SISCU BAIGES
Periodista
La reunió del Consell Europeu a Bratislava ha suposat una desil·lusió pels partidaris d’una Europa que equilibri els seus desequilibris socials interns i aprofundeixi el benestar social de tots els ciutadans que en formen part. Una més. Ha estat la primera reunió d’aquest òrgan, que aplega els màxims representants dels governs dels països membres, a la qual no hi participava la Gran Bretanya. Els britànics van decidir en referèndum abandonar la Unió Europea i, per tant, ha perdut sentit la seva participació al Consell Europeu.
Gran Bretanya era, precisament, el país que més entrebancs posava a la potenciació d’un exèrcit europeu, convençuda com està que amb l’OTAN n’hi ha prou per defensar la seguretat del continent. I a Bratislava una de les poques conclusions a les quals s’ha arribat és que cal activar la creació d’un servei de defensa potent propi de la Unió.
Per finançar aquest sistema, els dirigents proposen la posada en circulació d’eurobons. És a dir, demanar diners prestats amb una garantia de pagament compartida per tots els països implicats.
Quines coses s’han de veure!
La mateixa Alemanya i d’altres països del nord i el centre d’Europa que s’han oposat i han impedit que es creessin eurobons per fer front a l’endeutament de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia o Irlanda, s’afanyan ara a demanar aquests països que arrisquin part dels seus diners per potenciar un sistema de defensa militar comú.
És a dir, els països europeus endeutats no són de fiar per compartir amb ells la mutualització del deute però sí que ho són si es tracta d’arriscar els seus diners per invertir-los en drons, bucs de guerra o ciberdefensa.
Resultaria, doncs, que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i per això ens mereixem que els països europeus rics o amb superàvit públic no ens donin un cop de mà econòmic, però tenim tota la confiança del món i ens rebran amb els braços oberts a Berlín, Amsterdam o Helsinki, si es tracta de compartir la despesa militar.
Les guerres suposen morts. Un exèrcit de debò suposarà, inevitablement, soldats que deixin la vida en defensa de la Unió Europea. Quants n’hi haurà de cada nacionalitat?
Confiem que la mutualització de ferits i morts es faci en base a criteris diferents a la preocupació dels alemanys pels diners que tenen invertits en fons de pensions, el Producte Interior Brut de cada país o els comptes de resultats dels grans bancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada