Aquest matí, a les 12, al cel enteranyinat entre Sant Jaume i Deltebre, sobre l’Ebre, esclatava un coet indicant el començament de la “cadena humana” que pretenia unir de forma simbòlica les dos vores del riu. El vaixell restaurant Sant Susanna, per un cop, feia de buc ensenya de la flota. També hi eren presents el transbordador de Garriga i innumerables petites embarcacions, motos d’aigua, etc. Al so de la música dels “Quicos”, les embarcacions pareixia que ballessin una dansa aquàtica, on no feien més que donar voltes sobre si mateixes. Mentre, a cada una de les ribes del riu, el públic present ho contemplava amb cara d’aprovació. De les pancartes que lluïa el Santa Susanna en destacava una: “Som un pont d’honestedat”. Era el lema de la manifestació. Una manifestació que reivindicava una vegada més que a l’Ebre li manca aigua i així ho han simbolitzat els tractors que amb les seves cisternes plenes d’aigua l’han acabat llençant al riu al final de la manifestació. Moments abans, l’Artur Gaya havia llegit el manifest, mentre els assistents deixaven anar els globus blaus que, per uns instants omplien un cel cada com amb més clarianes, entre les quals, sortia el sol com si volgués participar a la manifestació.
Entre la gent de les embarcacions i els que no han volgut pujar i s’han quedat a la vora hi havia més de 1.000 persones. Entre les quals algunes cares conegudes dels que solen assistir a la majoria d’actes en defensa de l’Ebre i del seu delta. Però també nombroses absències. Segurament que uns no han acudit perquè no sé n’havien assabentat. D’altres perquè els seus compromisos els ho han impedit, però d’altres s’han quedat a casa i només ells saben el motiu.
Recordo que la concentració l’havia convocada la Plataforma en Defensa del Delta de l’Ebre (PDDE) No sé si al costat de Deltebre hi havia gent de la PDE, però al costat de Sant Jaume n’he vist pocs. També he vist pocs polítics d’aquells que diuen que defensen el territori i que presenten (i aproven) mocions als ajuntaments i consells comarcals en contra de la interconnexió de xarxes i de la portada d’aigua a Barcelona.
Espero que diumenge que ve a Amposta ha acudeixi molta més gent. Molts dels que avui no han acudit de ben segur que diumenge ho faran. Encara que només sigui per sortir a la foto...
diumenge, 11 de maig del 2008
ELS 10 MANAMENTS PER A UN ESTAT LAIC
Ahir, el diari Público portava a la portada aquest titular. A sobre i molt més petit hi deia: “el debat religiós”. A l’interior, ocupava les dues primeres pàgines (2 i 3) i sobre tot, hi destacava una gran fotografia de la taula on juren o prometen els càrrecs els ministres en presència del rei. A més de la Constitució espanyola s’hi pot veure un exemplar de la Bíblia i un crucifix. Símbols que, en opinió de molts (m’incloc) no deurien d’aparèixer i més si tenim en compte que l’Estat espanyol es declara laic!
El 10 manaments són els següents:
I.- Educaràs en igualtat. Hi ha 17.000 col•legis de titularitat pública i 7.000 de concertats o privats, la majoria d’ideari religiós.
II.- No sermonejaràs fora del púlpit. L’assignatura de religió interromp el funcionament comú de l’horari lectiu i impedeix l’ensenyament d’altres matèries.
III.- No imposaràs els teus símbols a l’Estat. Posa com exemple el funeral de qui va ser President del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo. Diu que hi eren presents els màxims representants dels tres poders: executiu, legislatiu i judicial. En canvi va presidir la cerimònia l’Arquebisbe de Madrid Antonio Maria Rouco Varela.
IV.- No mesclaràs la glòria terrenal i la celestial. De vegades es confonen les festes religioses i les que no ho són. A més, l’himne espanyol, segons Público, “saluda” a la Setmana Santa a la sortida de cada processó i a les casernes, la bandera, onegen a mig pal. Afegeixo jo que l’Església catòlica es va apropiar de la majoria de festes paganes, la majoria per celebrar els solsticis o equinoccis (canvis d’estació) Les més significatives Nadal al desembre, Sant Josep al març i Sant Joan al juny.
V.- No acapararàs les festes del calendari. Es evident que la majoria de festes dels calendari d’Espanya tenen una marcat signe religiós. Se n’escapen ben poques: la de la Constitució i la autonòmica (i no en totes les comunitats és així) A Catalunya l’11 de setembre.
VI.- No envairàs institucions públiques. Sobre la presència de representants catòlics als hospitals, universitats, centres penitenciaris, etc.
VII. Tindràs cura del teu propi patrimoni. Perquè l’Estat ha de fer front a les despeses per restauració d’edificis eclesiàstics?
