FIRA TOTS

Aquest cap de setmana, al pavelló de fires d’Amposta s’està fent la primera edició de “Fira Tots”, la fira de les entitats.
S’hi pot trobar una bona mostra del teixit associatiu d’Amposta i també algunes arribades de fora.

L’organització ha anat a càrrec de la Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta que reuneix a la pràctica totalitat de les associacions veïnals de la capital del Montsià.

Paral3lelament s’hi fan diverses activitats, sobre tot musicals (com no!, tractant-se d’Amposta...) Aquesta nit per exemple, estaven previstes diverses actuacions: ballada de batuca, també ballada de jotes a càrrec del grup local Paracota i de grups com Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Albert i la banda dels 13. També hi ha hagut demostració del ball de la dansa del ventre, rock, etc.

La polèmica. Una de les associacions que hi era present, era el grup juvenil Maulets. A la seva parada s’hi podia veure un cartell on, entre altres coses i de forma destacada hi posava: “CiU cacics”. Segons ens han explicat, un regidor d’aquesta formació, no li ha paregut bé i ha demanat que fos retirar. Com que no se’n ha pogut sortir, ha trucat al màxim responsable Lorenzo Navarro per a demanar-li a ell que els hi fes retirar. Segons m’ha comentat Navarro, li ha dit que ell personalment assumia tota la responsabilitat.

Evidentment, molt que els pesí a algú, som un país lliure on un dels principals drets és la llibertat d’expressió.

LA REBEQUERIA DEL CONVERGENT

Avui és jornada de reflexió. Per la qual cosa no podem parlar de les eleccions al parlament europeu que es faran demà. Però si que podem parlar, evidentment, d’altres coses. També de política, perquè no?
Us explicaré una anècdota que vaig viure en primera persona. Ahir, un regidor convergent (cap de la llista del seu poble) va anar a fer un tràmit a una administració pública. La persona que el va atendre (seguint instruccions del cap de l’oficina), no li va voler fer perquè li demanava els documents d’identitat dels seus pares i no els portava. L’empipament de l’individu era considerable. I al veurem, no va poder d’estar-se i explicar-me el que li havia passat. Jo li vaig dir que no li donés la culpa a la persona que l’havia atès, ja que així li havien manat. Llavors va començar a criticar el malament que anava el sistema i que “això només s’arreglaria si CiU tornava a governar Catalunya”. Com sabia que ell només porta uns anys afiliat li vaig dir: “Sí que t’ha agafat fort, abans no opinaves així ja que no pertanyies al partit!”. I ell em respongué: “De quin partit era jo abans?”. No sé si en aquell moment ignorava que jo coneixia la seva trajectòria política o què. I li vaig respondre. “Independent!”. “Ah1” -em respongué- “Però és que finalment vaig veure la llum”. “Com Sant Pau quan va caure del cavall i va creure”, li vaig respondre. Qui em coneix sap bé que acostumo a fer aquesta similitud. Conec a molts polítics d’aquestes terres que abans de militar a Convergència quasi que no sabien res de política i alguns, com aquest, deien que eren independents. Jo amb el independents no hi crec, que voleu que us digui...
Va acabar dient que no era el primer cop que tenia problemes d’aquell tipus... Cal pensar llavors que si una persona, la majoria de cops té problemes, és que alguna cosa no fa bé. A partir d’aquí que cadascú es faci la seva opinió. Llavors li vaig dir: “Si no estàs content, presenta una queixa; estàs en el teu dret”. Va dir que no valia la pensa. Segurament perquè al fons sabia que no tenia raó. Però el podia més el costat convergent que el d’humà...
Què volia dir que fins que “no governessin ells això no s’arreglaria?”. El que volia era un “tracte de favor”, com havia obtingut altres cops de una de les persones responsables de l’oficina... Però aquesta vegada no se’n va sortir.
És, al meu entendre, el típic comportament d’un seguidor de la doctrina de Pujol.
Una darrera pregunta. Què li va oferir CDC quan “va veure la llum” per a que es presentés de cap de llista? No ho sé, però si que sé que Roig (el senador espanyol) en persona li va anar a parlar...

