dimarts, 6 de maig del 2014
LA COMUNIÓ ENTRE CiU I ERC
Mai millor que en època de comunions per
a parlar de la existent entre CiU i ERC.
Evidentment res té que veure la comunió
que en forma d’hòstia consagrada reben els fills de les famílies cristianes
que la comunió entre els dos partits polítics.
La primera comunió es defineix com: A
l’Església Catòlica, sacrament de l’Eucaristia i acte de rebre’l o administrar-lo.
Mentre que la definició de la segona és:
Circumstància de tenir alguna cosa en comú.
Entre CiU i ERC sempre han tingut coses
en comú, això és obvi. L’època en la que ERC va pactar amb el PSC i ICV-EUA
va ser un miratge. L’excepció que compleix la regla.
L’any 1980, quan CiU va guanyar les primeres
eleccions autonòmiques sense obtenir majoria absoluta, a ERC, presidida
per Heribert Barrera li va poder més la vesant nacionalista que no l’esquerra
del nom i van fer president a Jordi Pujol en el que va ser l’inici
del pujolisme, un període de temps que va durar 23 anys.
A partir d’aquella època, ERC va viure
la seva peculiar travessia pel desert fins l’arribada d’un personatge
clau en la història del partit: Josep Lluís Carod-Rovira.
Per què ERC va decidir formar govern l’any
2003 amb les considerats partits d’esquerra i als que havia rebutjat l’any
1980?
La lluita contra el transvasament de l’Ebre
que es va portar a terme a les comarques del Sud de Catalunya hi va tenir
molt que veure. En aquella època, CiU, al govern, havia abandonat a la
seva sort a la gent de l’Ebre. Pujol estava més interessat en acabar la
seva vida política com a President de la Generalitat que donar suport a
un territori que veia amenaçat el seu futur.
Malgrat tot, la resposta no va ser immediata.
Van trigar uns dies abans de donar el sí vull. Finalment, Pasqual
Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Saura van signar el Pacte del
Tinell que seria el començament d’un govern catalanista i d’esquerres,
però no exempt de desavinences. La més gran de totes va ser l’Estatut
que va promoure el President Maragall i del que ERC se’n va desmarcar;
en canvi va rebre el suport de CiU, en aquell temps molt menys independentista
que ara.
A contracor de molts militants d’ERC (algun
d’ells m’ho va expressar personalment), van repetir un segon govern tripartit
fent així president al xarnego José Montilla.
Al final d’aquest segon mandat el record
del Pla Hidrològic Nacional ja quedava lluny i, encara que s’hagués sumat,
difícilment ERC hauria entrat en un tercer govern amb el PSC i ICV-EUA.
Però Mas, cansat de que ERC li hagués donat
carabasses, es va oblidar del notari i va aconseguir el suport del PPC,
un partit que sempre sé li havia mostrat fidel a canvi de suports al Congrés.
Però aquell 11 de setembre de 2012 ho va
canviar tot. CiU (a partir d’aquí hauríem de parlar de CDC) de sobte,
com per art de màgia va transformar-se en independentista i d’aquí a estretir
llaços amb ERC, només hi havia un pas... I curt.
Alfred Bosch (ERC) va dir no fa gaires dies:
Mas es un personatge clau per a la independència de Catalunya. Sembla
ser que ni se’n recorden de quan estaven d’acord en transvasar l’Ebre
ni de que CDC es va decantant segons bufa el vent.
Pujol (i la resta) van fundar CDC per tocar
poder. Sense poder no són res. Després de Pujol, les noves generacions
de convergents han heretat aquesta propietat i fins i tot la porten als
gens.
Però al final de tot, tinc un dubte: ERC
només dóna suport al govern de Mas perquè a l’horitzó hi veuen una Catalunya
independent o perquè aspiren a succeir-los amb totes les avantatges que
això suposa? O totes dues coses, es clar.
Per a concloure una darrera consideració: Cada vegada CDC es sembla més a ERC i, a la vegada, ERC s’aproxima més al tarannà de CDC. Tal per a qual.
El crowdfunding, en el punto de mira
La Fatarella 1968 va ser possible gràcies a un crowdfunding | . |
-En solo cinco meses, la plataforma dedicada al préstamo a pymes y empresas LoanBook ha intermediado más de 800.000 euros en créditos
-La crisis financiera ha posibilitado que España sea uno de los países donde el 'crowdfunding' goce de una mayor acogida como vehículo de financiación para empresas y proyectos
-La mayor parte de las plataformas dedicadas a gestionar préstamos entre particulares y a empresas consideran positivo que el Gobierno fije unas reglas para el sector
-Hay quien considera que los mismos bancos que han cerrado el grifo del crédito presionan al Gobierno para endurecer los requisitos a las plataformas de financiación colectiva
-La normativa anunciada por el Gobierno busca minimizar el fraude y abrir una nueva vía alternativa para que las pymes puedan obtener financiación.
http://www.eldiario.es/canariasahora/premium_en_abierto/crowdfunding-punto-mira_0_255825037.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)