ELS GERMANS DEL NORD

Sempre s’ha dit que els pobles veïns estan condemnats a entendre’s, per tant, és obvi que les relacions entre el País Valencià (per molt que sigui oficial una altra forma, sempre em negaré a usar-la) i Catalunya no han estat sempre l’estretes i cordials que caldria esperar.

Aquesta fredor va començar amb l’arribada del PP al poder a l’antic Regne de València (denominació que ells defensaven abans de l’aprovació de l’oficial) El PP va fer bandera del seu anti-catalanisme i va difondre entre els seus votants la creença que tots els mals que patia el seu territori eren culpa dels veïns del nord.

No obstant, i de forma ocasional, hi va haver moments en que les relacions semblava que es podien reconduir, més per interessos particulars dels partits que governaven que una altra cosa. Així, sembla ser que l’any 2000, els presidents de Catalunya (Jordi Pujol) i el de València (Eduardo Zaplana), es van trobar a Tortosa arran de la inauguració d’una exposició d’art sacre organitzada pel bisbat de la capital del Baix Ebre. Ja sabeu que el bisbat de Tortosa ocupa la part Sud de la província de Tarragona i la Nord de la província de Castelló. Després de dinar plegats evitant la presència del bisbe, els dos presidents van pactar el transvasament de l’Ebre cap el Llevant espanyol a canvi de que Zaplana intercedís davant Aznar per a millorar el finançament de Catalunya. Segurament la majoria dels lectors no coneixien aquest fet, encara que si com va acabar tot plegat.

José Montilla i Francisco (Paco) Camps també es van reunir per mirar de fer un front comú de cara la construcció del corredor ferroviari del Mediterrani davant dels interessos del govern Central i d’altres comunitats autònomes.

Però en general, i tal com ja he explicat, les relacions han estat dolentes, per qualificar-les d’alguna forma, ja que sovint ni han existit.

Però després de 20 anys i una vegada passat el 24 de maig (data en que es van celebrar les eleccions autonòmiques al País Valencià i municipals arreu del país), cal esperar que es produeixi un canvi significatiu.

A hores d’ara tot sembla indicar que un nou aire pot arribar a la Generalitat Valenciana. El govern dels presidents castellans (Zaplana era murcià i Camps, però sobre tot Alberto Fabra parlaven més aviat poc el valencià) donarà pas, amb tota seguretat, a un president d’esquerres de tarannà molt més dialogant i mancat de catalanofòbia. Aquest president bé podria ser l’exalcalde de Morella Ximo Puig.

Com sabeu, la població de la comarca dels Ports, és una de les 15 que formen part de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, una associació que també agrupa a 9 catalanes i 3 aragoneses. Des de la seva creació, les relacions entre tots aquest pobles ha estat molt fructífera, degut a la bona sintonia de la que han fet gala els seus membres. Indistintament, han presidit la Mancomunitat alcaldes de qualsevol color polític i de diversos pobles tant del N, com del S, com de l’E. Com diu el grup musical Pepet i Marieta (els membres del qual també formen part de diversos pobles valencians i catalans):

Lo Sénia no és frontera qu'és la saba de la unió

qu'agermana los pobles que viuen pel seu cantó:

planers, moros, borregos, caduferos i falduts,

goril·les, llaganyosos, bords, caseros i garruts.

Els germans del Nord ni som colonitzadors ni res que sé li assembli i per tant, el meu desig és que aquest esperit de concòrdia que tenen els pobles del Territori del Sénia es faci extensiu tan cap al Nord com cap al Sud, normalitzant així unes relacions que mai s’haurien d’haver trencat.