dilluns, 1 de gener del 2018
Pensionistes cada dia més pobres
OLGA GRAU
La misèria de la revalorització de la pensió el 2018 coincideix amb les pujades de preus anunciades per a l'any que ve: la llum, el gas, l'aigua, el transport públic o els peatges
El 2018 els pensionistes tornaran a perdre poder adquisitiu per cinquè any consecutiu. No és casual ni conjuntural, és un pla perfectament ideat pel PSOE i el PP per garantir el futur de les pensions per la via de retallar-les obrint la porta perquè els que puguin es facin un pla de pensions privat. Les reformes del 2011 i del 2013 han tingut un únic enfocament: reduir la despesa futura, retallant drets i prestacions. Cap de les reformes s'ha orientat a augmentar els ingressos del sistema.
El 2011 José Luis Rodríguez Zapatero va ampliar l'edat de jubilació als 67 anys, va augmentar el període de càlcul de la base reguladora de 15 a 25 anys, i va incrementar de 35 a 37 els anys necessaris per accedir a una pensió completa. Això ja va introduir una primera reducció de les pensions. Posteriorment el 2013, Mariano Rajoy va eliminar l'obligatorietat que les pensions creixin de forma paral·lela als preus, a l'introduir el denominat factor de sostenibilitat. Va ser el segon cop que van rebre els pensionistes.
D'aquesta manera, les dues reformes han provocat un problema que els pensionistes ja estan patint i que anirà a més de forma dramàtica en les pròximes dècades: la reducció de la pensió mitjana. Hi ha experts que calculen que en les pròximes dècades la pèrdua de poder adquisitiu podria rondar el 35%.
La tendència és clara. Rajoy acaba d'aprovar una revalorització de les pensions del 0,25% per al 2018, el mínim que marca la llei, quan els preus han pujat un 1,2% i el PIB tancarà amb un creixement per sobre del 3%. La misèria de la revalorització de la pensió de poc més de 2 euros de mitjana coincideix amb les pujades de preus anunciades per a l'any que ve: la llum, el gas, l'aigua, el transport públic, els peatges, etc.
La Seguretat Social va entrar en números vermells el 2010 com a conseqüència de la crisi econòmica i l'alça de la desocupació. La reforma laboral, també portada a terme pel PP, i la conseqüent devaluació salarial, han agreujat el problema de la guardiola de les pensions. L'ocupació precària comporta cotitzacions ínfimes que engreixen el dèficit de la Seguretat Social. Si no hi ha salaris alts, el sistema no s'aguanta.
Quan les forces polítiques del país abordin la necessària reforma del sistema de les pensions, hauran de tenir en compte els dos problemes del sistema: la sostenibilitat i l'empobriment dels pensionistes. Per això el primer pas lògic és vincular de forma urgent l'evolució de les pensions amb l'IPC. Hi ha moltes propostes que els experts recomanen com augmentar la part de les pensions que es paga per la via dels pressupostos de l'Estat, l'eliminació del límit màxim a les cotitzacions o l'eliminació de les inútils bonificacions en les quotes empresarials. Però el que subjau és una qüestió ideològica de fons. ¿Volem o no volem pensions públiques dignes per a la nostra gent gran? Perquè si la resposta és sí, la sostenibilitat no pot consistir només a retallar.
La misèria de la revalorització de la pensió el 2018 coincideix amb les pujades de preus anunciades per a l'any que ve: la llum, el gas, l'aigua, el transport públic o els peatges
El 2018 els pensionistes tornaran a perdre poder adquisitiu per cinquè any consecutiu. No és casual ni conjuntural, és un pla perfectament ideat pel PSOE i el PP per garantir el futur de les pensions per la via de retallar-les obrint la porta perquè els que puguin es facin un pla de pensions privat. Les reformes del 2011 i del 2013 han tingut un únic enfocament: reduir la despesa futura, retallant drets i prestacions. Cap de les reformes s'ha orientat a augmentar els ingressos del sistema.
El 2011 José Luis Rodríguez Zapatero va ampliar l'edat de jubilació als 67 anys, va augmentar el període de càlcul de la base reguladora de 15 a 25 anys, i va incrementar de 35 a 37 els anys necessaris per accedir a una pensió completa. Això ja va introduir una primera reducció de les pensions. Posteriorment el 2013, Mariano Rajoy va eliminar l'obligatorietat que les pensions creixin de forma paral·lela als preus, a l'introduir el denominat factor de sostenibilitat. Va ser el segon cop que van rebre els pensionistes.
D'aquesta manera, les dues reformes han provocat un problema que els pensionistes ja estan patint i que anirà a més de forma dramàtica en les pròximes dècades: la reducció de la pensió mitjana. Hi ha experts que calculen que en les pròximes dècades la pèrdua de poder adquisitiu podria rondar el 35%.
La tendència és clara. Rajoy acaba d'aprovar una revalorització de les pensions del 0,25% per al 2018, el mínim que marca la llei, quan els preus han pujat un 1,2% i el PIB tancarà amb un creixement per sobre del 3%. La misèria de la revalorització de la pensió de poc més de 2 euros de mitjana coincideix amb les pujades de preus anunciades per a l'any que ve: la llum, el gas, l'aigua, el transport públic, els peatges, etc.
La Seguretat Social va entrar en números vermells el 2010 com a conseqüència de la crisi econòmica i l'alça de la desocupació. La reforma laboral, també portada a terme pel PP, i la conseqüent devaluació salarial, han agreujat el problema de la guardiola de les pensions. L'ocupació precària comporta cotitzacions ínfimes que engreixen el dèficit de la Seguretat Social. Si no hi ha salaris alts, el sistema no s'aguanta.
Quan les forces polítiques del país abordin la necessària reforma del sistema de les pensions, hauran de tenir en compte els dos problemes del sistema: la sostenibilitat i l'empobriment dels pensionistes. Per això el primer pas lògic és vincular de forma urgent l'evolució de les pensions amb l'IPC. Hi ha moltes propostes que els experts recomanen com augmentar la part de les pensions que es paga per la via dels pressupostos de l'Estat, l'eliminació del límit màxim a les cotitzacions o l'eliminació de les inútils bonificacions en les quotes empresarials. Però el que subjau és una qüestió ideològica de fons. ¿Volem o no volem pensions públiques dignes per a la nostra gent gran? Perquè si la resposta és sí, la sostenibilitat no pot consistir només a retallar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)