COINCIDÈNCIES PP-CIU

Els grups de CiU i el PP han coincidit en un 77% de les votacions a l’Europarlament
R.F
Aquesta darrers dies s’ha sentit repetidament que el Grup Socialista del Parlament Europeu havia coincidit en un 70% de les votacions amb el Grup Popular en la passada legislatura. Una dada que va difondre CiU –arran d’una informació de La Vanguardia sobre una reunió entre el president Montilla i la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho–, amb l’objectiu d’alertar sobre un suposat apropament PSC-PP i d’una hipotètica “pinça” contra CiU. A més d’atiar el fantasma d’un hipotètic pacte a la basca a Catalunya. Unes dades que tampoc no ha dubtat a emprar en la seva campanya el candidat de la federació, Ramon Tremosa. I que són totalment certes. Però parcials, perquè el que CiU no ha explicat és que el seu propi grup a l’Europarlament, L’Aliança dels Demòcrates per Europa (ALDE), ha coincidit encara més amb el grup del PP (77% de les votacions), ni que el soci preferit dels socialistes europeus no són els populars, sinó la pròpia ALDE (75%).

De les dades del lloc web independent votewatch.eu, que ha analitzat les coincidències en les votacions entre els diferents grups del Parlament Europeu en la passada legislatura, es desprèn en primer lloc que a la Cambra europea el consens és molt freqüent. Així, el grup majoritari, el PPE, a més de votar un 69,70% dels cops amb el PSE, també ha coincidit en gairebé la meitat de les votacions (49,8%) amb un altre grup ben allunyat ideològicament, Els Verds-Aliança Lliure Europea, on s’integren ERC i ICV.

Tendències dins del consens
Però, dintre d’aquesta tendència a un ampli consens, sí que es poden trobar unes certes tendències. I indiquen que el soci preferit d’ALDE és el PPE, en un 77,13% dels casos, seguit de molt a prop del PSE, amb un 75,44%, i d’UEN (on hi ha, entre d’altres, l’Aliança Nacional italiana i la Lliga Nord), amb un 70,89% de votacions en comú.

El PPE, per la seva banda, té com soci preferent en les seves votacions la UEN (81,31%), seguit d’ALDE (77,13%) i el PSE (69,7%). Els socialistes europeus, per la seva banda, han votat junts un 75,44% dels cops amb ALDE, un 69,83% amb Els Verds-ALE i un 69,7% amb el PPE. Els Verds-ALE voten més sovint amb l’Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica (74,04%), seguits del PSE (69,83%) i ALDE (61,86%).

Si analitzem les votacions que han sortit guanyadores en l’Europarlament, veurem que les coincidències més grans es donen un altre cop entre el Grup Popular i ALDE, amb un 60,91%, mentre que el PPE i el PSE han coincidit en un 51,34% de les votacions. En aquest cas, ALDE sempre ha votat amb els dos grups majoritaris.

LA "PENÚLTIMA" DE TREMOSA

Tremosa ha aparegut en aquestes eleccions donant cops a tot el que li sona a socialista o com és sol dir: “com un elefant dintre d’una cristalleria”. Sap que les possibilitats que té de millorar Guardans són reduïdes i és evident que surti al carrer per mirar de captar vots de votants descontents d’altres formacions polítiques. Però CiU també, al meu entendre, ha desenganyat molt als seus. Qui coneixia Tremosa abans d’aquestes eleccions? Suposo que, a part de la seva família, només un reduït de militants de CDC (la majoria de la seva executiva nacional) i un altre reduït grup de militants d’ERC, partit amb qui s’ha dit va flirtejar. Ara jo porto tres o quatre dies parlant d’ell...
La “penúltina” del candidat de CiU ha estat comparar la visita d’ahir del president del govern Rodríguez Zapatero amb les de Franco.
He dit reiterades vegades que “tot” es comparable: el blanc no té res a veure amb el negre, però es poden comparar...
Posats a comparar, perquè el candidat de CiU no compara les vingudes de Zapatero amb els viatges de Pujol?, posem pel cas...
Pujol, durant molt d’ans va ser un gran inaugurador. No s’inaugurava res a qualsevol lloc de Catalunya sense que ell hi fos present i, quan no ho podia fer personalment, feia acudir al conseller de torn.
Així Pujol podia desplaçar-se a qualsevol lloc de Catalunya i fer allò que més li agradava: populisme.
Ahir per la nit a Barcelona es va celebrar el míting dels socialistes. Sempre és en dijous perquè divendres, el darrer dia de campanya, el fan a Madrid. Però CiU el farà aquesta nit. Sense haver vist el cartell i saber qui seran els oradors, estic segur que Pujol no faltarà. L’expresident té 78 anys i en porta diversos apartat de política activa. No obstant, com a figura destacada que ha estat, el treuen sempre que poden. És una mena de Cid Campiador que, segons diu la llegenda va guanyar una batalla als moros després d’haver mort. Potser CiU també espera el miracle.