UNA PASSEJADA PER VINARÒS (fotos fetes amb el mòbil)

PAMIERS (L'ARIÈGE)

Després de visitar el cementiri del que va ser el camp de concentració de Vernet, arribarem fins Pamiers, una població d'uns 15.000 habitants. Els canal que hi passa és patrimoni nacional.

AVUI, 10 D’AGOST. A NINGÚ LI AGRADA EL NOU EMPLAÇAMENT DEL BALL

Com podeu veure el comentari d’avui, a diferència dels que he ant fent durant el que va de mes, serà monotemàtic. Em centraré única i exclusivament en el nou emplaçament del recinte de ball que, com la majoria sap, s’ubicarà on es situaven fa uns anys les antigues piscines, reconvertit després en un dels aparcaments més grans de la ciutat.

Certament a ningú li agrada el nou emplaçament. Les primeres crítiques les vaig escoltar de la boca d’unes persones grans. D’aquells que van al ball perquè els hi agrada ballar. La “prova de foc” del nou recinte va ser la nit de la proclamació de les pubilles. L’opinió d’aquella gent era que a la vora del riu hi feia fred i, a sobre, hi ha molts de mosquits.

La segona opinió (i la més estesa, ahir m’ho van tornar a dir) és que s’ha canviat l’emplaçament del ball perquè els “moracos” (així m’ho van dir) utilitzen les instal·lacions del pavelló firal per a fer les oracions durant el Ramadà que, com tothom sap, es fa durant aquest mes d’agost. La meva dona i jo ja li varem poder dir que això no era cert, que no el férem canviar d’opinió. 

Donant un tomb pel poble, casualment, al passar per davant del que serà el recinte de ball hi veiérem a dos amics, germans entre ells. Ens hi varem apropar. Un d’ells, veí de la zona, era el que es mostrava més indignat: “Al menys haurien pogut demanar-nos l’opinió; l’única cosa que han fet és adreçar-nos una carta del senyor alcalde on es comunica que aquest any el ball es farà aquí”. També deia que la queixa la faria arribar a la Regidora de Cultura i Festes “a qui conec bé i la saludo cada cop que la trobo”, va dir.

El principal argument per oposar-se a la nova ubicació era que “no podrien dormir”. “Primer el ball, després s’han de desmuntar els equips i, finalment, serà la brigada que ha de netejar el recinte... Quan dormirem?”, deia l’afectat. “I després de dinar, quan voldríem fer una becaina, s’haurà de tornar a muntar els equips de l’altra orquestra”, va continuar. Certament raó no n’hi falta...

Però aquí no acaben les crítiques. “S’haurà de condicionar el terra; així és impossible ballar; avui fien proves, però crec que no han donat resultat”. Efectivament, a uns metres d’on parlàvem, es podia veure unes zones de colors al terra “protegides” per unes tanques. Molta improvisació a pocs dies de començar les festes... De fet aquesta (la improvisació) és una de les característiques dels governs de CiU a la nostra ciutat.

Però no acabava aquí. “Aquí on estem hi ha una zona que quan plou es converteix en un gran bassal”. Certament, això ho he pogut comprovar per mi mateix moltes vegades i aquest mes d’agost és fàcil (segons les previsions) que plogui algun dia.

“La gent vindrà al ball perquè és pensa que és gratis –van continuar dient- Però no és així. Quan a la parella de jubilats se’ls hi digui que han de pagar 20 € per l’abonament de dues cadires durant les festes, veurem com respondran; per què quin jubilat estarà dret durant tota la sessió de ball?

Bé, ja ho veieu, motius per a oposar-s’hi no els hi falten.

Per acabar una frase que demostra que coneixen molt bé als governants de la nostra ciutat: “A l’acabar les festes, a la Revista Amposta, hi haurà un gran titular que dirà més o menys això: ‘Gran èxit de les festes majors 2011, consensuades amb tots els veïns”.

Quan al començar parlava que tothom hi estava en desacord, els qui governen i qui els hi dona suport, segurament estan encantats i, efectivament, donaran opinions com la de dalt.   

SAINT-GAUDÈRIC, UN PETIT POBLE DE L'AUDE

És el poble on els meus cosins hi viuen des de fa uns 5 anys. Abans vivien a Mirepoix, a uns 8 quilòmetres cap al S, seguint la mateixa carretera que ve de Bram. Era el nostre punt de destinació.
Al poble no hi ha cap establiment: ni bar, ni comerç... L'única cosa remarcable és l'església d'origen romànic en honor al sant que dóna nom al poble. Això si, hi ha ajuntament (mairie) i consistori. El fill de mon cosí, Silvan, n'és un dels regidors.
Dels pocs més de 100 habitants que té, la majoria viuen en cases disseminades pels seu terme municipal.