PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER LA VORA DEL CAMÍ D'EN GIL I

NOTA DE COMIAT D'UN FUNCIONARI

Buenos días.

Hoy es mi último día en la Agencia.

No se pueden resumir fácilmente "treinta y tantos" años en unas líneas.

En primer lugar puedo decir que ha sido, sin duda, una satisfacción poder compartir mis tareas con la inmensa mayoría de vosotros. No hay pretensión de halago en ello. En muchos casos una alta calidad profesional. En la mayoría de los casos un elevado pundonor. Y en la práctica totalidad de los casos, a poco bien que fuesen las cosas, una gran ilusión por el trabajo bien hecho y los buenos resultados.

Por lo que se refiere a mi, que me voy,  podría decir como resumen que "conocí tiempos mejores" (incluso tiempos en los que me sentí muy orgulloso de trabajar en esta empresa, aunque hoy pueda parecer mentira una afirmación así).

Por lo que se refiere a ti, que te quedas, si no eres "super A", ¡ánimo!, seguro que llegarán y que vivirás tiempos mejores (tiempos en los que sientas que tu trabajo en la Agencia contribuye a un país mas justo, menos desigual y más eficaz; en los que puedas sentir que tu trabajo es importante y tu opinión tenida en cuenta; en los que, cuando lo necesiten, contesten a los ciudadanos personas y no máquinas; en los que la coordinación no sea solo uniformidad y jerarquía).

Y si eres "super A financiero y tributario" ... pues enhorabuena, que las penas con pan son menos. Individualmente también te deseo lo mejor, que nadie te lo regaló.  (Y seguro que compartiríamos el deseo de la mayoría de las mejoras indicadas anteriormente). Colectivamente, sin embargo, espero que vuestra influencia en la toma de decisiones de la Agencia decline algún día, para que no primen en tantas y tantas ocasiones vuestras "mejoras", sino que se impongan las necesidades de mejora en el funcionamiento general de la Agencia.

En todo caso, un fuerte abrazo y mis mejores deseos para todos. 

LES ALTRES RETALLADES

Des que el govern de Zapatero va reduir el sou als funcionaris, s’han patit 3 congelacions salarials. Això, si no és de domini públic, si que és una cosa que ho saben la majoria dels ciutadans del país. Ja sé que altres col·lectius han patit o estan patint situacions semblants, però el tema del que us vull parlar només afecta a un determinat col·lectiu de funcionaris (no tots ni molt menys)

Franco, a part de crear la Seguretat Social, també va crear diverses mútues de funcionaris com per exemple la Mutualitat de Funcionaris de l’Administració de l’Estat (MUFACE) on encara hi ha molts de mestres, perquè estan considerats cossos nacionals, l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS), la Mutualidad General Judicial (MUGEJU) o la ja desapareguda MUNPAL on s’afiliaven els funcionaris de l’administració local.  

Aquestes mútues, que en principi poden significar una prebenda dels funcionaris, a la pràctica també té els seus inconvenients, com per exemple continuar pagant el 30% del cost dels medicaments quan estàs jubilat que és l’etapa on més en necessites.

Fet aquest preàmbul he de dir que des de fa anys es parla de liquidar aquestes mútues i englobar a tothom al Règim General de la Seguretat Social.

De facto, el govern de l’Estat està liquidant la mutualitat sense fer gaire soroll. I cóm ho fa? Fàcil: congelant el cost dels servei que prestes les mútues sanitàries.

Recordo que allà pels anys 80, quan preparava les oposicions per a entrar a treballar a l’Administració de l’Estat, només hi havia 3 mútues que donaven aquest servei: Asisa, Sanitas i Adeslas. Al cap dels anys se’n van anar incorporant més com Mapfre o DKV. Fins i tot algunes han anat entrant i sortint de la carta de serveis de MUFACE.

L’any passat, Adeslas, la mútua assistencial de la Caixa, per a donar el mateix servei al col·lectiu de funcionaris als que atenia, va decidir fer-los pagar un complement. Això va produir una espantada massiva cap a d’altres mútues, entre elles la meva. La majoria varem marxar a DKV.

Després d’un any tranquil, només alterat quan des del sindicats se’ns avisava de que poc a poc estan fent desaparèixer MUFACE, en plantem a principis de 2015 i, llavors, el gran sobresalt: les mútues sanitàries han dit prou i han anunciat que, a partir del mes de febrer (durant el gener es pot fer el canvi de mútua) deixaran de prestar alguns dels serveis que estan donant fins ara.

O sigui, si la mútua que ara tinc concertada (a cost zero) no vol donar-me més el tractament contra la meva malaltia, ho farà o bé, tal com va fer l’any passat Adeslas, ens farà pagar un complement que, evidentment, haurem de sufragar de les nostres butxaques i què, a la pràctica, vol dir que disposarem de menys diners que, si fa o no fa, vol dir que ens retallen.

Son les retallades que no es veuen, de les que quasi ningú parla, però que a la pràctica poden suposar una disminució substancial del nostre poder adquisitiu.

Montoro fa mesos que anuncia a bombo i platerets l’abaixada de l’IRPF i com afectarà això de positivament la butxaca dels treballadors (també dels funcionaris) Però per l’altre costat, De Guindos (MUFACE pertany al Ministeri d’Economia) ha congelat l’assignació a les mútues de salut en detriment (molt possiblement) als sous dels funcionaris.

Jo no hi veig la gràcia per cap costat.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 3-01-2014

El passat mes de maig (ho recordo perquè ho veiérem en tornar d'un viatge) es van col·locar a diferents illes de contenidors una espècie de neveres de color taronja fort (vulgarment color butà) per a dipositar-hi l'oli domèstic usat. 
Però com sempre, sembla ser que hi ha gent que no se'n ha assabentat encara i el segueixen deixant al costat dels contenidors que, suposadament, tenen més prop de casa.