LA DEMOCRÀCIA INTERNA DELS PARTITS

600 euros costarà als diputats del PSC l’atreviment de trencar la disciplina de vot del grup socialista del Congrés dels Diputats. Sembla ser que és la sanció màxima que es pot imposar per la manca de disciplina interna. Si actes així es repetissin sovint, al final, els diputats catalans hauran d’acabar posant diners de la seva butxaca.

L’enrenou (per dir-ho d’alguna forma) va arribar com a conseqüència d’una moció que van presentar els grups de CiU i ERC del Congrés sobre fer una consulta legal sobre el dret a decidir del poble catal; en contra del que s’havia aprovat només fa unes setmanes al Parlament de Catalunya on no es feia cap referència a la legalitat del referèndum.

Dels 14 diputats del PSC, l’única diputada que no va votar (en cap sentit) va ser, precisament, la seva cap de files: la Carme Chacón., que ho va justificar al·legant que no seria ella qui propiciaria la secessió de Catalunya.

Va ser la diputada autonòmica del seu propi partit la Rocio Martínez Sempere l’encarregada de respondre-li en aquests termes: La Chacón confon independència amb el dret a decidir. Una consulta pel dret a decidir no porta, necessàriament, a la independència. Votar no és una opció totalment vàlida, igual que votar-hi a favor, votar en blanc o abstenir-se. Hi ha qui afirma que el dret a decidir d’un poble és un dret fonamental de la democràcia i, per tant, així hauria d’estar reconegut a la Constitució.

Arribat a aquest punt, no seria també un principi democràtic la llibertat de vot? És evident que davant d’unes eleccions (ja siguin generals, autonòmiques, locals o de qualsevol altre tipus), el ciutadà gaudeix de llibertat de vot. El vot és el màxim exponent de la democràcia. Si això és així, què passa amb la democràcia interna dels partits? És democràtic que un diputat, atenent a la disciplina de vot, no pugui votar lliurement segons li dicti la seva consciència? Quan es forma part d’un partit polític es comparteix la pràctica totalitat del seu ideari, però sempre hi poden haver temes puntuals i concrets on es pot discrepar pels motius que sigui, és igual.

Però fora de les seus parlamentàries, els partits polítics, tampoc tenen la suficient democràcia interna. És cert que els militants de cada partit voten els seus candidats, però sovint, aquests candidats han estat imposats per les executives respectives.  Per tant, el militant, no pot votar lliurement als companys que voldria que els representessin.

Us explicaré una anècdota. El primer alcalde democràtic de Vinaròs sorgit de les eleccions municipals de l’any 1979 va ser Ramon Bofill. Després dels primers 4 anys de mandat, l’assemblea de militants del PSPV-PSOE, va decidir que no repetís. L’agrupació local va fer arribar a l’executiva nacional de València la candidatura aprovada. La comissió de llistes va decidir incloure el nom de Ramon Bofill tot i estar vetat pels militants locals. Aquest fet va comportar que dos dels seus militants més emblemàtics (un d’ells el desaparegut Rafel Genovés, regidor i secretari general de la UGT del Baix Maestrat) presentessin una denuncia davant la comissió de conflictes del partit. Com a conseqüència d’això, l’executiva nacional els va obrir un expedient disciplinari que va acabar amb l’expulsió de tots dos militants. Imagino que casos com aquest, que em va explicar el propi Rafel Genovés, n’hi ha hagut molts més al llarg de la història democràtica del nostre país. És aquest el concepte que tenen els partits de democràcia interna?

No vull acabar sense plantejar un altre dilema. L’any 2008 la Carme Chacón es va presentar per primera vegada com a cap de llista del PSC per Barcelona i, per extrapolació, de tots els socialistes catalans. Recordo que quan va venir a les Terres de l’Ebre va fer una defensa aferrissada de l’aigua de l’Ebre que, en aquells moments estava amenaçada pel Pla Hidrològic Nacional, la qual cosa tenia a una bona part de la ciutadania del territori revoltada. Ara que li ha sortit la vena més espanyola, seguiria defensant el riu o reclamaria aigua per a tots com es fa des dels territoris de més al Sud? 

Alcaldes i regidors de Vinaròs.