L'ASSEMBLEA DE LES PLATAFORMES

Juntament amb la meva dona, ahir, vaig ser un dels assistents a l’assemblea de les plataformes que va fer-se a Tortosa. Diu el Punt que hi érem presents unes 600 persones. No tants. La veritat és que hi vaig trobar a faltar molta gent. Massa gent “dels coneguts”, dels que acostumàvem a acudir a totes les manifestacions de la PDE (a l’únic lloc on no vàrem anar va ser a Brussel·les) Però hi havia molta joventut, això sí! Uns jovents que han d’agafar la torxa del relleu generacional dintre de poc. Encara que nosaltres serem com els vells roquers, no ens acabarem d’anar mai. El meu pare, per exemple, amb més de 70 anys va anar a Barcelona i Madrid. I suposo que la meva dona i jo farem igual. Acudirem on faci falta davant les amenaces d’agressió del territori.

En un principi, el dia 9 de desembre estem convocats per la de les Terres del Sénia i el 15 a la gran manifestació unitària que ha de fer-se a Tortosa.

Per cert... hi vaig veure molt pocs polítics, per no dir cap, perquè algun n’hi havia. Un estaven a Barcelona... i els altres?

DRET A DECIDIR? SOBRE QUÈ?

La manifestació d’ahir de Barcelona convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir cal qualificar-la com d’exitosa (sense entrar en valoracions sobre el número de participants: 700.000 segons el Punt i 200.000 segons el Periódico de Catalunya) Encara que jo li posaria una altre qualificatiu: poruga!

A la plataforma i a la resta d’entitats convocants els hi va faltar la valentia necessària per canviat “sobre les infrastructures” per “volem ser una nació”. O no és el que realment es va reivindicar: la independència! I si aquest va ser el veritable motiu, llavors va ser va ser una convocatòria amb trampa o engany?

Per cert... si algú va poder veure a Arturo a al Josep Antoni, tots dos novells ens aquests afers, podria fer-me’n cinc cèntims de com se’ls va veure: emocionats, neguitosos. Arturo estrenava ulleres, no? Jo he vist les fotos. D’imatge si que en dona aquest xicot, oi? Amb tota aquella gent, amb banderes, consignes i crits no vaig poder d’estar-me i comparar. Sabeu què em va recordar? Les manifestacions que promou l’AVT. D’un altre signe, es clar! Però un aire si què el tenia, sí...

SOBRE UN ARTICLE APAREGUT A LA VEU DE L'EBRE

M’ha sorprès un article signat per Juan José Fernández que per atacar a l’alcalde de Tortosa, un dels arguments que fa servir és la bandera de l’anti-ampostinisme. I és què alçar aquestes banderes de l’”anti” a Tortosa o a Amposta, a determinats partits encara els hi dóna molts bons resultats en forma de vots.

En aquest cas diu que Ferran Bel va deixar que apropessin cap a Amposta la futura autovia de l’interior (A7), allunyant-la així de Tortosa, sense donar-ho a conèixer als altres grups de l’ajuntament ni als propis ciutadans.

Realment importa que l’autovia passi un quilòmetre més amunt o més avall? L’important no són les bones comunicacions dintre del propi territori? L’important no és el progrés col·lectiu?

Realment pareix que encara siguem al segle XIX. En lloc d’anar tots conjuntament ens dediquem a fer-nos la guitza d’uns al altres... i així en va!

TV3: MONTILLA-8; MAS-15

Temps enrera vaig deixar un comentari al blog sobre TV3 i la seva forma d’entendre la “imparcialitat”. Deia que amb el govern d’Entesa, CiU, surt molt més que no ho feia el PSC quan ells eren al govern. Aquest comentari va dur a que una lectora em deixés un comentari tot dient-me que veia fantasmes allí on no n’hi havia.

Ara, de sobte, als socialistes ens ha hagut d’entrat l’histèria col·lectiva, ja que el tema va portar a que el PSC presentés una queixa davant del Joan Majó (PSC), director general de la Corporació. Evidentment es va parlar d’una televisió plural, imparcial, etc. Potser només serà la sensació o potser és que els socialistes quan som al poder volem ser els més puristes de tots i per a que no ens critiquen la nostra gestió (que igual ho fan) volem contentar tothom i donem al rival molt més minuts que no pas es mereix o li correspondria. Però la realitat és que mentre el líder de CiU se l’ha entrevistat en un any 15 vegades al President Montilla només 8 i números canten...

Així que ni uns ni els altres estaran mai contents amb l’actitud. I posats a deixar algú descontent, perquè no ho fem amb els altres?