LA 25èna NIT DE L'ESPORT AMPOSTÍ

A nit, a partir de 2/4 de 10 aproximadament, va tenir lloc a la capital del Montsià la “25èna Nit de l’esport ampostí”.
Però “la nit” no és més que la culminació d’un treball per diversos i heterogenis grups de gent. Així, per exemple, en podem citar uns quants: tots els clubs que hi participen (en aquesta edició fins un total de 16, en les següents modalitats: esgrima, atletisme, billar, gimnàstica rítmica, patinatge artístic (2 clubs), bàsquet, rem, natació, futbol (2 clubs), hoquei patins, twirling, ball esportiu, handbol i birles); que duran tota la temporada han hagut de participar en competicions, fer els corresponents entrenaments, desplaçaments, etc.; però també de tota la gent de l’organització que amb la seva feina, fan possible l’acte en si mateix.
Aquest any volia ser una nit diferent, per alguna cosa es complia el quart de segle d’existència, des de l’època en que el socialista Josep Maria Simó era l’alcalde d’Amposta i Manolo Beltri el seu regidor d’esports.
Però abans de la gal•la s’havia de fer la votació. Només un reduït grup de persones, entre les que destaquen l’actual alcalde, el regidor d’esports i els membres de la comissió d’esports de l’ajuntament, tenen dret a volt i són els que elegeixen el guanyador.
El mecanisme és el següent. Hi ha una primera votació on tots son elegibles. Cada membre del jurat votar de 5 fins a 1, segons els mèrits que dona a cada esportista. La suma de la puntuació de tots els membres dona tres finalistes.
Els finalistes d’ahir van ser: Mònica Cid Miró (Sala Esgrima Amposta), Pep Pallarés Reverté (Club Nàutic Amposta) i Rosa Palmer Margalef (Club handbol Amposta)
Llavors es passa a una segona votació nominativa i guanya, evidentment, qui en treu més vots. Al final, el guanyador de la nit va ser Pep Pallarés en la modalitat de rem.


A diferència d’altres anys, anit hi va haver un sopar. I abans de començar a sopar, entre plat i plat i al final, es va anar realitzant l’acte.
Primer va ser un reconeixement als 24 guanyadors anteriors. U per un (alguns, evidentment no estaven) van anar pujant a l’escenari i allí se’ls hi va donar un trofeu. Després als alcaldes i regidors d’esports que han tingut els diferents ajuntaments d’Amposta. Seguidament es van anar cridant els esportistes nominats i, finalment, els tres finalistes, fins que es va llegir l’acta de l’elecció i es proclamà el guanyador de la nit.
A mi em va tocar l’honor de recollir el trofeu que sé li atorgà a Josep Maria Simó i que no va poder recollir personalment perquè es trobava de viatge. Després de pujar jo ho va fer Manolo Beltri i després Joan Maria Roig i tots els regidors d’esports que va tenir en els seus 20 anys d’alcalde.
Per a Roig, jo, ahir, o estava sobre l’escenari... Està vist que tindré que rectificar unes paraules meves que vaig escriure ja fa uns mesos i on vaig dir d’ell “que sempre està disposat a donar-te la ma”. Ara ja no i això que només fa uns dies em va dir a mi, “mentider” en una carta a la Revista Amposta que no vaig contestar (si ho vaig fer en aquest mateix blog) De tots els escrits que li he fet al llarg de quasi 10 anys (i que n’han segut un bon grapat, creieu-me), aquest darrer crec que és el que pitjor ha sabut encaixar. Ja s’ho farà que prou grandet és!

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI (X)

No solc estar a casa a l’hora dels “telenoticies” o “telediaris” del migdia, però ahir si. Entre la informació política, social, esportiva, etc., una notícia econòmica em va cridar més l’atenció que les altres: “A Tarragona, un grup de 13 promotors immobiliaris s’han unit per fer una subhasta inversa d’habitatges”. En total se’n subhastaran 115. Dit així, possiblement no s’entendrà massa de que va el tema. Però aviat em va venir a la memòria les antigues subhastes de peix de la Ràpita. Entre caixes de peix de diverses tipus, mides, etc. i envoltats tots plegats pels comptadors: peixaters i restauradors, el subhaster començava per un preu per sobre del de mercat i anava cantant el números de forma descendent, fins que algú li feia una senyal i se li adjudicava la caixa. Evidentment es tractava d’una subhasta inversa.
La dels pisos té la mateixa filosofia. El promotor fixa un preu màxim i, a partir d’aquí, comença el sorteig. Qui en doni més se l’adjudicarà. Prèviament s’ha fixat un preu mínim que no s’ha fet públic, però que està dipositat en seu notarial. Serà el preu mínim que s’admetrà pel pis.
Van dir que si dels 115 en venien u n 10 %, ja es consideraven satisfets.
Evidentment, el sector immobiliari és un dels més perjudicats per la crisi, però també cal recordar que ha segut un dels sectors que ens hi ha abocat. Aquí, al nostre país, com als Estats Units.
Està bé que restableixin a l’economia el que li van prendre fa uns anys. I quan parlo d’economia em refereixo als ciutadans que van sofrir les apujades continuades de preus del sector. Llàstima que mots encara n’estiguin pagant les conseqüències. Molts dels que es van endeutar quasi que al límit de les seves possibilitats, han vist més tard, com perdien el seu lloc de treball (o el de la seva parella) La situació d’aquest col•lectiu és la més greu. Llàstima que els que ara se’n beneficiaran no seran aquest, però tal vegada familiars o amics seus. Val més així.

