NINGÚ ÉS PERFECTE

Ni tan sols jo...

Un dels problemes que té la humanitat és que com diu la dita, solem veure la palla a l’ull aliè i no la biga al nostre propi.

Hi ha qui pensa (potser amb raó, per què no?) que sóc un pesat per que cada dia us dono la llauna, sobretot amb la Foto denúncia del dia, què per cert, us ho avanço en exclusiva, a partir de l’octubre canviarà de denominació i passarà a dir-se: Res canvia, tot segueix igual. Però tan sols serà un canvi de denominació, ja que el fons de la qüestió serà el mateix. Però el rerefons del tema és un altre: què tenen temor de que surti el seu cotxe mal aparcat o potser perquè ja s’han vist reflectits en alguna foto i això no els ha agradat.

El que mai entendré és el motiu que els porta cada dia a entrar a una pàgina on segurament han demanat ser-hi per a veure coses que no els agraden... Una mica de morbo, no? Però com us he dit, volen veure que fan el altres, però no que surti el que fan ells. No entrar a una determinada pàgina és més fàcil que apagar el llum. El llum per a poder-lo apagar l’has d’haver encès, en canvi per a entrar a una pàgina només cal la voluntat de fer-ho i si no ho vols fer, no passa res, ningú se’n assabentarà.    

Des del meu punt de vista un és pesat (o sé fa el pesat) quan la seva acció és inevitable per a la resta de la gent. Un grill és pesat quan el seu cant no té eixa dormir; una mosca quan no para de marejar-te; la meva gosseta és una pesada quan li agafa la mania de menjar-se cada mocador de paper que troba pel carrer... Però en el segon dels casos, el de la meva gosseta, algú tira els mocadors al terra... Quasi sempre hi ha un causa/efecte. De no existir la causa és evident que no hi ha efecte. I tots contents i cap a casa que aquí no passa res!
Per cert, hi veieu cap diferència entre tossut i pesat. El tossut és el que té un objectiu... L'acabarà aconseguint o no, però el té... 

Afortunadament m’arriben moltes més opinions favorables que contràries al que jo faig. També cal dir que l’apartat de la Foto denúncia només és una petita part (no vull dir que insignificant, perquè no ho és) de tot el que jo faig i, molt possiblement, la que menys me costa fer.

Quan escric una opinió, ja sigui més o menys treballada, he de mirar de que quedi bé: que sigui coherent, ben estructurada, sense faltes, amb els signes de puntuació on calen, entenedora... No és fàcil, ni per a mi que pot dir-se que tinc la ma trencada a l’hora de fer-ho. En canvi per a la Foto denúncia només cal veure una situació denunciable i susceptible de ser captada per la càmera del mòbil. Un avançament inapropiat o un soroll són molt més difícils de captar. No dic impossibles, només dic difícils.

Desgraciadament a Amposta hi ha molt incivisme, el que passa és que uns mon adonem i altres (sovint els que cometen els actes), no. Fins i tot ho veuen com alguna cosa normal (i això és el pitjor que pot passar)

Suposo que aquells que pensen que sóc un pesat per publicar cada dia, també deuen pensar que som (com veieu m’incloc) uns pesats el que tallem la carretera cada dia, sobre tot s’han torbat amb el tall sovint. Per aquest tipus de gent és igual que els que s’intenti fer (una altra cosa és que s’aconsegueixi) beneficiï a molts, si perjudica a ells, són uns pesats...

Permeteu-me que els faci una pregunta si és que algú d’aquests ha estat capaç d’arribar fins aquí: Què has fet tu de profit a la vida? Alguna cosa per la qual té sentis orgullós... Ja sé que és difícil, però per una vegada fes un esforç a veure si te'n surts!