dimecres, 13 de març del 2013

EL PÈSIM EXEMPLE DE PONFERRADA

Amb els temps que corren, amb el descrèdit que té avui en dia la classe política, casos com el de Ponferrada no haurien d’haver passat.
Sembla fora de tota lògia que un grup municipal que porta des sigles d’un dels grans partits del país i, amb tota seguretat, el que més història té.
El grup no va tenir escrúpols  a l’hora d’obtenir el suport d’un regidor acusat d’assetjament sexual, com si el detall no tingués la més mínima importància i a sobre, comptar amb el beneplàcit de la direcció nacional.
Segurament, les queixes que van rebre a Ferraz (la seu del PSOE) van haver de ser tan nombroses que Rubalcaba (què espera en dimitir?) va intentar fer marxa enrere.  Però el nou alcalde i la resta de regidors socialistes li van respondre que tal dia farà una any i es van negar a reconduir la situació (personalment penso que una vegada celebrar el ple de la moció de censura ja no es pot retornar a la situació anterior)
Llavors, davant les pressions de la direcció nacional del PSOE, els ponferradins van optar en abandonar el partit per a que així ningú els pogués manar. Una sortida legal a la qual, la ciutadania, li hauria de donar una resposta ferma a les properes eleccions municipals de 2015. Gent així el que es mereix és la total reprovació per part dels seus conciutadans i, en el cas de presentar-se, no els hauria de votar ningú. La situació és intolerable.
Com intolerable ha estat l’actitud de l’executiva nacional del PSOE. Segons sembla va ser el seu secretari d’organització el que va portar el tema i, per tant, el que seria màxim responsable de tot aquest enrenou. Quan passa una cosa així, per ètica i principis, no hauria d’estar ni un minut més ocupant el seu càrrec i, el seu cap superior hauria de dimitir un instant després. Però tal com deia un pancarta el passat diumenge, Dimitir no és un nom rus...  
Si el PSOE ja tenia la seva credibilitat sota mínims, casos com el de Ponferrada no ajuden gens ni mica a incrementar la seva credibilitat, més bé tot el contrari, perjudiquen seriosament la seva maltractada imatge.
Si Pablo Iglesias aixequés el cap i veges que han fet els seus successors davant del partit, segurament del disgust tornaria a amagar-lo després de reprendre’ls per la pèrdua dels valors del socialisme i pels casos de corrupció als dels que s’han vist afectats.