dijous, 3 de juliol del 2014
dimecres, 2 de juliol del 2014
LA MARCA
Acabat el període de presentació de la
Renda del 2013, encara es trigarà uns mesos en saber quina quantitat han
destinat els contribuents a col·laborar amb fins d’interès social i quina
a sufragar a l’Església Catòlica.
Des del meu punt de vista, poder destinar
voluntàriament, via declaració de la Renda a l’Església Catòlica és un
privilegi que no hauria de tenir en ple segle XXI.
Si l’Estat Espanyol es declara aconfessional
segons la Constitució, hauria de tenir el mateix tracte amb totes les creences
religioses i no afavorir a una d’elles perquè és la majoritària o és la
de preferència entre els membres del govern.
Decantar-se cap a una o l’altra opció,
no vol dir haver de gratar-se la butxaca, simplement, que de la
quota que surt a pagar (abans de deduccions i retencions), un 0,7%, l’administració
tributària, a voluntat dels declarants, el destina a una de les dues opcions
o a les dues.
En el transcurs del temps, aquesta situació
ha anat canviant. Fa uns anys, els percentatge era una mica menor (en torn
al 0,5%); sinó marcaves cap opció, l’Agència Tributaria el destinava de
forma indistinta, mentre que ara el dedica a interès general (no necessàriament
social); abans, les dues opcions eren incompatibles, ara no.
Ara, els contribuents poden marcar les
dues opcions, amb la qual cosa es segueix beneficiant a l’Església. Per
què? Molt senzill, perquè l’Església té, al menys, dues entitats dedicades
a atendre persones amb risc d’exclusió social, com són Càritas i Mans
Unides.
Estic segur que molts dels catòlics que
fan la renda i que sol·liciten expressament que es marqui la casella de
l’Església, ignoren que podrien marcar les dues i així beneficiar a les
oenegés vinculades.
Amb tot, hi ha molta més gent que s’inclina
per marcar la casella d’altres fins d’interès social. Em sembla
coherent, sobre tot amb el missatge que dóna l’Església Catòlica espanyola,
molt allunyada de la realitat del país.
Com a bons retons, normalment
les bones intensions es solen quedar en paraules sense passar als fets,
per molt que pregonen i per molts diners que es gasten en campanyes (com
per exemple la de marcar la creu a la Renda) Sovint, sembla que l’Església
va per un costat i la societat per l’altre.
Us posaré dos exemples de comportaments
impropis de l’Església. Com sabeu (m’imagino), la Conferència Episcopal
Espanyola és propietària d’un canal de televisió que es diu 13TV (al menys
no són supersticiosos, això que, segons es diu, la mala astrugància del
13 podria tenir els sues orígens al Sant Sopar) i, en el qual, no només
critiquen, sinó que fins i tot arriben a insultar els dirigents de l’esquerra
espanyola, quan haurien de mostrar-se neutrals i no decantar-se cap aquells
que més consonància ideològica tenen.
El segon és el que estan fent amb alguns
immobles que l’Església a vingut usant al llarg dels anys i que s’han
posat a nom seu sense, emparant-se amb una llei del temps d’Aznar. El
més conegut de tots és el de la Mesquita de Còrdova, Patrimoni de la Humanitat
i que passarà a ser propietat de l’Església quan hauria de pertànyer al
patrimoni nacional. Es a dir, passarà a mans d’uns pocs que cobraran
per a visitar-la a la resta dels ciutadans que la vulguin visitar. 
Subscriure's a:
Missatges (Atom)