Sovint, per correu electrònic, t’arriben presentacions força demagògiques que expliquen que l’origen de tots els mals es deu a l’esquerra, sobre tot als socialistes. Una d’aquestes parlava de Grècia, Portugal i Espanya i la coincidència de ser tres de les pitjors economies d’Europa i on governaven els socialistes.
La crisi econòmica ja va començar fa més de 2 anys i, per aquella època, a Grècia governava la dreta i quan el darrer president de la nissaga dels Papandreu va assumir el govern, el seu país ja estava sumit a una més que profunda crisi econòmica. Possiblement la més greu que havia patit mai el país Hel·lè.
Quan un país, per petit que sigui (l’exemple de Catalunya també ens val) pateix una greu crisi econòmica, on els aturats es poden comptabilitzar per milions (com el cas d’Espanya) on des dades macroeconòmiques indiquen que no hi ha recuperació, quan les dades microeconòmiques ens descobreixen que hi ha famílies a qui els costa arribar a final de més, és normal que la ciutadania busqui un “revulsiu” per mirar si pot aportar altres solucions i aplicar noves mesures que treguin al país del “pou”.
Unacosa així és el que va passar a la Gran Bretanya. Certament, Gordon Brown, no era el millor socialista per a repetir victòria i govern. Però sense cap mena de dubte, els britànics van voler votar “diferent” pensant que, tal vegada, els conservadors podrien “curar” els mals de la també malmesa economia britànica.
Va ser nomenat primer ministre el conservador David Cameron i poc a poc va destapant les seves cartes. Unes de les solucions proposades són: la retallada de les prestacions socials i l’augment de les matrícules universitàries al doble i fins i tot al triple del que valien fins ara.
Encara que les enquestes diguin que quasi ningú vol la reedició del govern tripartit (la darrera del CIS d’ahir mateix també ho anunciava així), és evident que Catalunya, en aquests set anys de governs d’esquerres i catalanistes, ha fet molt pel benestar de les famílies més necessitades i, també, en infraestructures. Possiblement siguin els dos camps que millor han abanderat les polítiques dels dos darrers governs de Catalunya.
Què passarà si després del 29-N governa CiU? Per on retallarà? I si a sobre no treu majoria absoluta i necessita el suport del PP –cosa prou provable, per cert-?
No és que vulgui posar la por al cos dels meus lectors, però és una més que possibilitat que pot passar.
I l’exemple que us he posat és prou clarificador...
1 comentari:
No em considero de dretes ni votaré mai al PP, ni David Cameron, pero he de reconeixer que el sistema social a Anglaterra és insostenible. S'ha creat un ambient on la gent fa el que pot per no treballar. Dins del cercle mateix de la meva familia (no la directa, sino cosins, tios, cosins de cosins), conec ben pocs que treballen. Tots viuen dels ajuds, i ho admeten, i busquen les mil i una maneres per "xuclar" més diners de l'estat (o sigui dels impostos dels que treballen), per viure bé. Sé de parelles que viuen junts pero l'home s'ha d'amagar a ratos perque cobren com a "mare soltera", de gent que al paro l'estat els paga el lloguer, pero tenen un TV a cada habitacio i cada xiquet un portatil i ...., un cas en concret que puc afirmar que ha fingit una depressió per tenir la baixa. Jubilats que en la vida laboral no han estalviat res i ara reben el doble d'ajud que mons pares, que si que van araconar 4 durets. Etc.
El fet és que Cameron o qui sigui ha de posar una mica d'orden.
Si ho mirem bé, pero, l'origen del desmadre va ser el govern de drets de la Thatcher que va acabar amb la "societat" i l'etica de voler buscar-te la vida cada u (ja que no podies buscar res!), destruint comunitats sense pietat - pos, als anys 90 tot aquesta gent va necessitar l'ajud de l'estat i aixi ens ho ha anat!
Un dia en calma, te contaré anecdotes per no dormir ...
Publica un comentari a l'entrada