 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Quan un porta tants i tants d’anys seguint la
política de ben a prop, al final se’n adona que mai hi ha grans canvis. Potser
si canvis de formes, d’aparences, d’imatges... Però al fons tot segueix igual.
Vaig treballar pràcticament 32 anys a l’administració
pública. Quan vaig entrar l’any 1986 el president del govern era Felipe
González; 10 anys després ho va ser Aznar; van passar 8 anys per a que tornés
un president socialista (Zapatero) i, finalment, 7 anys i mig després va entrar
Rajoy.
L’administració pública és una maquina ben
engreixada. Com aquell que diu funciona tota sola gràcies a l’experiència dels
seus treballadors. Els canvis dels caps no tenen pràcticament incidència en el
dia a dia.
Sempre que hi ha un canvi de govern,
automàticament canvien tots o quasi tots els càrrecs de lliure designació
començant per dalt: ministres, subsecretaris, directors generals... En el cas
de l’Agència Tributària fins arribar al delegat provincial.
Pensar que tots els càrrecs de lliure
designació que se nomenen quan hi ha canvi de color al govern són afins, és
senzillament una fal·làcia. Sobre tot quan ha entrat un govern del PSOE. Trobar
gent propera al govern no sempre és fàcil. De fet estic convençut que amb els
canvis que se faran ara s’acabaran posant molts independents (per dir-ho d’alguna
manera) o fins i tot moderats de dretes.
A l’Agència Tributària és difícil trobar
inspectors (l’estament més alt) que siguin progressistes. No dic que no n’hi
hagin, el que dic és que n’hi ha pocs.
Però s’han de canviar les cares per a què no
continuen els mateixos que han col·laborat estretament amb el partit que acaba
de sortir del govern. No dubto per un moment de la seva professionalitat, però
és evident que davant del dubte o de la pressió política sempre se donaran
suport al partit que està al poder.
Sembla ser que el primer càrrec en ser cessat
i, per tant, a qui sé li buscarà un relleu és el de Fiscal General de l’Estat.
Un càrrec clau per a poder canviar les línies mestres de la judicatura. Com sabeu,
de vegades, a la Justícia tot és qüestió d’interpretacions i sempre és millor
que qui hagi de prendre la decisió final sigui algú de mires més àmplies que
els caps actuals de cada institució.
Els grans canvis s’hauran de fer des de l’executiu encapçalat per Pedro Sánchez.
La veritat és que no tinc massa esperances de que hi hagi un daltabaix polític.
Però estic convençut de que al menys canviaran les formes. La prepotència, l’arrogància
i la xuleria (aquesta darrera paraula va ser emprada divendres per Carod Rovira) tenen que deixar pas al diàleg, a la comprensió, a la pluralitat...
Tot i que sembla que no serà de forma
immediata, un altre dels càrrecs que ha de caure properament és el de director
de Radio Televisió Espanyola. La parcialitat del mitjà cap al PP ha estat tan
vergonyosa com la de Tele Madrid quan governaven Esperanza Aguirre i Gallardón.
L’altre dia la Celia Villalobos els hi deia
als de la Sexta (de les poques televisions amb un mínim de pluralitat que hi ha
actualment) que ara s’avorriran molt.
Tot i el canvi de govern, no ho crec. El PP, però també Ciudadanos, seguiran
generant tanta tensió que la Sexta haurà de seguir amb atenció el dia a dia d’aquest
partits per a informar els seus espectadors per a que continuem traient foc
pels queixals de veure tanta injustícia i corrupció.
