessin ells això no s’arreglaria?”. El que volia era un “tracte de favor”, com havia obtingut altres cops de una de les persones responsables de l’oficina... Però aquesta vegada no se’n va sortir.
És, al meu entendre, el típic comportament d’un seguidor de la doctrina de Pujol.
Una darrera pregunta. Què li va oferir CDC quan “va veure la llum” per a que es presentés de cap de llista? No ho sé, però si que sé que Roig (el senador espanyol) en persona li va anar a parlar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada