Anit el Barça es va retrobar amb el seu
millor joc i va remuntar una eliminatòria que sé li havia complicat molt
en el partit d’anada.
Possiblement a l’anada es va cometre
l’error de infravalorar un equip que ha estat un dels grans d’Europa,
tal i com ho demostren les 7 copes assolides en la màxima competició.
El Milan també va ajudar a crear aquest
clima de confiança. Anaven de víctimes i, a sobre, elogiaven el Barça com
el millor equip del món. Després del 2-0 la premsa italiana se’n va riure
tot el que va voler del joc del Barça. Veure’m que diu avui...
Està clar que quan el Barça torna als
seus orígens i juga com només ells saben jugar, és molt difícil que perdin
el Partit. Messi va tornar a fer de Messi i la resta de l’equip van jugar
al ritme que imposava l’astre argentí.
Està clar que si el Barça jugués sempre
com ho va fer anit, el periodistes i entesos del món del futbol no parlarien
ni de final de cicle ni res que sé li paregués. Si el Barça vol, pot...
La pregunta seria el perquè no va jugar així d’altres partits transcendentals
com van ser, per exemple els 2 encontres jugats contra el Madrid (el de
la Copa i el de la Lliga)
Ahir es va patir el mínim. Us imagineu
per un moment que el Barça hagués arribat al minut 80 amb un 1-0? Però
al minut 80 el Barça ja havia fet la major part de la feina que s’havia
de fer.
Messi va obrir aviat el marcador en un
altre gol sublim, d’aquells que només un jugador com ell és capaç de fer.
El passat diumenge contra el Depor ja ens va regalar amb un gol d’esplèndida
elaboració. Sobre tot el primer d’ahir em va deixar bocabadat i, m’imagino,
que com a mi, els hi va d’haver passar a la resta de la culerada.
Fer passar la pilota entre les cames de diversos jugadors del Milan, segurament
per l’únic lloc que podia passar i veure com el porter de l’equip rival
va fer l’estàtua perquè no sé l’esperava, va ser un plaer per als meus
ulls. El segon, també va ser de bella factura, però sense arribar a la
genialitat del primer. Amb 1-0 al minut 4 i el 2-0 al 40, tot semblava
molt més planer; la remuntada estava molt més a prop: només a 1 gol si
el Milan no aconseguia marcar.
Al minut 55 Villa va marcar el tercer.
Potser massa aviat ja que quedava molt de temps per a tenir algun ensurt
que, tal vegada ja no s’hauria pogut esmenar. Però en defensa el Barça
també es mostrava ferm, quasi tant com al davant i no deixaven que els
davanters italians poguessin rematar amb facilitat. Això sí, el Milan va
avançar línies saben que un gol d’ells podria ser mortal de necessitat.
Però quan un equip surt amb un esquema conservador i sé li gira la truita,
hi calen més d’un parell de canvis de jugadors per a capgirar el resultat.
Un atac a la desesperada fa perdre solidesa a la part del darrere i per
tant passen a ser més vulnerables. Quan Jordi Alba va marcar en un ràpid
contraatac al minut 92, tot es va acabar per al Milan. Segurament sense
aquell gol el Barça hauria guanyat igualment, però era el gol de la tranquil·litat
definitiva.
Ara el Barça s’ha de mentalitzar que
ha de seguir jugant amb la mateixa intensitat en que ho va fer ahir. Si
és així, es podrà celebrar el títol de lliga moltes jornades abans de que
s’acabi i assolir la cinquena Champions no serà cap utopia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada