CARLOS ELORDI
Periodista
Per primera vegada en dècades hi ha incertesa total sobre el resultat de les eleccions generals: la sorprenent victòria de Zapatero es va forjar en les 48 hores que van precedir el vot i no hi va haver temps perquè es creés una situació com la que es viu aquests dies. Avui els sondejos diuen que diversos resultats de signe polític molt oposat es poden produir. I que en els dos mesos següents es poden produir nous biaixos imprevisibles i decisius.
El PP es pot enfonsar encara més i acabar segon i fins i tot tercer en nombre d'escons. O atraure en última instància el vot dels que no volen canvis i que prefereixen estar del costat dels que manen. No sembla una tasca fàcil. El PSOE pot seguir on està, en 110 escons, i això no seria un fracàs, perquè el 2012 era a la vora del desastre. O fer un salt cap endavant, i ser l'encarregat de formar govern. El forat que els socialistes tenen a Catalunya, l'escàs punch de la seva campanya i, sobretot, l'empenta de Ciutadans, fan pensar que això serà difícil.
El partit d'Albert Rivera és la força ascendent. Pot créixer encara més. O parar-se i ser només decisiu per a la formació del nou Gabinet. Però és clar que és a Ciutadans, per vies diferents i fins i tot contradictòries, on està anant el vot del canvi que demana una part de la societat. Podem ha perdut aquest carisma, ara sembla molt complicat que pugui recuperar-lo i l'experiment pot acabar encara pitjor.
La incertesa apassiona la gent. Per això es preveu una participació molt alta. Però, ¿quins canvis reals s'entreveuen després del molt fum de la baralla electoral? La veritat és que no gaires. Totes les promeses són de curt abast. La situació econòmica no permet alegries. I l'única gran notícia que es pot esperar és que el PP se'n vagi del Govern.