VII.- Acataràs la llei de dades.- Molts catòlics, farts de dels mètodes i les formes d’actuar de l’Església Catòlica, se’n volen sortir. És el que se’n diu apostatar. L’Església no té un registre oficial d’apòstates. És un dret que té el ciutadà, moltes negades negat.
IX.- No utilitzaràs els mitjans públics. L’Església Catòlica disposa d’espais gratuïts de propaganda als mitjans públics (televisions i ràdios de l’Estat i les CC.AA.) Així com la missa dominical que es passa al 2n. canal de la TVE.
X.- I t’autofinançaràs. En la campanya de la Renda, des de fa molts anys, l’Església Catòlica disposa de la seva pròpia casella per a que el contribuent pugui marcar si vol finançar-la. És un privilegi i a la vegada un greuge comparatiu cap a les altres confessions cristianes, musulmanes, jueves, etc. Tan mateix, l’Església Catòlica ha estat exempta fins aquest anys de pagar l’IVA.
Esperem que aquests manaments es puguin arribar a complir!
El 10 manaments són els següents:
I.- Educaràs en igualtat. Hi ha 17.000 col•legis de titularitat pública i 7.000 de concertats o privats, la majoria d’ideari religiós.
II.- No sermonejaràs fora del púlpit. L’assignatura de religió interromp el funcionament comú de l’horari lectiu i impedeix l’ensenyament d’altres matèries.
III.- No imposaràs els teus símbols a l’Estat. Posa com exemple el funeral de qui va ser President del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo. Diu que hi eren presents els màxims representants dels tres poders: executiu, legislatiu i judicial. En canvi va presidir la cerimònia l’Arquebisbe de Madrid Antonio Maria Rouco Varela.
IV.- No mesclaràs la glòria terrenal i la celestial. De vegades es confonen les festes religioses i les que no ho són. A més, l’himne espanyol, segons Público, “saluda” a la Setmana Santa a la sortida de cada processó i a les casernes, la bandera, onegen a mig pal. Afegeixo jo que l’Església catòlica es va apropiar de la majoria de festes paganes, la majoria per celebrar els solsticis o equinoccis (canvis d’estació) Les més significatives Nadal al desembre, Sant Josep al març i Sant Joan al juny.
V.- No acapararàs les festes del calendari. Es evident que la majoria de festes dels calendari d’Espanya tenen una marcat signe religiós. Se n’escapen ben poques: la de la Constitució i la autonòmica (i no en totes les comunitats és així) A Catalunya l’11 de setembre.
VI.- No envairàs institucions públiques. Sobre la presència de representants catòlics als hospitals, universitats, centres penitenciaris, etc.
VII. Tindràs cura del teu propi patrimoni. Perquè l’Estat ha de fer front a les despeses per restauració d’edificis eclesiàstics?
VII.- Acataràs la llei de dades.- Molts catòlics, farts de dels mètodes i les formes d’actuar de l’Església Catòlica, se’n volen sortir. És el que se’n diu apostatar. L’Església no té un registre oficial d’apòstates. És un dret que té el ciutadà, moltes negades negat.
IX.- No utilitzaràs els mitjans públics. L’Església Catòlica disposa d’espais gratuïts de propaganda als mitjans públics (televisions i ràdios de l’Estat i les CC.AA.) Així com la missa dominical que es passa al 2n. canal de la TVE.
X.- I t’autofinançaràs. En la campanya de la Renda, des de fa molts anys, l’Església Catòlica disposa de la seva pròpia casella per a que el contribuent pugui marcar si vol finançar-la. És un privilegi i a la vegada un greuge comparatiu cap a les altres confessions cristianes, musulmanes, jueves, etc. Tan mateix, l’Església Catòlica ha estat exempta fins aquest anys de pagar l’IVA.
Esperem que aquests manaments es puguin arribar a complir!
L’AMENAÇA NUCLEAR
Segurament les Terres de l’Ebre donen als seus habitants una qualitat de vida que no trobarem allà on hi ha les grans aglomeracions humanes. No tenim una programació estable de teatre, ni les millors comunicacions per a desplaçar-nos, ni els millors centres comercials ni bons transports públics amb unes freqüències de pas idònies. Però a la gent d’aquí, el que tenim, ja ens va bé. Podem gaudir d’una climatologia benigna, tenim la mar i la muntanya relativament prop, bona gastronomia, etc. Però també tenim allò que no volen enlloc: centrals nuclears i tèrmiques, plantes regasificadores i parcs eòlics.
Som, de llarg, les comarques que més energia produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets, com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.
Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre present: les centrals nuclears!
Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar, poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus col•legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues “Móres”, etc.) La gent estava intranquil•la i així ho feien constar quan se’ls apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va ocasionar l’accident nuclear.
Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat “temporalment” a les instal•lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!
