dilluns, 5 de gener del 2015

AIXÍ ES PERD UNA LLIGA

Ahir el Barça va fer un mal partit a Anoeta i va acabar perdent. Però no només va perdre el partit, també va perdre la possibilitat de col·locar-se líder (això sí, el Madrid ha jugat un partit menys) i el que és pitjor, jugant així pot perdre la lliga abans d’hora.
Luis Enrique va tornar a sorprendre a l’afició no fent jugar, d’entrada, ni a Messi ni Neymar. Segurament perquè pràcticament no havien entrenat al tenir permís per estar-se uns dies més de vacances... No sé, igual l’any que ve els hi poden donar vacances fins el juny...
A principi de temporada ens va il·lusionar a tots un jove jugador de nom Munir. Va començar el campionat fent un gol i tirant una pilota al pal, a més de ser el màxim golejador de la pretemporada. Què se’n ha fet? Des d’aquell partit no ha tornat a marcar, però Luis Enrique ahir el va posar a l’equip inicial. El seu rendiment va estar a l’alçada de la resta, fins i tot dels que van sortir des de la banqueta: molt dolent.
Des del meu punt de vista, el màxim responsable del que està passant és l’entrenador, és Luis Enrique. Entenc que un jugador (Jordi Alba) pugui fer un gol en pròpia porteria al minut 2 de partit. Un accident. Però és que l’entrenador té més de 90 minuts (comptant l’afegit) per a remuntar i el Barça ahir va ser incapaç de fer-ho.
Hauria estat bé que els jugadors s’haguessin conjurat per donar la volta al partit, però sempre és l’entrenador qui ha de canviar el sistema i els jugadors per a donar a l’equip l’aire nou que necessita en cada instant. I Luis Enrique, pel que sembla no ho sap fer.
I, a sobre, gens d’autocrítica, ni per part de l’entrenador ni tampoc per part dels jugadors.
Així volen guanyar títols aquesta temporada?
Em sembla que en aquest pas quedaran en blanc (i no blanc Madrid precisament) I el que és més preocupant: la temporada que ve poden repetir èxits, ja que si el Barça no pot fitxa fins 2016 i els jugadors del B (per molt que es digui), tampoc són cap garantia (només cal veure els resultats dels darrers partits), ja m’explicaràs!
Sort de que el Madrid va perdre a Mestalla. El València li va pegar una bona repassada i els va fer baixa a la terra després de vint-i-tants partits guanyant de forma consecutiva.
Això sí, el Madrid es va avançar gràcies a un gol de Cristiano Ronaldo fet, com no, de penal. Un penal que per alguns va ser clar i per altres no tant. És veritat que li dóna al braç del jugador valencianista i que desvia la trajectòria de la pilota, però també diu el reglament que hi ha d’haver voluntarietat i l’infractor estava retirant la seva extremitat per a no haver d’impactar amb la pilota. És, si els números no em fallen, el penal número 8 que li xiulen a favor al Madrid. El penalet, és un dels fets més característics de la història del Madrid. Quan té un partit costa amunt, l’àrbitre els hi xiula quasi sempre un penal per a desencallar-lo. Així, qualsevol...
Però aquest argument no em serveix d’excusa (ni molt menys!) per a justificar la irregular temporada del Barça. Els blaugranes estan on estan per mèrits propis (igual que l’equip de bàsquet, que després de guanyar al Madrid amb comoditat, no han tornat a guanyar cap partit més i n’han jugat 3)
Sovint, mentre me’n vaig cap a casa, escolto el Larguero, el programa d’esports en català de la SER. Fa dies que parlen de la sentència del TAS i que si hi hauran o no eleccions anticipades.

Ja sé que molts preferiu Laporta de president. En cap etapa de la història blaugrana s’han assolit tants de títols. Però com a persona, des del meu punt de vista és un indesitjable i jo preferiria veure a un altre de president. Això sí, amb Guardiola a la banqueta.        

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER LA VORA DEL CAMÍ D'EN GIL II













LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 5-01-2014


Tres vehicles en doble fila: la furgoneta és dels propietaris de la fruiteria del cantó, el camió està fent càrrega i descàrrega... I el tot terreny?  
Sort de que el carrer Amèrica d'Amposta és ample!! 

2015, d'il·lusió també es viu

SISCU BAIGES
Periodista

“Que totes les teves il•lusions es facin realitat aquest nou any”. Aquesta és una de les expressions habituals en les felicitacions que s’han creuat aquests dies els ciutadans i ciutadanes de mig món.

Quines són aquestes il•lusions? A Catalunya, hi ha un bon grapat de gent que tornarà a viure aquest any –com ja va fer l’anterior- amb la gran il•lusió d’aconseguir la independència del país. Un altre grapat de gent centrarà les seves il•lusions en evitar-ho. I la resta?
Pels que voldrien que 2015 representi un canvi de les polítiques econòmiques que han escanyat els seus països i han deteriorat el sistema de benestar pinten bastos. En cap dels missatges a la població fets aquests dies pels líders polítics s’ha filtrat la idea que cal reconèixer els errors de gestió econòmica dels darrers anys i recuperar la de que cal preocupar-se més de les persones que de les entitats financeres.
Alguns diuen que ja anem millor perquè la gent ha perdut la por de quedar-se sense feina. I estan contents perquè la prima de risc ha baixat dels cent punts. Mentre, una quarta part de la població no té feina, el salari mínim es puja 3,3 euros al mes i les pensions, 2,5. Moltes famílies continuen traient els seus avis de les residències perquè no poden pagar les quotes corresponents i els malalts d’hepatitis C han de tancar-se als hospitals per demanar que els donin els medicaments que necessiten per sobreviure i que l’administració escatima perquè una empresa sense escrúpols vol fer-se d’or amb la venda d’aquests fàrmacs.

Ningú que mani ven il•lusió. A Bèlgica,Holanda, Itàlia, França, Alemanya o on sigui. Als belgues els diuen que s’han de jubilar més tard, als holandesos que el seu govern ja no pot fer front als costos de l’estat del benestar social i que les famílies s’han de preocupar pels seus membres afectats d’Alzheimer i als italians que s’ha de facilitar els acomiadaments dels treballadors.
A Alemanya els han fet creure que van molt bé perquè tenen poc atur però la pobresa i la manca de perspectives en què viuen milions dels seus ciutadans els porta a descarregar en els immigrants la seva frustració. ACNUR es queda sense diners per alimentar adequadament els centenars de milers de persones que viuen en camps de refugiats després d’escapar dels combats a Síria o l’Iraq. I quan milers d’aquests immigrants intenten arribar a Europa molts d’ells moren ofegats a la Mediterrània o són rebutjats pels nous grups xenòfobs que apareixen a Alemanya o Suècia. Abans els van precedir partits i agrupacions similars a França o la Gran Bretanya, entre d’altres països.
Per ara, les úniques veus que proclamen que “un altre món és possible” sorgeixen des de l’oposició política i social. Què passaria si els propietaris d’aquestes veus arriben al poder polític. Posem per cas Grècia o Espanya?

És pura il•lusió tornar a escoltar governants que diguin que totes les persones amb dependència seran ateses pels serveis públics, que els malalts tindran els medicaments que necessiten, que ningú no serà desnonat de casa seva si no pot pagar la hipoteca o el lloguer, ni li tallaran l’aigua, el gas o la llum si no pot fer front a les despeses que comporten aquests subministraments, que cap nen passarà gana i que tots podran anar de colònies i estudiar a la universitat, si ho desitgen?
Algú ens ho dirà aquest 2015? I més encara, algú ho durà a la pràctica?.
D’il•lusió també vivim!