LES “ALTRES” ELECCIONS

De tant parlar de les eleccions municipals, principalment centrades en Amposta i la comarca del Montsià, sembla que m’he oblidat de que a bon part de les autonomies de l’Estat també es faran comicis el proper 22.

Una vegada més, PSOE i PP, s’hi juguen molt. Puntualment també d’altres partits, però és evident que els dos grans son els qui més tenen que guanyar o perdre.

Ara per ara tot apunta una àmplia victòria del PP i, con deia l’altre dia un diari, el PSOE només aspira a tenir una “dolça” derrota. Si és que les derrotes poden ser dolces... Però a la fi, les derrotes són derrotes i, sinó, que els hi pregunten als del Madrid.

Aquesta setmana s’han publicat les primeres enquestes. La del CIS, però també d’altres empreses especialitzades. I totes van cap a la mateixa direcció: una derrota sense pal·liatius dels socialistes i una victòria clara del PP a qui no afecta cap de les trames de corrupció en que s’han vist implicats un bon grapat dels seus càrrecs.

I és que a la dreta, a les passades eleccions autonòmiques de Catalunya ja tinguérem la prova amb CiU, no els hi afecta gens ni mica les corrupcions polítiques. Tot al contrari que a l’esquerra que pagaran per una crisi que, a sobre, ha creat la dreta (o és que el capital no és de dretes?)

Cal recordar que en aquestes eleccions no hi participen les comunitats històriques (Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia)

Segons les enquestes esmentades, als feus tradicionalment de la dreta més dreta (o sigui el PP), hi tornaran a guanyar amb un ampli avantatge: València, Madrid, Castella-Lleó, Múrcia, la Rioja... En canvi, a les comunitats on l’esquerra ha governat tradicionalment ( Extremadura i Castella-la Manxa), sé les veuran magres per a retenir el govern. Tot apunta que a Extremadura perdran la majoria absoluta però que poden governar amb suport d’EUA (si no és que passa com a Madrid fa uns anys...) I a Castella-la Manxa, la Maria Dolores de Cospedal, la ma dreta de Rajoy, podria ser-ne la nova presidenta.

Com he dit abans, a Múrcia, Rodríguez Valcarcel també guanyaria amb un avantatge considerable.

Si a tot això li sumem que a la propera primavera els populars poden tornar a governar Espanya, “l’aigua per a tots”, millor dit “el agua para todos”, torna a estar servida.

Avui em deia el meu pare que a principis d’aquest segle (bé diguem-li dècada si voleu) quan els moviment antitransvasament va organitzar manifestacions per diverses ciutats i pobles, ell va anar a la majoria (fins i tot a Barcelona i Madrid), avui, davant el panorama que està veient, on la gent que diuen ser d’esquerres no reaccionen i planten cara a la dreta, des de casa seva (no està per a molt més), aplaudirà quan es torni a plantejar de forma oberta el transvasament de l’Ebre.

Potser no n’hi ha per menys...  

Visiteu aquesta pàgina de l'humorista Leo Bassi.   

EL LIP DUB FINALMENT ES QUEDA EN UN VÍDEO ELECTORAL...

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS PRIMERS “PENJATS”

A partir de la passada mitja nit (les 0:00 hores d’avui divendres 6 de maig) els partits polítics que concorren a les eleccions del dia 22 ja poden enganxar cartells, penjar banderoles, etc.

El primer polític “penjat” en qui m’he trobat aquest matí ha estat amb Guillermo Martínez, el cap de llista del PP, al carrer Amèrica, i que es presenta amb l’eslògan: “Centrats en tu”, el mateix lema que avui es pot veure a diaris com el Periódico. Per tant és que usaran, m’imagino, a nivell nacional. Després he vist altres cartells al carrer Sebastià Juan i Arbó, avinguda Catalunya, avinguda de la Ràpita, carrer Sant Josep i carrer Mestre Sunyer.

Quasi que immediatament m’he trobat amb el candidat de Plataforma x Catalunya, Germán Ciscar. El seu lema (“Primer els de casa”), ja és, en si, tota una declaració d’intencions en la línia d’un partit xenòfob com és el d’Anglada. Els seus cartells també hi eren presents a d’altres avingudes i carrers.  

Igual a un partit com a l’altre se’ls hi nota la manca d’experiència a l’hora de penjar els cartells, ja que només en col·loquen un per fanal quan és més pràctic posar-ne dos, un en cada sentit. 

 

Al tercer, a Salvador Queral, el candidat d’ICV-EUA, no l’he vist “penjat”, aquest estava “pegat” a una tanca d’una obra de les que ja no es van arribar a començar en arribar la crisi econòmica, a l’avinguda de la Ràpita. Més avant, al carrer Sant Josep ja l’he trobat “penjat” en una banderola. Igual com va passar a les darreres eleccions autonòmiques, ha estat el primer grup en penjar les banderoles. Posteriorment també n’he vist a l’avinguda de Santa Bàrbara. El lema d’ICV-EUA: “Ningú pot retallar les teves idees”. S’entendrà?

A la plaça de la Pau, els de CiU van penjar el primer cartell a la cartellera que hi ha davant de la casa Sabaté, l’edifici modernista en runes (quina pena!) El lema de CiU: “Confiança en Amposta”. Al seu costat també hi havia cartells del alcaldable d’ICV-EUA.  

I una mica més avall, a l’avinguda de Santa Bàrbara, en una obra també inacabada, m’imagino que propietat de Jordi Talarn, els d’ERC-EA amb el rostre del seu alcaldable Adam Tomàs i el lema “Aire fresc”.  

  

ELECCIONS AMPOSTA. ANTONI ESPANYA PENJA EL PRIMER CARTELL (recull de fotos)

El candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC, Antoni Espanya, juntament amb diversos membres de la candidatura i d’altres militants, ha penjat aquesta mitja nit al passeig del Canal el “primer” cartell electoral.

Posteriorment ha fet unes declaracions per a Radio Amposta i TVON. El candidat del PSC ha demanat el vot per a la seva llista i ha explicat les línies bàsiques del programa electoral, així com els afers que ha tingut l’equip de govern de CiU durant la present legislatura.