Diuen que diumenge ens varem manifestar a
Tortosa unes 2.000 persones. Potser els organitzadors estan més que satisfets
per l’èxit assolit, no ho sé, però, personalment, considero un autèntic
fracàs de participació.
Potser la paraula fracàs no sigui la
més idònia, per respecte als manifestants que van acudir per a fer escoltar
la seva veu contra les retallades, la pèrdua de drets laborals i socials,
contra el acomiadaments massius, el deteriorament de l’estat del benestar,
la corrupció i reclamant una regeneració política que no crec que s’acabi
donant.
Però és que no se’m acut qualificar-ho
duna altra manera. En general la ciutadania prefereix quedar-se a casa
o sortir amb la família aprofitant que el dia no era tant dolent, encara
que, al cel, s’hi podien veure alguns núvols.
La manifestació sortia de 3 llocs deferents:
des del davant de la seu dels sindicats majoritaris (la UGT, CC.OO
i USO) ocupen el mateix edifici al barri del Temple; aquesta manifestació
estava presidida pels treballadors de Erkimia de Flix. Des del barri de
Ferreries i des de l plaça dels Dolors a la zona del Rastre. Cada una d’elles
amb una reivindicació diferent: els sindicats en contra de la pèrdua de
llocs de treball i la precarietat I, la segona en contra les retallades
a la sanitat (alguns dels seus professionals van acudir amb les bates blanques),
educació, etc. i la tercera en contra la corrupció i el deteriorament de l’estat del
benestar, en contra de la corrupció política i financera i a favor de la
regeneració política dels nostre país.
Totes tres manifestacions confluïen a
la cèntrica plaça d’Alfonso (Alfons XIII) on es van llegir diversos manifests.
Certament la plaça feia patxoca, però hauria d’haver estat molt més plena
i fins i tot els carrers adjacents a la mateixa, tal com passa a les manifestacions
multitudinàries.
Dos mil persones es manifestaven a principis
de la dècada passada quan començaven les manifestacions antitransvasament
i la gent encara no estava del tot conscienciada. Després, com recordareu,
van començar a ser multitudinàries amb participacions de diverses desenes
de milers i fins i tot centenars de milers, com les de Barcelona i Madrid)
Aquelles manifestacions només eren mostra d’indignació contra el
govern d’aquí (Generalitat) i d’allí (govern central) i en defensa de
l’Ebre, però també de tot un territori. No obstant, hi havia molta gent
que no s’hi sentia identificada.
En canvi les manifestacions d’ahir (en
total unes 60 a tot l’estat espanyol) estaven convocades pels sindicats,
però també per una sèrie de col·lectius afectats per les polítiques restrictives
del PP (allà) i de CiU + ERC (aquí) Difícilment podríem trobar algú a qui
la manifestació no representés.
Els primers de sortir al carrer haurien
de ser els aturats reclamant polítiques actives d’ocupació i després tots
els diversos col·lectius de funcionaris que han vist con se’ls hi ha retallat
sistemàticament el sou des del temps de Zapatero. També els ocupats perquè,
segur, han perdut drets laborals. I, finalment, la ciutadania en general
que han vist com han hagut de repagar alguns serveis sanitaris, con s’han
incrementat les taxes universitàries, com s’han reduït el nombre de mestres
incrementant la ràtio d’alumnes per aula, etc. etc.
Però la majoria de la ciutadania deuen
de pensar que la situació s’arreglarà per si sola o que manifestar-se
no serveix per a res o simplement i, tal com deia al començament, van preferir
quedar-se a casa.
Què més ha de passar per a que la gent,
com una sola persona, surti al carrer a lluitar per ell i el futur dels
seus fills i nets?
Personalment, aquesta actitud de passotisme
em sembla inversemblant.
Jo no vaig votar el PP i tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada