LA DISJUNTIVA OBAMA-CLINTON

Està en boca de molts, sobre tot dels analistes en política internacional. I encara que passi molt lluny, la repercussió és mundial. Com vaig dir un cop, “quan els Estats Units estan refredats, l’Europa esternuda!” I sinó mireu el que va passar amb Bush de president: ens vàrem veure involucrats en una guerra il•legal, irracional i quants més adjectius començats per “i” i volguéssiu posar. D’acord que a Europa va tenir aliats, però qui van donar el primer pas i qui van declarar la guerra, van ser el EE.UU.
Sempre s’ha dit que es vota entre dos partits de dretes: un de dreta-dreta i un altre més moderat. Segurament que és així, però a l’hora de la veritat qui guanyi pot ser determinant per molts temes i molt importants. Un exemple: la lluita contra el canvi climàtic.
No parlaré dels candidats del partit republicà, el de l’elefant (aquí els republicans són els del burro) Ho faré dels demòcrates (els del burro, ara sí) I entre tot ells els que, a priori pareix que tinguin més possibilitats de guanyar: la Hillary Clinton (Hilària per als amics d’aquí) i Barack Obama. Al principi pareixia que la ex-primera dama era la gran favorita per a ser la candidata demòcrata. En la presidència del seu espòs, el Billy, ja deien que gràcies a ella, havia pogut arribar tan alt. O sigui, feia bo allò de darrera d’un gran home, sempre hi ha una gran dona... Però a l’hora de la veritat pareix que s’està desinflant com un globus. Al menys després e les primàries de Iowa. I la gran força emergent és el Barack. I aquest pareix que si... Pareix que a més de ser la gran esperança negra (es feia servir molt al món de la boxa), sigui una alternativa real a fer un canvi de rumb de la nació més poderosa de la terra.
Potser d’aquí a les eleccions encara hi hauran moltes sorpreses, però avui per avui, al bàndol demòcrata, la candidatura presidencial, està entre una dona i un negre, la qual cosa mai ha passat als Estats Units. De confirmar-se els pronòstics de canvi, seria tot un símbol de normalitat política i voldria dir alguna cosa més que una simple alternança al govern entre republicans i demòcrates.
Recordo que fa uns anys a Catalunya Informació feien un qüestionari ràpid als diputats del Parlament. Una de les preguntes era si veient un president de la Generalitat dir-se Mohamed. Jo sempre pensava el mateix: I quan una dona? De moment m’atreveixo a fer un pronòstic. Després de Montilla, la candidata del PSC a la presidència de la Generalitat serà la Carme Chacon. A veure si l’encerto!

LA CONTROVÈRSIA DE LES ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL

He llegit avui al diari el Punt que a l’Ametlla de Mar s’han recollit més de 1.300 signatures per a mirar de treure una antena de telefonia mòbil. No és cap novetat. La controvèrsia per les radiacions que emanen, ve de lluny. Es diu que per les radicacions proliferen els casos de càncer. També és diu el mateix de les centrals nuclears. No recordo que s’hagi fet públic mai un estudi seriós sobre el tema. Però sóc de l’opinió que els hi ha, però com serien contundents a l’hora d’avaluar els perjudicis causats tant per les antenes de telefonia com per les centrals nuclears, prefereixen que, aquests, segueixen a l’anonimat o el que és el mateix, al fons del calaix o amagats dintre d’una caixa forta.
Recordo que fa uns anys, a Amposta, també se’n va fer una de recollida de signatures, similar a la que avui és notícia. La va promoure la llavors regidora Angelina Caballé. Es pretenia treure una antena de Telefònica instal•lada a un edifici propi. El motiu era el mateix: l’alarmant índex (segons els veïns) dels casos de càncer a la zona. Han passat al menys 6 o 7 anys i l’antena segueix en peus al mateix lloc on es va col•locar al principi.

SR. RAJOY: ZAPATERO ÉS ARA MÉS VALENT?

Quan el rei, per cap d’any va fer un viatge a l’Afganistan per estar unes hores alb els soldats allí desplegats, compartint taula, Rajoy va criticar al President del Govern Rodríguez Zapatero (quina novetat!) tot retraient-li no haver fet el mateix i el va qualificar de poruc. Ahir, Zapatero va fer una visita similar a la del Rei, en aquest cas a Líban, on també hi ha soldats espanyols fent tasques humanitàries. Ara, Zapatero és més valent? No crec que la valentia d’una persona es pugui mesura. No conec cap instrument que ho faci. Però si que hi ha altres mesuradors. Un exemple. El 1 de febrer de 1981, el dia del “cop d’estat” de Tejero, després dels trets d’aquest, només dues persones van continuar segudes al seu escó: el llavors President del Govern (encara que ja dimissionari) Adolfo Suárez i el seu incondicional vice-president, el tinent general Gutiérrez Mellado. Per a mi van mostrar molta és valentia que la resta de diputats i diputades.