TELETIPS

L’OMS investiga si el nou virus es va crear en un laboratori. Un científic australià afirma que el brot de grip “nova” (o grip a, o com es digui,,,) va ser fruït d’un error humà. O sigui, que el bitxo se’ls hi va escapar de les mans. N’hi ha que també opinen que va passar el mateix amb el virus de la SIDA, el que va produir les morts que es van imputar al “aceite de colza desnaturalizado”, a principis dels anys 80 i, fins i tot, la mixomatosi dels conills...

Camps, imputat. Era qüestió de dies que la fiscalia imputés al tot poderós president de la “Cheneralitat” Valenciana amb la trama Gürtel. Ell no para de dir que és innocent i que vol declarar... Però va presentar un recurs per a no tenir que fer-ho que el jutge li va denegar. Quantes coses deuen passar entre les bambolines del “gran teatre” de la política… Llàstima que no es pugui disposar de més efectius per arribar a tots aquells casos de corrupció que hi ha i que alguns, fins i tot, coneixem. De totes maneres, podria ser que ho acabés pagant tot el seu número dos: Ricardo Costa. No seria el primer cop que un polític de renom hagi sortit indemne.

Això no és una pel•lícula. S’ha sabut que les autoritats de l’Índia han tirar per terra el barri de barraques d’on van sortir molts dels nens que van protagonitzar la pel•lícula “Slumdog millionaire”, la guanyadora d’aquest any dels Oscar de Hollywood. I això que les autoritats del país asiàtic van prometre als nens que no enderrocarien les seves llars. Aquesta és una de les grans hipocresies del món: mentre la productora i els principals protagonistes de la pel•lícula van guanyar molts diners, els nens van tenir que retrobar-se amb la crua realitat de la vida. Ja ho va dir un dels nens. “Si fóssim d’una altra casta, això no ens hauria passat”. “Arriba parias de la tierra!”

Josep Curto deixa el PPC entre crítiques. Conegut a Tortosa com Kubaleta, des de la seva època de jugador de futbol, Curto ho va ser quasi tot dintre del PP català: diputat, secretari general del partit, candidat a l’alcaldia de la capital del Baix Ebre... Ara marxa decebut amb els actuals dirigents. La política del PP podrà ser molt bona, però per als dirigents centralistes de Madrid. Com es veu amb la seva marxa, no només sóc jo qui pensa que la política del PPC és anticatalana.

Florentino Pérez planeja un gran projecte per combatre el Barça. No sé si és bo o dolent que el dia que fa pública la seva candidatura a la presidència de la “casa blanca” (en aquest cas és una metàfora i res té que veure amb la residència de Barack Obama) se’n recordi del Barça. Per un costat, és que tenen la síndrome d’inferioritat respecte a la temporada que ha fet el Barça. A la història quasi sempre ha estat a l’inrevés. Però per l’altra em temo que vulguin “tocar-nos” algun jugador. Iniesta i Messi, per aquest ordre deuen de ser els favorits de l’aspirant.
De totes formes, de sortir-ne elegit primer mandatari del Madrid, es demostraria, un cop més, la poca memòria que té la gent. Va marxar del Real Madrid per la porta del darrera, havent de dimitir. I duran el seu mandat va tenir que pegar el “pilotasso” de la venda de la ciutat esportiva per eixugar el dèficit. Per ser, pareix que l’actual ronda els 5.000 milions d’euros... Hi ha qui pensa que ara intentarà fer el mateix amb el Santiago Bernabeu... Si el difunt president fill d’Almansa (Albacete) aixequés el cap...

LA FISCALITAT DE L’ATUR

A l’arribar al mes de maig toca passar comptes amb Hisenda. És l’època de fer la declaració de la renda i qui més qui menys espera que sigui a retornar per mirar d’arribar a final de mes sense passar massa angúnia.
En canvi, hi ha contribuents que es troben amb la sorpresa de que han de pagar. I aquí comencen els problemes per a molts, sobre tot per als més desafavorits. Fins i tot n’hi ha que s’assabenten de que tenen que fer la renda quan demanen un ajut públic.
I és que l’actual normativa de l’IRPF estableix que estan obligats a declarar qui “obtinguin rendiments del treball superiors a 11.200 euros anuals de més d’1 pagador i que l’import del segon (o de la resta si fos el cas) en ordre de quantia sigui més de 1.500 euros”.
La crisi econòmica actual ha fet que molts treballadors hagin perdut la feina i passat a cobrar la prestació d’atur. I és quasi inevitable que la suma d’ingressos percebuts dels dos llocs faci que existeixi l’obligació de declarar. I la declaració sol ser, en la majoria dels casos, a pagar.
Tant de parlar de mesures contra la crisi per afavorir determinats sectors i encara ningú ha proposat el que ja existia abans del canvi de normativa de la renda l’any 1999 aprovada pel govern d’Aznar i que els socialistes no va corregir quan van arribar al govern: la no tributació de les prestacions d’atur. Seria una forma d’ajudar a un dels col•lectius més desprotegits.