A més, una de les inversions “estrella” del govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix, ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.
Acabaré amb un titular del diari el Punt del diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.
La alternativa són les energies renovables: eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!
Aquest article apareix avui a Vinaròs News.
Som, de llarg, les comarques que més energia produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets, com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.
Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre present: les centrals nuclears!
Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar, poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus col•legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues “Móres”, etc.) La gent estava intranquil•la i així ho feien constar quan se’ls apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va ocasionar l’accident nuclear.
Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat “temporalment” a les instal•lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!
A més, una de les inversions “estrella” del govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix, ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.
Acabaré amb un titular del diari el Punt del diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.
La alternativa són les energies renovables: eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!
Aquest article apareix avui a Vinaròs News.
dissabte, 10 de maig del 2008
¿QUIÉN SÉ BEBE EL AGUA DEL EBRO?
Amb aquest títol, la cadena privada de televisió Cuatro va emetre ahir per la nit a ¼ d’una un reportatge fet pels serveis informatius de la casa dirigits per José Luis Fuentecilla (que fins i tot té el nom apropia per fer-ho) Vaig poder veure’l tot i, possiblement, el que més em va agradar van ser les imatges aèries dels camps del Delta negats per l’aigua de l’Ebre als seus inicis del cicle de l’arròs. També algunes visions de l’Ebre i altres indrets de Catalunya i l’Aragó. En quan a la temàtica cal dir que tampoc van aprofundir massa amb el problema. El que van tractar més va ser la manca d’aigua a Barcelona i el baix nivells dels pantans que l’abasteixen. Com si es tractés d’una volta ciclista, el reportatge va sortir del Delta per anar cap al N, donar un tom per les conques internes de Catalunya i el Segre, va passar pels límits de la província de Saragossa amb Navarra i llavors riu avall, passant per la capital “manya”, aturant-se al Monegros i els seu projecte faraònic i els pantans de Mequinensa i Riba-roja. Llavors va virar bruscament cap al Sud del País Valencià, l’interior d’Alacant, per a tornar al seu punt d’origen: el Delta de l’Ebre.
Cal dir que als que estan a favor de transvasar aigua cap al S, només es va entrevistar a uns pocs: dirigents del Partit Popular i d’associacions de productors agraris. Els petits pagesos d’Alacant (o llauradors, com se’ls hi diu allí), descendent de diverses generacions de pagesos, es van mostrar molt contrariats amb els governants de València al donar-se’n compte que l’aigua que reclamen només és per a seguir fent urbanitzacions i camps de golf. Van intervenir representants de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i d’Ecologistes en Acció i també el portaveu del Partit Socialista Valencià al Congrés que va dir que “El PP està en contra de l’aigua de les dessalinitzadores i capficat amb la prioritat de portar l’aigua de l’Ebre” Fins i tot es va arribar a dir que un destacat dirigent del PP valencià, per a desprestigiar l’aigua dessalada va arribar a dir que “produïa un tipus de malaltia als testicles” (!)
Del reportatge en qüestió hi va haver una cosa que em va quedar molt clara: “La necessitat de replantejar-se la política agrària i reduir la quantitat d’aigua destinada al rec”.
Entre els entrevistat del territori cal destacar les declaracions de Ramón Carles, conegut productor mol•luscs a les badies del Delta. Les seves paraules van ser prou eloqüents. “La falca salina puja riu amunt i els pescadors hi pesquen sípies i ‘pelaies’”.
Cal dir que als que estan a favor de transvasar aigua cap al S, només es va entrevistar a uns pocs: dirigents del Partit Popular i d’associacions de productors agraris. Els petits pagesos d’Alacant (o llauradors, com se’ls hi diu allí), descendent de diverses generacions de pagesos, es van mostrar molt contrariats amb els governants de València al donar-se’n compte que l’aigua que reclamen només és per a seguir fent urbanitzacions i camps de golf. Van intervenir representants de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i d’Ecologistes en Acció i també el portaveu del Partit Socialista Valencià al Congrés que va dir que “El PP està en contra de l’aigua de les dessalinitzadores i capficat amb la prioritat de portar l’aigua de l’Ebre” Fins i tot es va arribar a dir que un destacat dirigent del PP valencià, per a desprestigiar l’aigua dessalada va arribar a dir que “produïa un tipus de malaltia als testicles” (!)
Del reportatge en qüestió hi va haver una cosa que em va quedar molt clara: “La necessitat de replantejar-se la política agrària i reduir la quantitat d’aigua destinada al rec”.
Entre els entrevistat del territori cal destacar les declaracions de Ramón Carles, conegut productor mol•luscs a les badies del Delta. Les seves paraules van ser prou eloqüents. “La falca salina puja riu amunt i els pescadors hi pesquen sípies i ‘pelaies’”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)