Però el Sr. Rajoy és gallec i Galícia té fama de ser una nació poruga (observeu que he dit “nació”. I la prova són els resultats electorals que històricament hi ha hagut. La candidatura més votada ha estat sempre la del PP (o AP o el que sigui..., tot és el mateix) I sovint ha guanyat per majoria absoluta. O sigui que és pot afirmar que Galícia és una nació “conservadora”. El conservador, per definició és la que ja li està bé seguir com està, com ha estat sempre. Al fons, segurament, perquè és un país de porucs que té por d’enfrontar-se a un futur diferent! En canvi Catalunya ha estat, tradicionalment, una nació de valents. Una nació progressista, lluitadora, que no ha dubtat a sortir al carrer quan ha convingut. Fins i tot amb les armes, com a la Guerra Civil. Per això Catalunya mai votarà majoritàriament candidatures conservadores. Mai votarà, majoritàriament, el PP. Ara ho entén, Sr. Rajoy? Ara ja sap quina diferència hi ha entre ser valent o poruc?

L'ART DE VENDRE FUM

Aquest escrit article ha estat publicat avui a Vinaròs News.

L’Ajuntament d’Amposta va aprovar el 28 de desembre (dia dels innocents) els pressupostos municipals per a l’any 2008 únicament amb el vots a favor del grup de CiU, amb majoria absoluta i el vot en contra dels altres dos grups de l’oposició (EA-ERC i PSC-PM) Encara que l’Alcalde Manel Ferré afirmi que pressupost vol dir fer una prevaloració de les grans xifres municipals, el cert és que aquestes s’han de fer de la forma més ajustades possible i amb el màxim de rigor. L’alcalde va qualificar-los de molt potents, realistes i treballats. Treballats potser si, ja que es van tenir que utilitzar tota mena d’ argúcies comptables per a fer-los quadrar! Mentre, els grups de l’oposició els qualificaven de fràgils, desequilibrats, etc. etc. Anem a explicar-ho.

El capítol d’inversions puja, aproximadament, a un 16 milions d’euros. D’aquests, 800 mil són per a construir la nova residència d’esportistes dintre del Centre de Tecnificació. Aquesta partida, en la seva totalitat arribarà via subvenció de la Generalitat de Catalunya. Un altre exemple: les urbanitzacions dels polígons industrials de Tosses i l’Oriola, entre els dos més de 6 milions d’euros. Tal i com marca la llei, es finançaran via contribucions especials que pagaran els afectats, així com les urbanitzacions de l’avinguda de Sant Jaume o els carrers Verge del Pilar i Miquel Granell (4.800.000 euros més) I la resta d’inversions es finançaran amb el que es preveu recaptar de l’Impost sobre Construccions (ICO), de venda de sòl i amb més endeutament o sigui, fent préstecs. I la gran pregunta és: Quina quantitat es destinarà dels recursos propis per a inversions? La resposta és 7 euros! Sí ho heu llegit bé “set” euros! Un més que fa dos anys que van ser 6!

Encara que les previsions d’ingressos per l’ICO han baixat respecte al 2007 en un 26 %, la xifra que es pensa assolir encara sembla una mica exagerada, ja que durant el 2007, la major part de la quantitat recaptada ho va ser dintre del primer semestre de l’any i com és conegut, la construcció ha sofert una davallada important en els darrers mesos. Només un apunt: des del mes de maig no es demanen permisos per a construir blocs de pisos.

Però sobre tot, la part més fràgil del pressupost és el condicionar part de les inversions a la venda de terrenys de propietat municipal. O sigui, primer s’haurà que vendre i després invertir. “No enganyen ningú: si fem venda de patrimoni farem inversions i si no en venem, no es faran”, va sentenciar el propi Manel Ferré. Per tant no s’entén com fent una afirmació tan contundent com aquesta pot qualificar-los de potents i realistes!

I és que CiU ens té sovint massa acostumats a vendre fum per a justificar la seva bona acció de govern. Però el sorprenent no és això, el sorprenent és que el seu electorat els segueix creient i donant la confiança elecció rera elecció. Encara que s’estigui a favor del transvasament de l’Ebre o es canviï de candidat!