Avui és dissabte i els dissabtes no acostumo a escoltar la ràdio. Avui és més dia de diari i dinar en família.
El Periódico de Catalunya parla de les lluites internes que hi ha al PSC entre les diferents corrents. El sector “obioliste”, els propers a qui va ser el màxim responsable del partit a les dècades dels 80 i 90 han “fitxat” a marina Geli, una “pes pesant” als governs de Maragall Primer i Montilla després. Diuen que volen grup parlamentari propi al Madrid. Jo també m’hi vaig mostrar a favor fa uns mesos quan m’ho va preguntar Roser Royo del diari el Punt. Entre els polítics que formen part d’aquest corrent està Josep Pau un exdiputat per Lleida que tinc d’amic a Facebook. Opino que ara és l’hora d’anar-se posicionant i dir clarament quin model de partit volem. Tal i com comentàvem aquest matí amb la meva donar el PSC s’ha de plantejar allò de “qui som, cap a on anem i què volem? L’avançament de les generals ha fet que el congrés del partit s’ajorni un parell de mesos. De cap de les maneres pot tancar-se en fals i a més ha d’haver una renovació profunda, tant de líders com d’idees. I si no és així, ja ens podem anar marxant cap a casa tots plegats...
El Público portava una notícia d’aquelles que m’entusiasmen. Ha aparegut un nou arxiu fotogràfic sobre la guerra Civil Espanyola: el de Guillermo Zúñiga, el considerat pare del cinema científic espanyol. El qualifiquen com "el nou Capa" i això vol dir molt!
El qui em coneixeu sabeu que la guerra civil i la fotografia són dos dels meus temes preferits, per tant, no puc mostrar-me indiferent davant d’aquesta troballa. De moment, les fotografies que s’han publicat, són força interessants. No sé si compartireu amb mi aquesta alegria.
(La foto és el monument a les Brigades Internacionals que hi ha al poble vell de Corbera d'Ebre)
