PARATGES DELS NOSTRE TERRITORI. LA FOIA DE MASDENVERGE AMB AIGUA I

No, Navarro

Li reconec al primer secretari del PSC, Pere Navarro, tres decisions valentes i coherents que ratifiquen l'encert de la seva elecció com a líder dels socialistes catalans:

1. La defensa del PSC com a partit sobirà, federat -però no submís- al PSOE, imposant, quan es consideri necessari, la capacitat de votar de manera diferent al Congrés dels Diputats i al Senat

2. El suport al concepte "dret a decidir", entès com a pilar de la democràcia participativa i que obre la porta a la convocatòria de referèndums, com a Suïssa o els Estats Units, per traslladar a la societat l'adopció d'acords estratègics de país (no només la independència)

3. La implantació del sistema de primàries obertes per elegir, entre els militants i els simpatitzants, els caps de llista del partit a les principals institucions de govern

Però li manca coratge a Pere Navarro a l'hora d'afrontar els casos de corrupció que esquitxen alguns dirigents del seu partit. Si volem salvar la democràcia, hem de dignificar la democràcia. I aquest principi exigeix que tot càrrec electe que sigui imputat per la justícia ha d'abandonar, preventivament, les seves responsabilitats públiques.

En aquest punt, cal ser contundent: no hi ha imputats de primera, imputats de segona o imputats de tercera. La imputació judicial ha de ser sinònim de dimissió. Si, al final del procés, la justícia dictamina la innocència del polític imputat, aleshores té tot el dret a la seva rehabilitació i a la seva reelecció.

La política és, abans que res, una vocació de servei als demés. Cal que el polític es professionalitzi per desenvolupar perfectament la seva tasca i per això mereix una remuneració digna, però ha de tenir clar que el seu mandat representatiu té un límit temporal i que si l'enxampen en alguna martingala ha de plegar automàticament. Aquesta és la llei de la democràcia del segle XXI.

Com a català, em cau la cara de vergonya que al nostre Parlament hi hagi, ara mateix, tres diputats imputats per "affaire" judicials: Daniel Fernández (PSC), Xavier Crespo (CiU) i Ferran Falcó (CiU). Senzillament, és inadmissible. La "moral" convergent, ja la coneixem de fa anys i panys: porta la corrupció en el seu ADN i ho pagarà molt car. Però el Nou PSC de Pere Navarro no pot caure en aquest parany mortal. Daniel Fernández no només ha de plegar com a secretari d'organització del partit i com a membre de les comissions parlamentàries: ha de deixar l'acta de diputat!

Una situació semblant es dóna a la Diputació de Barcelona. És impresentable que Ferran Civil (CiU), imputat per diversos casos de corrupció com alcalde de Cercs, sigui el vicepresident primer de la corporació provincial. Però és del tot insostenible que Manuel Bustos, que ha plegat d'alcalde de Sabadell pel "cas Mercuri", conservi el càrrec de regidor i cobri de la Diputació com "diputat adjunt a la vicepresidència cinquena", amb "dedicació exclusiva".

Pere Navarro només farà credible el seu projecte polític si actua de manera implacable davant els casos de corrupció. Amb quina autoritat podrà exigir el cap de l'"hereu" Oriol Pujol quan sigui imputat? Com gosa negociar el PSC amb Ferran Falcó (imputat pel "cas Adigsa"), una moció de censura contra l'alcalde de Badalona, el també imputat Xavier Garcia Albiol?

L'esquerra és portadora de nous valors ètics, socials i democràtics. Pere Navarro, si vol ser realment una alternativa a Artur Mas, ho ha de demostrar en el dia a dia. Ningú no ha obligat Daniel Fernández i Manuel Bustos a dedicar-se a la política!

Jaume Reixach

19-M: TOCAT!

El 19 de març de 2013 quedarà marcat en el calendari d’una de les famílies més influents d’aquest país: la Pujol Ferrusola. Un dels seus fills, Oriol, l’únic que va imitar el seu pare al dedicar-se a la política, va se imputat pel cas de les concessions de les ITV. Como no podia ser d’una altra manera, evidentment ell ho nega tot. Aquesta part de la història, per repetitiva, ja ens la coneixem.

