Construir la unitat del socialisme

Marina Geli -Diputada del PSC-

Immersos en una crisi sistèmica que no vam preveure, la socialdemocràcia a Europa, a Espanya i a Catalunya busca camins nous per tornar a ser útil. No pot ser una proposta simptomàtica davant la fallida de tantes confiances, multiorgànica en termes mèdics, sinó una resposta sistèmica, sòlida, de recorregut.
Aquesta és la realitat d'avui: 25% d'atur; pobresa, precarietat, desigualtats creixents; serveis públics qüestionats; partits i institucions sota sospita i emigració; però també ressorgiment de l'esperit comunitari i voluntat de canvi. Ara més que mai, és prioritari reconstruir l'alternativa d'esquerres als governs espanyol i català.
¿Quin serà el paper del PSC? Fa més d'un any argumentava la necessitat de refundar el socialisme català, conscient que hem perdut base electoral. La societat catalana és complexa, fruit de la crisi econòmica, de la gran diversitat secundària a la immigració, i d'una creixent desafecció entre Catalunya i Es­panya.
Els progressistes catalans són avui, des de la mirada nacional, molt més diversos. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la convicció que patim un mal finançament han fet emergir un sentiment majoritari a favor del dret a decidir la relació entre Catalunya i Espanya, rupturista o reformista. Això ha tingut un efecte important entre els votants del PSC: uns han votat CiU, ERC o ICV, i altres, Ciutadans, que juga un paper de quasi revisionisme espanyo­lista.
El mes de setembre passat, un centenar de socialistes vam promoure un manifest pel dret a decidir com a punt de trobada de la majoria a favor d'un projecte progressista solvent per a Catalunya.
Les divergències de cinc diputats socialistes en la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya i el vot del PSC al Congrés -a excepció de Carme Chacón- a favor del diàleg entre Catalunya i Espanya per celebrar un referèndum, imitant el model d'Escòcia i el Regne Unit, evidencien que el PSC és plural. ¿Refundació o ruptura? ¿PSC o PSC-PSOE a Catalunya? Ara de nou, PSC.
Àmplia majoria a favor del dret a decidir. El dret a decidir ens inclou en la majoria social del catalanisme. No és ruptura, sinó punt de trobada, llibertat d'expressar-se individualment i col·lectivament i un signe de radicalitat democràtica. El primer ministre David Cameron interpreta la majoria d'Escòcia a favor del referèndum, el possibilita amb el suport dels laboristes al Parlament britànic i treballa per fer una oferta de continuïtat acordada als escocesos.
Refundació del PSC. Si el PSC vol representar les classes mitjanes i populars, de ser referent intergeneracional i de refer el pacte entre homes i dones, ha de liderar un procés regeneracionista i d'obertura als progressistes. Hem d'articular la diversitat en relació al sentiment nacional. Cal sumar el que representen Navarro, Chacón i Ros. Ara bé, el dret a decidir del poble de Catalunya, inclòs al programa electoral, ha de ser interpretat com a eix irrenunciable.
Cal trobar els actors per reconstruir la unitat des de la diversitat, acceptant diferències nacionals, ­socials i generacionals. Com l'any 1978, quan el PSC-Congrés, el PSC-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE es fusionen sota les sigles del PSC.
Nou Pacte d'Abril amb el PSOE. El 1978, Joan Reventós va signar el pacte d'unitat amb Felipe González. En aquell moment, la federació entre PSC i PSOE preveia grup parlamentari propi i explicitava el dret d'autodeterminació. Ara, Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba han d'actualitzar el pacte, unitat des de la llibertat i en pla d'igualtat. Sempre he defensat el grup parlamentari propi. I si no, veu clara i lliure.
Però més enllà de l'instrument relacional al Congrés -al Senat, el PSC té grup diferenciat per mitjà de l'Entesa- cal definir si com­partim un projecte en l'àmbit econòmic, social, cultural i territorial. Ens uneix la necessitat de reformar la Constitució i d'oferir un projecte federatiu per a Catalunya. Però cal concretar, coneixedors de l'escepticisme instal·lat aquí, fins i tot, entre els socialistes.
El PSOE ha d'escoltar la majoria de catalans, que volen una consulta pactada i legal. Com diu l'expresident del Consell d'Estat, Rubio Llorente, cal articular una llei orgànica que permeti delegar el referèndum dins de la Constitució. Només acceptant el referèndum, el PSOE i el PSC podran articular una proposta des de l'esquerra, de sobiranies compartides entre Catalunya, Espanya i Europa. Cal interpretar que vivim un procés constituent i depèn de nosaltres ser-ne un dels protagonistes. Construir un projecte en positiu, sense pors, sense liderar els contres.