EN CAMPANYA

Aquests dies, els diaris fan de veritables diaris dels candidats a les europees de diumenge. Però també els principals líders dels partits que tenen un protagonisme, molts de cops, més rellevant que els propis candidats.
Entre les peres que he trobat avui al diari la va dir ahir l’expresident Aznar: “Els catalans hauran d’anar a aprendre castellà a Albacete en lloc d’anglès a Londres”, referint-se al baix nivell de castellà que tenen, segons ells, els escolars de Catalunya.
Com per a mostra un botó, us contaré el que vaig viure jo diumenge pasta. Juntament amb la meva dona ens van convidar a la comunió de la Judith, la filla d’uns amics. La celebració la férem al restaurant Casa Ramon Marinés de la Ràpita. Al pis superior, on es feia el convit, vàrem compartir sala amb diverses comunions més, entre elles, una de Paüls, ja que vaig conèixer el pare de la nena i alguns dels convidats. A l’hora dels postes, per una porta lateral hi van aparèixer una parella de pallassos. Bé, al menys hi anaven vestits, ja que de “pallassades” no van fer-ne cap. El que si van fer és fer jugar els nens i també als pares o altres adults. El que em va cridar l’atenció es que tota l’estona es van dirigir al públic en castellà i, oh sorpresa! Ningú va donar mostres de no entendre allò que se’ls hi demanava...
L’altra perla ens la va deixar Ramon Tremosa (com no!) Diu que si els socialistes haguessin governat duran vint anys, no hi hauria vols intercontinentals. Hi ha que veure quin poder d’endevinació què té aquest senyor! Ara entenc con l’Arturo el va designar candidat a Europa en detriment d’Ignasi Guardans. Deu de tenir la mateixa intel·ligència i intuïció que el seu líder! Jo, és que davant de persones així, no puc més que treure’m el barret, fer-los una reverència i mostrar-me com el més humil dels humans...
Segurament, si Tremosa hagués parlat durant més estona, hauria arribat a la conclusió que els socialistes, a part de posar-se uns bons sous, no haurien fet res de res, durant aquests 20 anys!
En canvi, Catalunya existeix gràcies a ells. I gràcies a la seva acció de govern i el “savoir fair” l’han fet gran i arribat així fins a l’any del desastres: 2003!! On els proscrits Maragall, Carod i Saura el van “robar” la Generalitat, tal i com ho va dir la dona de l’anterior president: La H. Marta Ferrusola (allò era una dona!) Crec que els avantpassats de Guifré el Pilós, ja tenien el carnet de Convergència!
Són uns salvadors de la Pàtria!

EXPOSICIÓ DELS MESTRES ESCULTORS DE ZIMBABWE A AMPOSTA

El passat 21 de maig i fins el 21 de juny, al Museu del Montsià de la capital del Montsià es pot gaudir un cop més d’una magnífica exposició dels mestres escultors de Zimbabwe. L’exposició està patrocinada per la ONG Humana.
Ara fa un parell d’anys va tenir lloc la primera exposició amb un èxit total de públic i vendes.
Us deixo amb una petita mostra del seu art.

LA CAMPANYA DE CIU

Quan es parla de CiU i es diu que és un partit de dretes, serà per alguna cosa, per molt centristes que es declarin. Quan es diu que no és un partit nacionalista (més ve és de la seva pròpia “conveniència”) també serà per alguna cosa, ja que la majoria dels seus votants no voldrien saber-ne res en un hipotètic referèndum on es plantegés la independència de Catalunya. Mirat des d’aquest punt de vista, entre ERC i CiU hi ha una gran diferència. I aquesta diferència esdevindria més grossa si comparéssim CiU en altres partits com ICV-EUA o PSC.
Llegia avui a un dels meus diaris de referència (el Periódico de Catalunya) el següent titular sobre una frase atribuïda a Ramon Tremosa, candidat de CiU a les properes eleccions europees: “CiU a la Generalitat i el PP a Madrid és la millor combinació per què Catalunya obtingui resultats”.
Descarta això una hipotètica sociovergència? Segurament no, ja que només es tractaria l’opinió d’un candidat i dintre dels partits polítics hi ha moltes més opinions, interessos polítics i estratègies que, arribat el cas, s’haurien de valorar per arribar a tancar pactes.
Però la frase aclareix moltes coses. La primera és que CiU i d’una manera especial els seus dirigents, no estan gens còmodes amb el governs de Zapatero a Madrid i Montilla a Barcelona. Zapatero “els ha traït” dos cops: amb la negociació de l’Estatut on es va pactar que la presidència de la Generalitat fos per al seu líder Arturo Mas a canvi de baixar el sostre de la llei. I quan va desestimar el transvasament del Roine, reivindicació història dels convergents.
En canvi amb el PP al poder, només han viscut 4 anys dolents. Els anys de la majoria absoluta d’Aznar, on van ser ignorats després de 4 anys d’intensa col·laboració.
Aquí a Catalunya, històricament, CiU i el PPC sempre han tingut una bona sintonia. Els quatre darrers anys del pujolisme (n’hi ha qui opina que li van “sobrar” a Jordi Pujol per acabar un mandat amb tota mena de reconeixements) es va valer dels populars catalans van donar un suport incondicional i, gràcies a ells, va poder governar amb certa comoditat. Potser per això no li va caler el suport de Madrid. Van ser els anys en que es va aprovar el qüestionat PHN i d’altres lleis com la reforma laboral, motiu de mobilitzacions i vagues.
A partir d’aquella època, els governs (tan el de Madrid con el català) van canviar de color polític i els convergents es van veure “travessant el desert de l’oposició”. Es normal que vulguin tornar al poder, però el que no saben (i pareix que no ho vulguin saber) és com seria governar Catalunya amb ells al poder i els socialistes a la Moncloa.
L’altra alternativa que seria el PP al govern de Madrid i a Catalunya un govern d’esquerres, no deixa de ser, per a mi, un mal somni.

ACCIDENT A L’EIX DE L’EBRE

Es veia venir… Avui, sobre 2/4 de 4 de la tarda, entre Vinallop i Tortosa, a l’alçada del camí de Sant Antoni, hi ha hagut un greu accident de transit per culpa de les retencions que sovint es produeixen per les obres a la calçada. Un cotxe petit, vermellós, que circulava en sentit Tortosa ha topat amb el de davant. Quan jo he passat en sentit contrari, el conductor (o conductora) estava jagut al terra sobre la vorera de la carretera, encara que l’he vist moure’s. El cotxe, considerablement abonyegat, tenia l’airbag disparat.
Des del meu punt de vista, a les obres, hi manca seguretat, ja que, abans d’arribar a Amposta, quan estava a punt d’arribar a la torre de la Carroba, jo mateix he tingut que frenar bruscament (i això que anava a un velocitat baixa) perquè els cotxes de davant també han hagut de fer-ho. El més “valent” ha estat una furgoneta que circulava a una velocitat prou elevada i anava avançant tothom. Fins i tot, un camió que circulava en sentit contrari ha hagut de treure les rodes de la dreta fora de la carretera per evitar mals majors.
No sé si es tracta del primer accident, però segurament no serà el darrer, ja que les obres porten camí de durar encara uns quants mesos més. Crec, pel bé de tothom, que s’hauria d’evitar les hores punta i dedicar-hi més temps a partir de certa hora de la nit. Encara que això suposés un increment del preu final (evidentment, no pressupostat)