A mi, el que em crida l’atenció és la demora del fet. Des de fa mesos es parlava de la més que possible imputació de l’Oriol Pujol i Ferrusola en la trama de concessions de les estacions de l’ITV amb ramificacions per altres territoris d’Espanya i on també es va imputar l’exministre socialista José Blanco. 

Un exemple. Daniel Fernández, el número 3 de l’organigrama del PSC, va ser imputat pel cas Mercuri en molt menys temps.

Una altra part de la història que també la tenim més que apresa, és que l’Oriol, no ha dimitit. Bé, si voleu ho ha fet a mitges. Ho ha fet de la secretaria general del seu partit, com a portaveu parlamentari i d’algun altre càrrec. Però no ha dimitit com a diputat que és (imagino) d’on millor es guanya la vida de moment. Amb ell ja són 4 els imputats que hi ha en aquest moments al Parlament de Catalunya.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que ara, dels càrrecs que ha dimitit l’Oriol Pujol, se’ls repartiran entre 3 persones. Millor dit, homes. La qual cosa em fa pensar que el fill de pujol devia de ser un súperhome i que no hi ha dones de vàlua dintre de Convergència. Si estic equivocat, espero que em rectifiqueu.

Aquest matí he escoltat a TV3 que Espanya ocupa el lloc 30 del rànquing dels països menys corruptes. La qual cosa ha estat un magnífica sorpresa ja que, personalment, em pensava que estàvem situats molt més avall. També és possible que casos com el Gürtel o el Palau, ja fa uns anys que van passar i la llista fa referència a l’any 2012. Si algú té curiositat, aquí us deixo els 36 primers: 

del poder.
ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN 2012

Posición	País	Calificación
1	Dinamarca	90
1	Finlandia	90
1	nueva Zelandia	90
4	Suecia	88
5	Singapur	87
6	Suiza	86
7	Australia	85
7	Noruega	85
9	Canadá	84
9	Países Bajos	84
11	Islandia	82
12	Luxemburgo	80
13	Alemania	79
14	Hong Kong	77
15	Barbados	76
16	Bélgica	75
17	Japón	74
17	Reino Unido	74
19	Estados Unidos	73
20	Chile	72
20	Uruguay	72
22	Bahamas	71
22	Francia	71
22	Santa Lucía	71
25	Austria	69
25	Irlanda	69
27	Katar	68
27	Emiratos Árabes Unidos	68
29	Chipre	66
30	Botswana	65
30	España	65
32	Estonia	64
33	Bután	63
33	Portugal	63
33	Puerto Rico	63
36	San Vicente y las Granadinas	62

I si encara sou més curiosos i la voleu veure tota, només cal prémer AQUÍ.

Vull fer-vos un advertiment. Malgrat tot no penseu que la corrupció sigui generalitzada. El que passa és que els casos que han sortit a la llum són (la majoria) molt importants i tenen diverses ramificacions. Per a que hi hagi corrupció hi tenen que haver dues parts: la que intenta corrompre i la que es deixa. I, evidentment, no és gratuïta. Quan algú intenta corrompre sempre espera treure’n un benefici superior a la contraprestació que està disposat a pagar.

Arribat a aquest punt penso que seria necessari elaborar un segon rànquing: els dels partits més corruptes. No sé si existeix, però tampoc seria tant difícil establir-lo. El PP a Espanya i CDC a Catalunya s’emportarien la palma. Després hi vindrien d’altres com el PSC, UDC, UM, etc.

Un segon advertiment. No confondre corrupció amb frau. El frau es fa de forma unilateral i amb tota seguret encara és molt més generalitzat.

Ara bé, amb els exemples de corrupció que tenim tampoc és d’estranyar que cada com hi hagi més grau. Es diu que fer com fan, no és pecat.   

16è ASSAIG DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA IV