DISSABTE ROIG

Avui, la majoria de les agrupacions del PSC d’arreu de Catalunya han sortit al carrer per a captar simpatitzants, És el que s’anomena “dissabte roig”.
L’agrupació d’Amposta ha posat la “paradeta” entre la sucursal de l’oficina principal de la Caixa i el Banc de Santander, a tocar d’una plaça del mercat en obres per la construcció d’un aparcament soterrat. Un lloo estratègic que ha estat molt concorregut durant les 4 hores que han estat (des de les 9 a la 1)

Entre els diversos militants del partit que hi ha passat, cal destacar la presència d’Antoni Espanya, el cap de cartell de l’agrupació a les passades municipals i director dels serveis territorials d’Agricultura de les Terres de l’Ebre i Lluïsa Lizàrraga, diputada al Congrés per la província de Tarragona.

LA TRUCADA DEL DIARI EL PUNT

Normalment sóc jo qui m’adreço als mitjans de comunicació en forma de “cartes al director” o “fotografies denúncia”. No és gens habitual que em truquin ells a mi.
Bé, fa uns anys sí que ho feien, precisament els del Punt, per assegurar-se de la meva identitat i dir-me el dia que publicarien l’escrit que els hi havia enviat.
Però no per inhabitual em va sorprendre ahir la trucada de Lourdes Moreso en nom del diari el Punt. Tenen el meu número de telèfon i de tant en tant (molt de tant en tant) sempre hi ha algú que em demana l’opinió sobre fets puntuals de l’activitat política.
Ahir, només haver-me formulat la pregunta sobre “quina opinió tenia del que havia passat dimarts al Congrés del Diputats” (recordem-ho, va ser quan els grups catalans van decidir presentar mocions per separat amb el resultat final que cap de les dues presentades –una del PSC amb la resta del grup socialista i l’altra de CiU, ERC i ICV-EUA- prosperés. Abans de respondre-li la vaig adreçar a la meva entrada de la Via Augusta del dimecres 21. Després em va preguntar sobre les relacions entre el PSC i el PSOE, tema que també havia tractat al meu bloc ahir mateix. Així que, a part de donar-li una resposta per telèfon, ho tenien molt fàcil consultat el meu bloc on, quasi que diàriament (els meus seguidors ja ho saben) hi solc deixar algun comentari, la majoria d’ells polítics.

Tal i com em pensava, avui, en pàgines interiors del “format paper”, el Put, publica un prou ampli reportatge on es recullen les opinions de diversos companys del PSC. De les Terres de l’Ebre, a part de la meva, hi són les de Josep Solé Arnal, regidor de Móra d’Ebre, Josep Borrell i Josep Bayerri, exregidors de Tortosa. I compartim “protagonisme” amb personatges destacats del partit com Joaquim Nadal, Marina Geli, Jordi Hereu, Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, etc.
Pel que fa a les respostes de la gent del territori, són totalment coincidents a l’hora de reclamar “un grup parlamentari propi a Madrid”. Us ficaria l’enllaç, però el reportatge que porta per títol “El PSC debat el camí a seguir”, no surt en l’edició digital.

Entrada del 21 de juliol.

Entrada del 22 de juliol.

(L'acudit és d'en Fer i l'he trobat al Punt eidció digital)

CIU DEMANA LA DIMISSIÓ DE LLUÍS SALVADÓ

Llegeixo al diari el Punt el següent titular: “CiU demana que Salvadó deixi de fer de delegat si ja és candidat d'ERC”. La proposta és lògica i normal i, penso, es queda molt curta.
Fa temps que vinc demanat el mateix del president de la Diputació Josep Poblet... Perquè CiU no s’ho aplica? Quan es demana una cosa s’ha de demanar amb coherència i donant exemple. No és el cas de CiU.
Surt molt més Poblet als mitjans que no Lluís Salvador. O dit d’una altra manera: és molt més mediàtic Poblet i es fa molta més propaganda institucional (i a sobre finançada en diner públic) com a president de la Diputació de Tarragona que no Lluís Salvadó com a delegat del govern a les Terres de l’Ebre.

KOSOVO, UN PRECEDENT PER A CATALUNYA?

El Tribunal Internacional de l’Haia no ha posat cap trava per a la independència de Kosovo. Segons la sentència, el dret internacional no prohibeix la independència de cap país que s’hi proclami.
Amb aquest precedent, i sempre que una majoria de catalans hi estiguin d’acord, la segregació de Catalunya d’Espanya seria possible. O no?
Encara que Espanya serà sempre tant reticent com Sèrbia, que ja ha dit que no reconeixerà mai la independència de Kosova. Això també.